Encara que el Fòrum sigui un esdeveniment sense precedents calen indicadors per mesurar si el pressupost que s'hi esmerça és proporcional als efectes que el propi Fòrum produeix. No oblidem que el pressupost d'activitats del Fòrum (sense comptar les obres d'infraestructura) equival al pressupost de dos anys de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Òbviament, l'objectiu del Fòrum -"moure el món"- no es pot mesurar directament i encara menys a curt termini. Hi ha esdeveniments que vistos de prop han pogut semblar insignificants però que a més llarg termini han tingut efectes potentíssims (les primeres edicions de les reunions de Davos i Porto Alegre, sense anar més lluny).

A curt termini cal un indicador que permeti dues coses imprescindibles. La primera, que un cop tancat el Fòrum, els responsables polítics puguin decretar si s'han guanyat un suspens, un aprovat o un excel·lent. La segona, que es pugui mesurar el rendiment del Fòrum a mesura que es desenvolupa i així es puguin prendre mesures correctores si la realitat s'aparta de l'objectiu. Perquè un indicador de gestió sempre ha de tenir un objectiu associat. Un indicador sense objectiu només ens permet comparar amb el passat (tenim més o menys visites que la setmana passada, per exemple) però no ens permet avaluar si anem en la direcció que volíem.

Els indicadors han de ser fàcils de calcular, fàcils d'interpretar i tenir una relació directa amb el que es pretén mesurar. Amb aquestes condicions és senzill concloure que el nombre de visites és la mesura més adient per avaluar a curt termini si el Fòrum té èxit o no.

Els organitzadors han repetit a bastament que el Fòrum no és un parc temàtic. Ara bé, des d'un punt de vista de gestió empresarial té la mateixa estructura d'un parc temàtic. És un espai tancat on les activitats estan organitzades perquè el visitant hi passi el màxim d'hores possible sense abandonar el recinte. Si als parcs temàtics d'atraccions el nombre de visitants és l'indicador clau, al Fòrum també.

2. El problema és l'objectiu, no l'indicador.

L'objectiu oficial dels directius del Fòrum sempre ha estat cinc milions de visites. Els polítics el van apujar a set milions en un rampell d'eufòria. Afortunadament s'ha tornat als cinc milions perquè altrament la pressió de no atènyer l'objectiu seria insuportable.

Un directiu del Fòrum ha dit que la previsió de cinc milions es va fer l'any 1999 "a ull". Doncs caldria haver llucat millor, perquè ara ja s'ha creat l'expectativa de captar cinc milions de visites i si no s'hi arriba es podria considerà un fracàs. Vist a l'inrevés, aconseguir que dos milions de persones paguin entrada per un esdeveniment cultural i intel·lectual no té precedents i ja hauria estat un objectiu prou ambiciós i exitós. El problema és que si l'objectiu està mal calculat, el resultat és la desmoralització i la presa de decisions precipitades perseguint un somni inabastable. Qui sap si enlluernats pel fals mite que a la Feria d'Abril hi van tres milions de catalans, els organitzadors del Fòrum van pensar que no podien quedar-se per sota.

La punxada de visites durant la primera setmana del Fòrum va provocar una reacció prou familiar per als qui estan avesats a treballar amb pressupostos de vendes. L'organització va fer públic que estava previst que les visites setmanals anessin creixent gradualment fins arribar a un màxim de 375.000 per setmana el mes de setembre. És la clàssica tàctica de deixar per al final del període pressupostari l'assoliment de xifres fabuloses de vendes, amb les quals el venedor només pretén retardar el moment del judici final i sense que a darrere hi hagi un pla sòlid per aconseguir-les. Aquesta primera setmana de juliol ja s'ha produït el primer indici: hi ha hagut 153.000 visitants oficials però l'objectiu eren 250.000.

Fins ara han passat pel recinte 1.116.239 visites segons dades oficials. Com que el dèficit de visites és del 14%, vol dir que cal recuperar-ne 181.713. Seguint el sistema pressupostari del Fòrum, diguem que ja vindran el setembre. Això vol dir, per exemple, que el setembre hi ha d'haver 420.428 visites per setmana, fet que sembla impossible.

Davant d'aquest dèficit l'organització també ha utilitzat una excusa clàssica en gestió d'empresa. Quan la consecució de l'objectiu de vendes s'allunya, no en parlem gaire i destaquem que les vendes són superiors a les del període anterior. Anem per sota de pressupost, però creixent. El problema pot venir si una setmana el nombre de visites és inferior al de la setmana anterior i, naturalment, al pressupostat.

3. La fiabilitat de les xifres oficials de visites.

Comptar visites en un recinte tancat hauria ser força fàcil i de resultats indiscutibles. El problema és quan els que compten tenen interès a inflar les xifres al màxim perquè justament han proclamat que el nombre de visites és el principal indicador d'èxit. Alerta, no diem que enganyin deliberadament, sinó que es pot caure en la temptació, per exemple, de comptar les entrades de treballadors del Fòrum com a visites o de comptar la totalitat d'inscrits als Diàlegs com a visites encara que un nombre més o menys important no apareguin pel centre de convencions. Per això el més transparent hauria estat contractar un auditor independent que verifiqués les xifres de visites, tal com fa la OJD amb les tirades dels diaris.

Un indici que potser s'exagera són les xifres d'assistents que el Fòrum dóna pels actes celebrats al carrer. No es cansen de repetir que al Carnabalona hi ha van anar 400.000 persones quan Contrastant ha demostrat que al Passeig de Gràcia no hi caben més de 220.000 persones. O que al Festival del Mar hi van anar 350.000 persones. Amb quin mètode van ser comptades? En total, els organitzadors proclamen que 1.700.000 persones han assistit als actes gratuïts de carrer. Perquè no deixar-ho en dos milions o en tres milions? Posats a inventar una xifra, val més dir-la ben grossa -tal com fa la Feria d'Abril- perquè els mitjans segurament no la qüestionaran. Davant del dèficit de visites es cau en la temptació de magnificar els assistents als actes de carrer. És humà, però no gaire seriós.

Un altre indici d'expectatives exagerades és la continua insistència que hi ha més d'un milió d'entrades venudes però no utilitzades. El que no s'explica és quantes d'aquestes entrades s'han venut a agències de viatge o a patrocinadors i aquests potser encara les han de revendre als seus clients.

4. Què vol dir un visitant?

Quan van aparèixer les pàgines web es feia servir el nombre de visitants com a indicador del seu èxit i del seu potencial comercial. Aviat es va veure que aquest indicador podia ser erroni perquè una mateixa persona podia entrar a la pàgina web moltes vegades en poca estona i comptar com a diferents visitants. El que realment interessa és el nombre de "visitants únics", és a dir, persones diferents. Si una web va acumulant visitants únics dia a dia, segur que la seva evolució és positiva. Si no guanya visitants únics nous, vol dir que està estancada, encara que en nombre absolut el nombre de visitants pugui ser molt alt.

Aplicant l'analogia al Fòrum, si només el visitessin cada dia els 30.000 posseïdors de passis de temporada, tindríem un total setmanal de 210.000 visites, però sempre serien els mateixos. El nombre de visites total seria elevat, però la festa només s'hauria fet per a 30.000 escassos ciutadans. Un bon indicador del progrés del Fòrum seria quants visitants nous es capten per setmana. Si bona part dels visitants fossin repetidors voldria dir que el Fòrum està esgotant el seu públic potencial. El Fòrum té mitjans per fer una bona aproximació al nombre de visitants únics perquè sap qui entra amb passi de temporada, qui amb entrada de tres dies i qui amb entrada única.

5. La qualitat dels visitants.

No tots els visitants són iguals a l'hora de valorar l'èxit de l'esdeveniment. És evident que un infant de P-4 és un visitant captiu que no pot decidir anar al Fòrum o no anar-hi. També caldria saber quants visitants hi han anat amb entrades regalades o quasi-regalades, perquè probablement molts no hi haurien anat pagant. Això encara és més important per valorar l'atracció dels Diàlegs, on sembla que es regalen entrades indiscriminadament, fins i tot en el cas del Parlament de les Religions que en teoria ja era un gran èxit per ell mateix.

6. La transparència en la informació.

Seria interessant difondre les xifres de visites nocturnes i de visites diàries. El secretisme només crea suspicàcies. Contrastant ha estimat que el cap de setmana del 10 al 11 de juliol el Fòrum va tenir 55.273 visites. Si el càlcul és correcte vol dir que de dilluns a divendres hi van anar 97.850 visites (restant l'estimació de Contrastant de les 153.123 visites setmanals). Això implica 19.570 visites diàries de dilluns a divendres. Costa una mica d'entendre com en un dia laborable hi va gairebé tanta gent com en un dia de festa.

7. Conclusió.

La via més transparent seria comptar quants visitants únics adults han pagat entrada. Com s'ha dit més amunt, si al final en resulten dos milions, seria un èxit enorme. Per això caldria reformular l'objectiu, cosa perfectament legítima un cop s'ha arribat a la meitat de l'esdeveniment. Altrament, sembla impossible que s'aconsegueixin els cinc milions de visites si no s'obren les portes a tothom sense pagar entrada. Això tindria l'avantatge afegit que es podria encomanar a la Guàrdia Urbana que apliqués els seus mètodes per comptar manifestacions i llavors segur que sortirien els cinc milions.