Com en els articles anteriors ens centrarem en l'apartat quart de l'enquesta, que es titula "Sentimiento nacionalista, identidad,autogobierno y autodeterminación".

1. Interpretació favorable o desfavorable de les diferents preguntes de l'enquesta

A continuació reproduirem la interpretació que fan els autors de l'Euskobarómetro de les tretze preguntes de què consta l'apartat IV:

1. La mayoría de los vascos sigue definiéndose como no nacionalistas, a pesar de la removilización del sentimiento nacionalista.

2. La compatibilidad de identidades vasca y española se mantiene y sigue siendo mayoritaria, con un predominio del [sic] acentuado del sentimiento vasquista.

3. Autonomismo y federalismo siguen aglutinando las aspiraciones mayoritarias de los vascos, aunque la segunda opción vuelve a superar a aquélla.

4. La mayoría de los vascos se muestran satisfechos con el autogobierno desarrollado por el estatuto... y, sobre todo, con sus resultados.

5. ... y, sobre todo, la gran mayoría de los vascos se muestra satisfecha con los resultados del autogobierno.

6. La mayoría de los vascos percibe un trato desigual del gobierno español a las comunidades y se muestran divididos sobre los efectos del actual estado de las autonomías

7. Se mantiene la confusión sobre la autodeterminación.

8. Se recupera la mayoría que demanda un acuerdo político sobre la autodeterminación.

9. La confusión y la división siguen siendo mayores a la hora de valorar los efectos de un eventual referéndum de autodeterminación en las actuales circunstancias.

10. Los deseos de independencia de los vascos siguen siendo minoritarios y dibujan un futuro incierto.

11. La mayoría de los vascos siguen considerándose desinformados sobre las propuestas de Ibarretxe de superación del estatuto de autonomía, dudan de su oportunidad y, sobre todo, de su constitucionalidad, temiendo mayor división e inestabilidad.

12. Los vascos siguen divididos sobre que sea aconsejable o no que las instituciones vascas convoquen un referéndum en contra de las previsiones constitucionales. [fa referència al gràfic 28]

13. Los vascos siguen divididos sobre que sea aconsejable o no que las instituciones vascas convoquen un referéndum en contra de las previsiones constitucionales. [fa referència al gràfic 29]

En moltes d'aquestes interpretacions hi ha subjacent la dicotomia nosaltres/ells: nosaltres, els constitucionalistes, i ells, els nacionalistes bascos. A partir d'aquesta dicotomia bàsica es construeix el discurs amb una altra dicotomia fonamental: bo/dolent. Ara volem remarcar un mecanisme mitjançant el qual es construeix el discurs analític de l'Euskobarómetro: allò que interessa de remarcar com a bo comporta la utilització d'un lèxic de caire positiu i allò que interessa de remarcar com a dolent comporta la utilització d'un lèxic negatiu. En posarem diversos casos per mostrar-ne la regularitat subjacent.

A la pregunta sobre si es consideren nacionalistes o no, trobem el text següent:

En los últimos meses, a pesar del retroceso de siete puntos, se mantiene la mayoría de vascos que siguen definiéndose como no nacionalista (50%), en tanto que son algo más de cuatro de cada diez (43%) los que se sienten nacionalistas, tras una recuperación paralela, invirtiendo la tendencia del semestre anterior.

Segons les dades de l'enquesta, el 43% es considera nacionalista i el 50% no. Malgrat els resultats força ajustats, els autors de l'Euskobarómetro no presenten les dades obtingudes com l'evidència que els enquestats manifesten un conflicte identitari: el punt de vista de l'anàlisi és la majoria no nacionalista ("La mayoría de los vascos sigue definiéndose como no nacionalistas, a pesar de la removilización del sentimiento nacionalista."), que s'emmarca dins un context normal o normalitzat.

El mateix succeeix quan el qüestionari passa de la pregunta més abstracta nacionalista/no nacionalista a una pregunta més concreta: si l'enquestat es considera basc, més basc que espanyol, tan basc com espanyol, més espanyol que basc o espanyol:

Casi dos de cada tres vascos (64%) siguen manteniendo la compatibilidad de identidades vasca y española, si bien con una ligera recuperación, que afecta, sobre todo, al predominio del sentimiento vasquista (25%), muy superior, en todo caso, al españolista (6%). Por otra parte, si el españolismo extremo se mantiene en un reducido 4%, el exclusivismo vasquista aumenta cuatro puntos hasta aglutinar a tres de cada diez vascos.

En aquest cas les diverses identitats nacionals no es presenten com a dicotòmiques o com a conflictives. Fins i tot, els autors del text utilitzen el connector por otra parte en lloc d'altres que denotin oposició com passa en d'altres fragments de l'informe.

Tampoc no es presenta com a conflictiu el resultat de la pregunta en què es demana als enquestats si estan satisfets amb l'autogovern tot i que hi ha un percentatge gens menyspreable que hi està satisfet tot i que s'hi mostra crític:

Una mayoría cualificada de siete de cada diez vascos (70%) se muestran satisfechos con el Estatuto, mientras que los insatisfechos llegan a uno de cada cuatro (25%), mostrando una gran estabilidad en el último semestre. Con todo, entre los satisfechos, siguen siendo más los críticos (40%) que los plenamente optimistas (30%).

A més, els mateixos autors de l'estudi escriuen que, malgrat "la evaluación que los vascos hacen de los resultados del autogobierno en términos de crecimiento económico, así como bienestar social y servicios públicos, su calificación media alcanza el 6,3 según una escala de satisfacción de 0 a 10 puntos", els resultats evidencien una "situación de denuncia e insatisfacción gubernamental con el autogobierno [que] lleva a casi la mitad de los vascos (48%) a considerar aceptable la idea de que el Estatuto vasco está agotado y hay que superarlo".

Queda prou clar, doncs, que en determinats casos els autors de l'Euskobarómetro no presenten els resultats d'algunes preguntes com a mostra d'un conflicte latent o patent a la societat basca. A continuació, però, veurem com en d'altres preguntes sí presenten els resultats de l'enquesta com una manifestació patent d'un conflicte a la societat basca. Per exemple, si repassem les presentacions que fan a les preguntes i que hem reproduït anteriorment observarem fàcilment un lèxic associat a situacions considerades negatives: la paraula confusión s'usa dues vegades, división/divididos tres, futuro incierto una i dudan una. Però si llegim les explicacions que es donen a les preguntes trobarem que no es tracta només de la utilització d'unes determinades paraules, sinó d'un punt de vista discursiu:

Los vascos siguen divididos entre los que están de acuerdo (34%) o en desacuerdo (47%) con la idea de que tal referéndum de autodeterminación en las actuales circunstancias de violencia y miedo, no solo no resolvería nada, sino que produciría mayor división en la sociedad vasca.

En aquest cas se'ns presenta la idea que la diferent opinió dels enquestats sobre un hipotètic referèndum d'autodeterminació és l'evidència d'un conflicte dins la societat basca.

Així doncs, quan als autors de l'Euskobarómetro els interessa presentar positivament la interpretació d'una pregunta utilitzen el nom mayoría o l'adjectiu mayoritario, mayoritaria, mayoritarios o mayoritarias. En canvi, quan els resultats no són els que els autors desitgen, aleshores utilitzen mots com confusión, división, divididos, futuro incierto, dudan o inestabilidad. Hi ha altres preguntes, però, en què no es presenta la interpretació de la resposta dels enquestats com una qüestió problemàtica com ara en aquelles que afecten la identitat nacional. En aquests casos es presenta la resposta obtinguda com a la mayoría i mai no es formula la interpretació a partir que els bascos estan dividits pel que fa a la identitat nacional. En d'altres respostes, però, s'insisteix en la divisió existent entre els bascos, com ara pel que fa a la pregunta sobre la constitucionalitat d'un referèndum d'autodeterminació. La regularitat de la interpretació permet concloure que no es tracta d'un fet casual, sinó discursiu, d'una presentació conscient d'una determinada realitat política d'Euskadi: el conflicte polític està arribant a unes cotes difícilment suportables per/per a la societat basca.

2. Aparició de l'opinió dels autors en la interpretació de les dades

En la pregunta sobre el grau de coneixement del pla Ibarretxe els autors de l'enquesta escriuen que:

Sin embargo, en relación al efecto que pudiera tener esta dinámica de ruptura y confrontación sobre la evolución futura de los parámetros de crecimiento económico, bienestar material y mejora de los servicios públicos en Euskadi, los vascos se muestran mucho más divididos entre optimistas (37%) y pesimistas (30%).

En aquesta citació veiem que els autors van més enllà de la mera interpretació de les dades que tenen a veure amb el grau de desconeixement del pla Ibarretxe per part dels enquestats i la seva opinió sobre la constitucionalitat i l'oportunitat o no de l'esmentat pla i sobre els seus efectes. Els autors trenquen les normes del discurs científic quan intervenen en el text i donen la seva opinió sobre el pla Ibarretxe: "esta dinámica de ruptura y confrontación". Queda, doncs, clara quina és la seva opinió sobre la proposta política del lehendakari.

3. Respostes múltiples a una mateixa pregunta

Ens referim a un comentari sobre la constitucionalitat o no del pla Ibarretxe:

A pesar del importante desconocimiento sobre el asunto [el pla Ibarretxe] por parte de dos de cada diez vascos, ha aumentado (7 puntos) la proporción de vascos que consideran tales propuestas incompatibles con la Constitución Española (45%), reduciéndose en la misma proporción la exigua minoría (15%) de los que no dudan de su constitucionalidad. La opinión dominante en todos los electorados sigue siendo la de su inconstitucionalidad en proporciones que van desde el 36% de los votantes de EH al 69% de los del PP-UA, pasando por el 40% del PNV-EA, el 48% de IU y el 63% del PSE-EE.

En primer lloc, és millor ordenar les dades sobre la inconstitucionalitat del pla Ibarretxe que aporta aquesta citació de més a menys: ho és per al 69% dels votants del PP-UA, el 63% del PSE-EE, el 48% d'IU, el 40% del PNB-EA i el 39% d'EH. En analitzar la pregunta els autors de l'Euskobarómetro no tenen en compte una dada fonamental: els màxims defensors que el pla Ibarretxe s'adequa a la Constitució espanyola són els que estan contra l'esmentada Constitució.

4. Text de la interpretació molt genèric que no mostra que hi ha hagut canvis

S'ha de remarcar que el text d'algunes de les interpretacions és idèntic o gairebé idèntic als de l'Euskobarómetro anterior tot i que s'hagin produït petits canvis.A la pregunta sobre el grau d'informació que té l'enquestat sobre la implicació de l'autodeterminació a Euskadi, tenim el següent:

Se mantiene la confusión sobre la autodeterminaciónLa mayoría de los vascos se siente hoy más informada que hace seis meses sobre lo que implica la autodeterminación para Esukadi. En los últimos meses ha seguido avanzando (8) la proporción de los que se sienten informados sobre esta cuestión hasta llegar a seis de cada diez (61%). La proporción media de informados es superada significativamente por los votantes de EH (93%), IU (72%) y PNV-EA (70%), siendo también mayoritarios entre los votantes socialistes (56%) y populares (50%), a pesar de lo cual, la mayoría de los que no se definen nacionalistas sigue sintiéndose desinformados.

Ens interessa comentar la interpretació de la resposta i la perífrasi "siguen sintiéndose desinformados". Pel que fa al text de la interpretació, l'ús del verb se mantiene amaga les dades que aporta aquest estudi: el grau d'informació ha passat del 53% al 61% ("La mayoría de los vascos se siente hoy más informada") i aquest grau d'informació "sigue avanzando". En canvi, el text de la interpretació no recull aquestes idees. Ben al contrari, utilitza el verb se mantiene que denota continuïtat. És obvi que si s'usa el verb se mantiene s'hauria de posar un modalitzador com ara a la baixa o, encara millor, usar un verb alternatiu com disminuye.

També cal dir que l'ús de se sienten/sintiéndose cau fora d'una anàlisi sociològica o política perquè les sensacions són subjectives i a més ambigües. Una persona que està objectivament més informada que una altra pot sentir-se menys informada subjectivament por diverses raons. Per exemple, hauria estat molt millor utilitzat una expressió com sigue sin estar suficientemente informada, és a dir, que li falta informació, en lloc de "sigue sintiéndose informados".

5. Utilització de lèxic connotat

A continuació reproduïm una citació que fa referència als enquestats que només es consideren bascos:

El exclusivismo de los que se sienten solo vascos homogeneiza al electorado de EH (83%) y es importante entre los votantes de PNV-EA (41%), en tanto que el exclusivismo españolista no llega a uno de cada diez votantes populares y socialistas. Lo más significativo sigue siendo la radicalización y la división identitaria de los electorados nacionalistas.

La paraula que volem remarcar és radicalización. En aquest context, la paraula radicalització vol dir que el nombre els bascos que es consideren bascos ha augmentat: del 25% del novembre de 2002 al 29% de maig de 2003. Però hi ha una altra citació en què s'insisteix en aquesta idea quan els enquestats manifesten el grau de desig d'independència (que pot ser zero, és a dir, contrari a la independència):

Más allá de cuál sea la fórmula política del autogobierno vasco, alrededor de uno de cada tres vascos (35%) manifiesta tener deseos grandes de independencia, recuperándose ligeramente (4 puntos) en los últimos meses. Así es como se expresan casi todos los votantes de EH (95%), radicalizándose y homogeneizándose al recuperar casi veinte puntos en el último año, y algo más de la mitad de los de PNV-EA (55%).

Deixant de banda el mot homogeneizándose que ja vam comentar en un article anterior, ens volem centrar en radicalizándose. Una altra vegada ens trobem que radicalitzar-se és sinònim d'augmentar. No cal dir que l'ús d'aquesta paraula és ideològic i que s'ha de rebutjar en un context discursiu científic.

6. Comentari sobre l'editorial de l'Avui sobre l'Euskobarómetro

L'editorial del dia 5 de juliol de 2003, titulat Neguit i desconfiança, sense fractura, comença com segueix:

Segons l'última edició de l'Euskobaròmetre -una enquesta fiable a càrrec d'experts de la Universitat del País Basc-, una quantitat alta i significativa dels bascos -el 65 per cent- es mostren insatisfets amb l'actual sistema democràtic i només el 30 per cent donen suport actualment a la Constitució espanyola.

És a dir, considera l'Euskobarómetro "una enquesta fiable". En els articles que hem dedicat a l'Euskobarómetro hem indicat, justament, assenyala l'escassa fiabilitat discursiva de l'esmentat estudi sense entrar a discutir les dades que dóna, algunes realment sorprenents.