L’objectiu d’aquest escrit és mostrar el tractament informatiu que van dispensar la premsa a l’enquesta del Govern basc.

ANÀLISI DELS RESULTATS DE L’ENQUESTA

A partir dels resultats de l’enquesta es pot elaborar el quadre següent:

Segons el quadre, només hi ha tres escons que ballin. Un se’l disputen PNB-EA i PSE-EE a Àlaba; un altre PNB-EA i EH a Biscaia i, finalment, el darrer PP i PSE-EE a Guipúscoa. Aquest escó a Guipúscoa és important a l’hora de l’anàlisi perquè, com veurem, tots els diaris que en parlen cometen el mateix error: afirmen que la coalició postelectoral entre PP-UA i PSE-EE pot aconseguir fins a 36 escons. Aquesta afirmació és errònia perquè no s’adequa a les dades del sondeig. La coalició PP-UA té assegurats 19 escons i el PSE-EE 14. És a dir, la suma fa 33 escons. En cas que el PSE-EE guanyés el que disputa amb PNB-EA a Àlaba, aleshores n’obtindrem 34. I queda per afegir l’escó que balla a Guipúscoa. És important comprovar que es tracta d’un únic escó, no pas de dos: o l’obté la coalició PP-UA o l’obté el PSE-EE, però és impossible que l’obtinguin els dos alhora. Per tant, la xifra màxima d’escons que poden aconseguir PP-UA i PSE-EE plegats és 35, no pas 36.

Això permet establir el següent recompte, si ho fem per blocs, tal com fan els diaris:

1. PNB-EA i EH obtindrien un màxim de 38 escons i un mínim de 37.
2. PP i PSOE obtindrien un màxim de 35 escons i un mínim de 34.
3. IU-EB obtindria 3 escons.

No hem inclòs IU-EB en cap grup perquè Javier Madrazo ha dit que IU-EB no donarà suport a Mayor Oreja com a lehendakari i perquè sembla que tampoc no pactarà amb PNB-EA. A més, cal fer una altra consideració: a Guipúscoa té un 4% i a Biscaia un 4’5%. Com que el mínim per aconseguir representació parlamentària és el 3’5%, si baixa una mica el seu vot efectiu o augmenta la participació, aleshores perdrà algun dels escons o tots dos. Evidentment, aquesta pèrdua comportaria una redistribució d’escons dels altres partits.

Segons l’enquesta, les úniques combinacions que permeten la majoria absoluta són les següents:

1. PNB-EA i PSE-EE: En aquest supòsit, la majoria comprèn una franja entre un mínim de 41 escons i un màxim de 44 (un escó que balla se’ls disputen els dos partits)
2. PNB-EA, EH i IU: En aquest cas, la majoria suma 41 com a màxim i 40 com a mínim.
3. PNB-EA i EH: En el supòsit màxim, que es quan aconsegueixen 38 escons. Perquè es doni aquesta circumstància, el PNB-EA ha de guanyar l’escó d’Àlaba.
4. PP-UA-PSOE-EE-IU: En el supòsit màxim, que es quan aconsegueixen 38 escons. Perquè es doni aquesta circumstància, PP-UA i PSE-EE han d’aconseguir el nombre màxim d’escons que els atorga el sondeig.

Encara resta una cinquena possibilitat: una majoria relativa formada per PP-UA i PSE-EE amb 34 o 35 diputats. En aquest cas, l’absència d’EH en el Parlament Basc permetria que els dos partits nacionalistes espanyols governessin. De tota manera, la presència, ni que fos puntual, d’EH, abocaria el govern PP-UA-PSE-EE a una situació minoritària i, al límit, podria perdre una moció de censura.

Errors en la interpretació de les dades

A continuació volem parlar dels errors que cometen els diaris a l’hora d’analitzar les dades de l’enquesta. Parlem d’errors perquè pensem que no es tracta d’errades voluntàries, sinó que es tracta d’errades provocades per una anàlisi superficial o precipitada de les dades.

El més remarcable de l’anàlisi que fan els diaris és l’error que cometen tots els que en parlen: l’error consisteix a atribuir 36 escons com a màxim als partits nacionalistes espanyols. Sens dubte, l’error és força gruixut, sobretot perquè després permet escriure titulars que són falsos.

EM afirma que:

En el mejor de los resultados para populares y socialistas, la mayoría absoluta en el Parlamento de Vitoria estaría a sólo dos escaños. Igual situación que la que se produjo con los datos del sondeo de diciembre.

L’afirmació és incorrecta perquè PP-UA i PSE-EE, segons el sondeig, poden aconseguir 35 diputats. Consegüentment, a tres de la majoria absoluta, no "a sólo dos escaños".

En el mateix error cau EP:

La coalición más votada en las próximas elecciones autonómicas será PNV-EA, con 27-29 escaños, pero los partidos constitucionalistas, PP-UA, con 19-20, y PSE, 14-16, conseguirían quedarse, en la hipótesi más favorable, a dos escaños de la mayoria absoluta, según una encuesta de intención de voto del Gobierno vasco.

A partir del text es dedueix que si es queden a "dos escaños de la mayoría absoluta" és perquè tenen 36 diputats, xifra errònia.

Per la seva banda, EM comenta això:

El sondeo indica que el PP obtendría entre 19 y 20 escaños (ahora tiene 16) y el PSE lograría entre 14 y 16 (tiene 14). Ambos sumarían entre 34 y 36 escaños, muy por delante de los 27-29 que la encuesta otorga al PNV-EA.

Ara es pot comprovar que EM encerta la xifra mínima de diputats (34) i que s’equivoca en la màxima (36).

A continuació volem assenyalar altra mena dp’error. DV afirma a l’entradilla de la notícia:

PP-UA y PSE-EE sumarían entre 33 y 36 escaños, entre uno y cinco representantes más que en la actualidad.

Com que en el Parlament acabat de dissoldre els partits nacionalistes espanyols tenien 32, l’afirmació "entre uno y cinco representantes más que en la actualidad" és incorrecta. De fet, hauria de dir "entre uno y cuatro representantes más que en la actualidad".

A la mateixa notícia de DV hi ha un altre error:

En este territorio histórico [Guipúzcoa], EH perdería la primacía conseguida en las autonómicas de 1998, con dos escaños menos, y disputaría la segunda posición con PP y PSE-EE, que podrían empatar en escaños con la plataforma electoral de HB al obtener un escaño más cada una.

Com es pot veure al quadre, EH obté 5 escons a Guipúzcoa. Per la seva banda, el PP-UA i PSEE-EE poden aconseguir-ne 4 o 5 cadascun d’ells. Això fa que el diari afirmi "que PP y PSE-EE [...] podrían empatar en escaños de HB al obtener un escaño más cada una." Aquesta afirmació és clarament incorrecta. Només pot empatar amb EH un dels dos partits: o PP-UA o PSE-EE. Com ja hem dit anteriorment, l’escó en disputa només el pot guanyar un partit, no pas els dos.

DV incorre en un altre error:

El PP, que concurre en coalición con UA en el territorio de Alava, podría obtener entre 19 y 20 escaños. Ganaría entre uno y tres asientos más de los que suman ambas formaciones políticas en la Cámara vasca. (DV)

El PP no "ganaría entre uno y tres asientos más", sinó entre un o dos. La suma d’escons de PP i UA passaria dels 18 actuals als 19 o 20 de l’enquesta.

Veiem a continuació aquestes tres citacions:

[...] las opciones no nacionalistas, que tienen 32, podrían conseguir hasta 36 y en el peor de los casos 33, uno más que la suma de nacionalistas e IU en el mejor escenario. (CE)

PP i PSE sumarien entre 33 i 36 diputats, entre dos i cinc per sota de la majoria absoluta del Parlament basc, format per 75 escons. (Avui)

La coalición PNV-EA lograría en leas próximas elecciones al Parlamento vasco entre 27 y 29 escaños de celebrarse ahora los comicios, con lo que sería la primera fuerza en representación parlamentaria aunque tendría seis o siete menos que una presumible unión de los escaños (entre 33 y 36 que conseguirían PP y PSE-EE, en una cámara que cuenta con 75 parlamentarios por lo que la mayoría absoluta se cifra en 38, según los resultados de una encuesta elaborada por el Gobierno vasco. (Deia)

En aquesta citacions hi ha dos errors: d’una banda, la xifra màxima no és 36, sinó 35, i, d’altra banda, la xifra mínima no és 33, sinó 34. L’error prové de sumar la forquilla per la banda baixa i per la banda alta. Com que l’enquesta dóna 19-20 per a PP-UA i 14-16 per al PSE-EE, la persona que ha redactat la notícia ha sumat 19 i 14 per una banda i 20 i 16 per una altra. No han tingut en compte, però, que un diputat se’l disputen aquests dos partits i que, per tant, serà per algun del dos partits de manera indefectible. Per tant, en el pitjor dels casos, PP-UA i PSE-EE sumaran 34 diputats i, en el millor, 35.

A la citació de Deia, a més, cal dir que una lectura esbiaixada de les dades perquè comenta el resultat més favorable per a PNB-EA. Si seguim la seva interpretació, la diferència entre PNB-EA i PP-UA-PSE-EE podria ser de fins a nou escons, no pas "seis o siete menos". Perquè això passés caldria que PNB-EA aconseguís el seu pitjor resultat i PP-UA-PSE-EE el millor. Segons la nostra anàlisi, però, PNB-EA obtenen 27 escons (7 a Àlaba; 10 a Biscaia i 10 a Guipúscoa) i PP-UA-PSE-EE n’aconsegueixen 35 (el PP-UA n’obté 9 a Àlaba; 6 a Biscaia i 4 o 5 a Guipúscoa; el PSOE-EE en té 6 a Àlaba, 5 a Biscaia i 4 o 5 a Guipúscoa). Cal recordar que l’escó que balla a Guipúscoa no pot ser per PP-UA i PSE-EE alhora perquè se’l disputen entre ells. La diferència màxima, doncs, és de 8 escons.

Per acabar, cal assenyalar un subtitular de l’Avui:

EH confirma la seva davallada i la possible aliança PP-UA-PSE-EE es queda a cinc escons de la majoria absoluta al Parlament de Vitòria.

El subtitular ofereix una interpretació esbiaixada de l’enquesta, ja que PP-UA-PSE-EE es queda a "cinc" (de fet, quatre) escons de la majoria absoluta en el pitjor dels casos.

Per la seva banda, Gara titula:

El Parlamento de Gasteiz seguirá siendo abertzale

Aquest titular és esbiaixat perquè només és cert en el cas més favorable per als partits nacionalistes bascos. En el text de la noticia torna a sortir aquesta idea:

En función de los resultados de la encuesta, las formaciones abertzales seguirán siendo mayoría absoluta en la Cámara autonómica, con la coalición PNV-EA, con 27 ó 29 parlamentarios, como primera fuerza, y sumando hasta dos escaños más a los que ya tienen ambos grupos por separado. Euskal Herritarrok obtendría nueve o diez diputados, cuatro o cinco menos que en la legislatura recién terminada.

Al mateix diari trobem a l’entradilla i al lid dues oracions gairebé idèntiques:

La correlación de fuerzas entre abertzales y españolistas, con predominio de los primeros, se mantendrá prácticamente invariable en el Parlamento de Gasteiz tras las elecciones de mayo, según una encuesta de lehendakaritza. PNV-EA i el PP ganarían hasta dos escaños y EH perdería entre cuatro y cinco parlamentarios.

Las próximas elecciones autonómicas apenas traerán cambios al panorama política de la CAV y la correlación de fuerzas entre abertzales y españolistas en el Parlamento de Gasteiz se mantendrá prácticamente invariable, según los resultados de la encuesta de intención de voto dados a conocer ayer por el Departamento de Presidencia del Gobierno de Lakua.

En totes dues citacions s’afirma que la correlació entre partits nacionalistes bascos i partits nacionalistes espanyols "se mantendrá prácticamente invariable". Aquesta interpretació és esbiaixada perquè hi ha dues diferencies bàsiques entre els resultats de 1998 i els de l’enquesta: d’una banda, els partits nacionalistes bascos poden perdre la majoria absoluta, fet sens dubte a tenir en compte, i, d’altra banda, els partits nacionalistes espanyols redueixen la diferencia de 9 escons del 1998 a una diferencia entre dos i quatre.

Els comentaris sobre l'ascens del PP

Al llarg de les notícies que comenten el sondeig és recurrent l’afirmació que el PP creix d’una manera important. Es tracta d’una afirmació, sens dubte, certa, però que és tractada d’una forma incorrecta:

EL PP, EL QUE CREIX MES

Amb una participació del 72%, el sondeig confirma el creixement del PP, que s'aferma com a segona força. Passaria de 16 diputats a 19 o 20, encara que ara concorre amb UA a Alaba. Els foralistes ja tenien dos escons quan anaven sols. (EPC)

En segundo lugar, repetiría el PP con un mínimo de tres escaños más, 19 parlamentarios, y un máximo de 20, en los territorios de Vizcaya y Guipúzcoa. (ABC)

Alianza rentable
La segunda formación tras las elecciones del 13-M sería la integrada por PP y Unidad Alavesa (UA). El PP, que actualmente cuenta con 16 parlamentarios en la Cámara de Vitoria, sumaría entre 19 y 20, rentabilizando en uno o dos su alianza electoral con UA, que en la pasada legislatura tuvo dos representantes. (EM)

Hem de tenir en compte que el PP i UA es presenten coaligats i que en el Parlament acabat de dissoldre tenien 16 escons i 2 escons respectivament. En total, doncs, 18. També cal tenir present que les expectatives electorals del PP eren a l’alça i que UA estava destinada a desaparèixer. En aquest sentit s’ha de recordar que UA provenia d’una escissió del PP a Àlaba i que, majoritàriament, les persones que donen suport a UA voten PP a les eleccions generals. Un cop fetes aquestes consideracions, passem a les citacions.

EPC fa un subtítol en què manté que el PP és el partit que creix més. EPC, i també ABC, es basen en l’afirmació què el PP ara té 16 diputats i pot arribar a aconseguir-ne 20. Per tant, en pot tenir 4 més. EPC afirma posteriorment que UA tenia dos diputats en el Parlament anterior. Es tracta, doncs, d’un text confús on primer s’afirma una idea i després es matisa, tot i que la matisació no es reflecteix al subtítol. Evidentment, el PP podria obtenir els mateixos escons si es presentés sol a les eleccions, però el fet és que es presenta coaligat amb UA i que la coalició només augmenta els seus escons en un o dos diputats. El mateix, segons el sondeig, que la coalició PNB-EA.

Quant a l’augment del PP, cal assenyalar que EM fa una valoració esbiaixada. El subtítol "Alianza rentable" i "rentabilizando en uno o dos su alianza electoral con UA" són inadequats perquè l’ascens del PP no es deu al pacte amb UA. De fet, a Àlaba, on té lloc el pacte, el PP tenia 9 diputats i l’enquesta dóna el mateix resultat (9 diputats) a la coalició PP-UA. L’augment del PP que reflecteix el sondeig es podria deure a vots provinents d’altres formacions (PNB i PSE-EE).

Expectatives dels partits nacionalistes espanyols

Aquesta enquesta ha permès confirmar que gran part dels diaris aposta pel triomf del que anomenen "no nacionalistes". Aquesta aposta no es veu només en l’anàlisi de les notícies, sinó que es pot comprovar en els editorials i articles d’opinió. En un context com el basc, en què els resultats que surten a les enquestes (ja veurem què passa el dia 13 de maig) són tan ajustats, el triomf d’una o altra opció pot ser molt curt. De manera que del triomf a la derrota, si es fa la lectura partits nacionalistes bascos/partits nacionalistes espanyols, hi ha una diferencia mínima. Per tant, si una opció frega la majoria, pot ser que perdi. Per exemple, a l’últim referèndum per a l’autodeterminació que tingué lloc al Québec, els partidaris de l’autodeterminació van fregar la majoria, però es van quedar en el 49’5% i, consegüentment, van perdre.

Aquesta expectativa de fregar la victòria ha estat destacada en els titulars de diversos diaris espanyols:

Un sondeo del Gobierno vasco coloca al PP y al PSOE a dos escaños de la mayoría absoluta (EP)

País Vasco: PP y PSE se acercan a la mayoría absoluta (EM)

El titular de EP, tot i que és incorrecte, serveix per crear l’expectativa que la majoria absoluta del PP-UA i PSE-EE és possible. A més, es tracta d’un titular esbiaixat perquè, si fos cert, només ho seria en el millor dels casos possibles. EM encara ho remarca més: no és que PP-UA i PSE-EE puguin obtenir la majoria absoluta, sinó que s’hi acosten. És a dir, aquests dos partits són cada vegada més a prop de la majoria absoluta.

No només el titular mostra aquest intent de crear expectatives d’un triomf del PP-UA i PSE-EE a les eleccions basques. El text de la notícia també hi insisteix. EP matisa que el titular anterior només és cert en el cas més favorable:

La coalición más votada en las próximas elecciones autonómicas será PNV-EA, con 27-29 escaños, pero los partidos constitucionalistas, PP-UA con 19-20, y PSE, con 14-16, conseguirían quedarse, en la hipótesis más favorable, a dos escaños de la mayoría absoluta, según una encuesta de intención de voto del Gobierno vasco.

LV va optar per titular des d’una altra perspectiva, però amb la mateixa intenció:

La mayoría nacionalista pende de un hilo

Efectivament, segons l’enquesta, la majoria absoluta dels partits nacionalistes bascos només és possible en el cas més favorable. Des d’aquesta perspectiva, és cert que la majoria absoluta "pende de un hilo". Però també és cert que la majoria absoluta dels partits nacionalistes espanyols també és complicada. Només és possible si PP-UA i PSE-EE obtenen el seu millor resultat i pacten amb IU-EB, que si fem cas de les paraules de Madrazo és més que hipotètic. Per tant, les dues majories absolutes "penden de un hilo" i no només una. El titular té una intenció clara de crear l’expectativa que PP-UA i PSE-EE poden guanyar les properes eleccions.

Assistirà EH al Parlament?

Diversos diaris es plantegen la possibilitat que EH no assisteixi mai al Parlament basc. Remarquen que aquesta absència permetria un govern PP-UA-PSE-EE amb una majoria relativa. Veiem com presenten alguns diaris aquesta possibilitat:

La primera encuesta del Gobierno vasco publicada tras el anuncio del adelanto electoral confirma la mayoría suficiente a los constitucionalistas para formar Gobierno, siempre que EH siga sin acudir al Parlamento vasco. (EP)

Sin embargo, populares y socialistas podrían formar gobierno en el caso de que EH continúe sin asistir al Parlamento vasco. (LV)

PP y PSE se acercan a la mayoría absoluta y podrían gobernar de forma holgada si EH no acudiera al Parlamento de Vitoria, según los datos de una encuesta realizada por el Gobierno vasco y difundida ayer. (EM)

PP y PSE-EE gobernarán con holgura si EH no va al Parlamento (titular)

VITORIA.- PP y PSE-EE podrían gobernar de forma holgada tras las elecciones autonómicas del 13 de mayo si EH no acudiera al Parlamento, según los datos que arroja una encuesta dada a conocer ayer por el Gobierno vasco. (EM)

PP y PSE-EE no tendrían dificultades en formar Gobierno siempre y cuando Euskal Herritarrok no acuda al Parlamento. (ABC)

Si EH se mantiene fuera del Parlamento, los constitucionalistas podrían gobernar sin sobresaltos. (CE)

A partir de la lectura d’aquestes citacions es pot arribar a dues conclusions. En primer lloc, sembla que els periodistes plantegin més que una simple possibilitat, certament real. En segon lloc, s’ha de remarcar que EH sempre apareix a les subordinades, presentades en forma de condicionals. Cal dir que és possible fer oracions on EH, en definitiva l’actor principal, ja que és qui amb la seva absència permetria la majoria relativa de PP-UAPSE-EE, aparegui a l’oració principal. Per exemple, "L’absència d’EH permetria un govern constitucionalista", "L’absència d’EH permetria que PP-UA y PSE-EE formessin Govern sense dificultats", etc.

Conclusió

L’anàlisi de les notícies de la premsa permet arribar a la conclusió que els diaris fan la lectura dels resultats de l’enquesta que més s’adiu amb la seva línia editorial. Així, els diaris presenten els resultats segons l’opció que defensen davant el conflicte basc. La conseqüència més immediata és la presentació d’una anàlisi esbiaixada de les dades que ofereix l’enquesta.

En aquest cas concret, a més, s’ha de remarcar els cúmul d’errors en què incorren els diaris, errors que mostren la seva manera de treballar, com ara, la pressa amb què treballen, de la qual cosa es ressent la qualitat de la informació.