En aquest article volem mostrar com comenten diversos diaris publicats a Catalunya les dades del darrer EGM pel que fa a les dades sobre les ràdios. Com ja hem comentat en d'altres ocasions, la qüestió no és tan innocent com sembla ja que alguns grups mediàtics tenen un diari i una ràdio i perquè alguns diaris se senten ideològicament a prop d'una determinada ràdio (o no).

1. La informació sobre una ràdio que pertany al mateix grup mediàtic que un diari.

En concret, hi ha dos casos: Prisa, que té El País i la Cadena Ser, i el Grupo Godó, que posseeix La Vanguardia i RAC-1 i RAC 105. A continuació veurem con informen sobre les dades d'aquestes ràdios els dos diaris.

1.1. Remarcar excessivament la importància de les dades.

Per exemple, trobem a EP les reiteracions següents:

El Estudio General de Medios confirma el liderazgo de todos sus programas [subtítol]

El estudio confirma el liderazgo de la SER durante las 24 horas del día.

Los datos del EGM, hechos públicos ayer, confirman el liderazgo absoluto de la SER y de todos sus programas. Es la cadena más escuchada durante las 24 horas del día.

És a dir, EP ens diu reiteradament (tres vegades) que la Cadena Ser és l'emissora estatal més escoltada, així com els seus programes són els més escoltats.

1.2. Donar prioritat a la ràdio del grup abans que a ràdios més escoltades.

El tractament informatiu que fa LV dels EGM n'és un cas típíc. Per exemple, en el titular apareix la ràdio generalista del grup: "RAC 1 obtiene un máximo histórico de 194.000 oyentes". El destacat de la notícia també té a veure amb el grup mediàtic: "La emisora del Grupo Godó es la que consigue un mayor incremento de oyentes al pasar de 153.000 a 194.000 en un año". Per exemple, LV no al·ludeix a Catalunya Ràdio fins al cinquè paràgraf, quan és l'emissora líder i multiplica per tres els oients de RAC-1.

Per acabar, la notícia es construeix sobre la base de les dades favorables per a les emisores del grup:

La emisora RAC 1, del Grupo Godó, es la radio catalana privada más escuchada y es la única, salvo Ona Catalana, que ha registrado un incremento interanual al crecer en 41.000 oyentes en el periodo comprendido entre febrero del 2004 y el ejercicio actual. Este ascenso catapulta a RAC 1 en el panorama radiofónico con 194.000 oyentes. Con este nivel de difusión, la emisora del Grupo Godó se sitúa en el cuarto puesto entre todas las que se escuchan en Catalunya, rozando la tercera plaza, que ocupa la Cope.

El programa estrella de RAC 1 sigue siendo el deportivo Tu diràs, de Jordi Basté, que tiene una audiencia consolidada de 68.000 oyentes.

Otros programas que destacan por su incidencia en la franja matinal es El món a RAC 1, que dirige Xavier Bosch, a quien escuchan a diario 81.000 personas. También obtiene buenos resultados el programa que presenta Toni Soler, Minoria absoluta, que actualmente ha superado la cuota de los 70.000 oyentes.

Asimismo, la emisora RAC 105 ha crecido respecto al pasado año un 132 por ciento hasta llegar a los 158.000 oyentes diarios. Entre su programación, cabe resaltar los buenos éxitos logrados por el programa Freekandó, que conduce Llucià Ferrer.

Per tant, el focus d'atenció són les emissores del Grup.

2. Diaris propers ideològicament a una ràdio.

Aquest fet succeeix quan el grup mediàtic no posseix una ràdio, però n'hi ha una que esdevé més o menys propera per raonspolítiques o ideològiques. Il·lustrarem aquest cas amb El Mundo i la Cope.

2.1. El Mundo

El cas més evident de connexions ideològiques entre un diari i una ràdio és el tractament informatiu que fa EM de les dades d'audiència de la COPE. A partir de les dades de l'EGM, EM construeix dues notícies: una, la informació sobre les dades i, dues, la reproducció de fragments d'una entrevista a Federico Jiménez Losantos.

Reproduïm tot seguit un fragment de la notícia, que té un titular que se centra en la Cope ("La Cope incrementa sus oyentes un 25,7% y se consolida como segunda emisora"):

La Cope, gracias a la locomotora de La Mañana, con Federico Jiménez Losantos al frente, ha sido la cadena de radio que más ha incrementado su audiencia en el último año. Los oyentes de la emisora crecieron un 25,7% y se sitúan en los 2.478.000, según datos de la primera oleada del Estudio General de Medios (EGM) de 2005.
Con respecto a la última oleada -la de diciembre de 2004- la Cope crece un 16,5% y se consolida como segunda emisora, convirtiéndose en la gran alternativa a la Ser, que pierde el 9,6% de su audiencia en los últimos 365 días (gana un 0,4% desde su último dato) y se sitúa primera con 5.157.000 oyentes.
La Cope desplaza a Onda Cero a la tercera posición, puesto que la cadena de Planeta alcanza con 1.912.000 oyentes. La audiencia de Onda Cero ha descendido un 25% en un año, si bien es cierto que desde la última oleada del Estudio General de Medios ha recuperado a un 2,8% de su audiencia.

Com hem pogut llegir, EM dedica el titular i els primers tres paràgrafs de la notícia a una mateixa emissora de ràdio, la Cope. A més, cal remarcar que el sintagma la Cope és el subjecte de les tres oracions amb què comencen els paràgrafs.

També volem destacar el paràfrag següent, que serveix per mostrar clarament la mena d'informació que fa EM sobre l'EGM de les ràdios:

La Mañana de la Cope ocupa la segunda posición en la primera franja del día. El espacio dirigido y presentado por Federico Jiménez Losantos gana 490.000 oyentes, alcanzando 1.778.000 y duplicando prácticamente su audiencia en el último año y medio. En primera posición está Hoy por Hoy de la Ser con 3.069.000 oyentes. El programa Herrera en la Onda, conducido por Carlos Herrera en Onda Cero, se queda en tercer lugar con 1.249.000 oyentes (3.000 más que en la última oleada).

EM parla primer del programa que ocupa el segon lloc en el rànquing que no pas del que ocupa el primer lloc. A més a més, cal assenyalar que al programa líder "Hoy por Hoy" li dedica 13 paraules en una oració simple que no pot ser més concisa.

Fins ara ens hem centrat en la notícia. EM, a més, dedica una notícia a reproduir fragments d'una entrevista a Federico Jiménez Losantos amb un titular ("Jiménez Losantos ha duplicado los oyentes de 'La mañana', convirtiéndola en la alternativa a 'Hoy por hoy' de la Ser") i un avanttítol ("Somos el referente intelectual de la derecha") prou eloqüents. A l'esmentada notícia el periodista de la Cope diu que l'emissora de ràdio i el diari EM coincideixen en alguns assumptes, com ara el tractament informatiu de l'11-M:

Para Jiménez Losantos, la clave del éxito tiene muchos ingredientes, entre ellos está "no bajar la voz" y hacer una "radio de principios y no de partido". "La gente aprecia la libertad y ha sabido ver que lo que yo digo es verdad", declara el periodista que también incluye a EL MUNDO entre los que no bajan la voz. "La relación de la Cope con EL MUNDO no es casualidad. La diferencia con otros medios en el 11-M es que hemos contado la verdad y hemos ganado crédito en los momentos difíciles a pesar de las presiones y las amenazas", concluye.

3. Diaris sense ràdio.

Tant l'Avui com El Periódico de Catalunya pertanyen a grups mediàtics que no tenen ràdio, però volem remarcar la proximitat o no respecte de les emissores de la Generalitat. En aquest cas, el tractament informatiu que fan de les dades de les emissores públiques depèn del govern que hi ha al govern de la Generalitat.

3.1. Avui

L'Avui escriu el següent sobre l'audiència de Catalunya Ràdio:

Catalunya Ràdio es manté líder tot i perdre 29.000 oients en un any (titular)
Catalunya Ràdio manté el lideratge de l'audiència a Catalunya, amb 610.000 oients de mitjana, un 11 per cent més respecte a l'últim període del 2004. Amb tot, l'emissora pública no aconsegueix mantenir els 639.000 seguidors que va aconseguir fa un any. (entradeta)

Si bé es diu que Catalunya Ràdio és l'emissora líder, es remarca en els dos llocs prominents de la notícia (titular i lead) que Catalunya Ràdio ha perdut oients durant el darrer any ("tot i perdre", "Amb tot" i "no aconsegueix mantenir").

Cal tenir en compte que, com bé diu l'Avui del 14 d'abril de 2004 a l'avanttítol "Els atemptats de l'11-M i les eleccions fan créixer el consum en un 17 per cent", l'audiència ha baixat d'aleshores encà.("El consum de ràdio generalista baixa un 6 per cent des de l'últim mesuratge", el 16 d'abril de 2005). Així doncs, l'Avui no contextualitza el descens d'audiència en el marc d'un descens de l'audiència de la ràdio generalista des d'abril de 2004.

Sobre les dades de Catalunya Cultura, una altra de les emisores de la Generalitat, l'Avui escriu que:

Catalunya Cultura experimenta una baixada del 25 per cent respecte a l'estudi del novembre i passa de 8.000 a 6.000 oients de mitjana.

Evidentment, si es tractés d'una ràdio del mateix grup mediàtic no es diria que ha perdut el 25% d'audiència i més quan es tracta d'un nombre tan reduït d'oients en què la mostra de persones enquestades pot fer perdre un nombre gran d'oients. D'altres diaris, per exemple, només diuen que Catalunya Cultura baixa fins als 6.000 oients.

3.2. El Periódico de Catalunya

EPC diu que Catalunya Ràdio ha tingut un descens d'oients, però, a l'inrevés que l'Avui, hi busca una explicació:

Encara que la SER supera els cinc milions d'oients, i Catalunya Ràdio els 600.000, totes dues han perdut quota respecte a la primera onada del 2004, cosa que té una explicació: les eleccions generals i el tràgic 11-M van disparar les audiències del primer trimestre del 2004. Això sí, les dues cadenes han guanyat oients des de l'últim EGM (desembre del 2004).

L'explicació d'EPC, per tant, coincideix amb el que diu l'Avui del 14 d'abril de 2005.

3. Conclusió.

Al llarg de l'article hem vist com la propietat dels mitjans i la proximitat ideològica condicionen la informació sobre els EGM.