En aquest article volem mostrar que la funció principal de la reproducció de les dades dels estudis de l'EGM no és informativa, sinó propagandística o/i publicitària. Aquestes "notícies" no tenen com a finalitat informar els lectors/les lectors/es sobre els aspectes i tendències rellevants dels resultats de l’EGM, sinó afavorir "informativament" l’emissora del mateix grup mediàtic. Per exemplificar-ho, utilitzarem les notícies que aparegueren el 13 de novembre de 2001 per donar compte d'un avançament del període octubre-novembre.

La Vanguardia dedica cinc paràfrags a la notícia. Doncs bé, tres dels cinc estan dedicats a RAC-1, una de les emissores de ràdio del Grupo Godó. A més, no cal ni dir-ho, el titular també hi fa referència. Començarem pel titular:

RAC-1 se convierte en líder de la radio privada generalista en catalán.

Com que sempre cal ser el primer, el diari conservador ha de fer una perífrasi prou llarga: "líder de la radio privada generalista en catalán". La raó per la qual afegeix privada és òbvia: Catalunya Ràdio i COMRàdio (102.000) tenen molts més oients. La raó per afegir generalista és més subtil: si no hi afegís generalista, llavors Flaix FM la superaria amb escreix (170.000 oients).

D'altra banda, tenim que a Catalunya només hi ha dues ràdios privades generalistes en català: RAC-1 i Ona Catalana. Per tant, o ets primera i líder o ets segona i darrera.

El text de la notícia també deixa clar, quan parla de xifres, que el competidor directe de RAC-1 no són ni Catalunya Ràdio ni COMRàdio, sinó Ona Catalana:

"La audiencia de lunes a viernes de RAC-1 es de 44.000 oyentes diarios, superando a Ona Catalana, que se sitúa en 38.000."

També s'ha de remarcar el lèxic que utilitza LV per fer referència a l'augment, d'altra banda indiscutible, de l'audiència de RAC-1:

El EGM pone de manifiesto que el grupo de emisoras de RAC-1 mantiene un crecimiento sostenido desde su nacimiento hace un año y medio, lo que subraya el acierto de una programación que intenta combinar con el entretenimiento con una parrilla de programas perfectamente diferenciada del resto de emisoras generalistas en lengua catalana."

Aquí es veu, en canvi, que el punt de referència no és Ona Catalana, sinó "el resto de emisoras generalistas en lengua catalana". El que volem remarcar, però, són afirmacions com "crecimiento sostenido" y "subraya el acierto". Si certament l'augment del nombre d'oients és inqüestionable, també cal tenir present que es tracta d'un increment moderat: de març a novembre l'emisora ha augmentat 20.000 oients. Tot i que gairebé n'ha duplicat el nombre, s'ha de tenir en compte, però, que no és el mateix pasar de 24.000 a 44.000 que de 100.000 a 200.000. És evident que com més baix és el punt de partida més fàcil és augmentar el percentatge d'oients guanyats.

També volem incidir en l’expressió "subraya el acierto", ja que frega la grandiloqüència. No hem de perdre de vista que RAC-1 té 44.000 oients, menys del 10 per cent que Catalunya Ràdio, per exemple.

Si fins ara hem comentat com parla de bé de RAC-1, LV oblida l'altra emissora del Grup Godó: RAC 105. No hi dedica ni una paraula. L'explicació la trobem en el darrer paràfrag de la notícia:

Las emisoras de radiofórmulas pierden audiencia en este avance del EGM como resultado de una mayor demanda de la radio informativa, a causa de los nuevos focos de interés creados a partir de los atentados del 11 de septiembre.

El mateix text explicita clarament perquè no en parla: RAC 105 perd oients, fet que és millor ocultar.

Per la seva banda, El Periódico de Catalunya només dedica un paràfrag a parlar dels resultats de l'EGM a Catalunya. La resta de la notícia, set paràfrags, els dedica a comentar els resultats a l'Estat espanyol.

"Sorprèn" l'absència de cap referència a l'emissora del grup, Ona Catalana, cosa que no havia passat en les informacions dels darrers tres EGM. A tall d'exemple, el dia 28 de juny de 2001 hi dedicà un titular molt significatiu ("Ona Catalana consolida la seva posició") amb un lid que començava així: "Amb 61.000 oients, Ona Catalana es consolida, 10 mesos després de l'inici de les emissions, com la primera cadena de ràdio privada en català." L'explicació segurament es troba en el fet que al juny tenia 61.000 oients i que va baixar als 38.000 al novembre.

Per acabar, farem referència al tractament informatiu d'El País. Començarem pel titular:

La SER se afianza en cabeza de la audiencia de radio en Barcelona

Quan parla de Barcelona, EP es refereix a "la capital catalana". Com sempre, s'ha de ser el primer en alguna cosa. Si no ets el primer a Catalunya, ho ets a Barcelona i, si no, a Sants.

EP també remarca que la SER és la primera en un altre aspecte:

La SER se consolida también como la primera cadena privada de Cataluña, con 518.000 oyentes, lo que representa un incremento del 28% respecto a los datos de la anterior encuesta.

Aquí es remarca que la SER és "la primera cadena privada de Cataluña". La qüestió és, repetim-ho, ser el primer.

En la notícia d'EP hi ha un altre aspecte a remarcar: són els vencedors morals de l'EGM. Veiem-ho:

Aunque Catalunya Ràdio -que mantiene una red de repetidores que abarca toda la comunidad- sigue líder absoluta con 540.000 seguidores, sólo registra 22.000 oyentes más que la SER, una cadena que no llega a muchas poblaciones al no tener suficientes emisoras.

Sense qüestionar la certesa de l'afirmació i el que l'afirmació implica, s'ha d'observar que en d'altres notícies sobre l'EGM no feien referència ni als repetidors ni a les emissores. Per exemple, el 28 de juny EP escrivia:

La cadena SER, con 404.000 oyentes, es la segunda de Cataluña en cuanto a audiencia tras Catalunya Ràdio [496.000] y líder absoluta de la radio comericla, seguida de Onda Cero -que incluye lasemisoras de Onda Rambla y Onda Salud-, con 367.000.

En aquesta cita no hi ha cap referència a repetidors o emissores perque deuen considerar que la SER està lluny de Catalunya Ràdio: hi ha una diferència de 92.000 oients.

Un cas altre cas és l'Avui. El fet que aquest diari no pertanyi a cap grup mediàtic fa que en principi no hi hagi cap interès econòmic a l’hora d’informar sobre els resultats de l’EGM. En el cas d’aquest diari l’esbiaixament tindrà a veure amb factors de caire més ideològic. Així, la seva línia editorial fa que la seva atenció es focalitzi en Catalunya Ràdio, l'emissora institucional de la Generalitat de Catalunya. L'Avui titula com segueix:

Catalunya Ràdio arriba als 540.000 oients, segons l'EGM

La lectura natural d'aquest titular és entendre que Catalunya Ràdio assoleix per primera vegada el nombre de 540.000 oients. En canvi, a l'estudi del mes de març, Catalunya Ràdio arribà als 673.000 oients. És a dir, segons l'EGM, en aquest període ha perdut 133.000 oients, un 19'76 per cent d'audiència. Per tant, el titular, d'una banda, confon, i, d'altra, descontextualitza les xifres. Si bé l'emissora de la Generalitat continua essent líder d'audiència a Catalunya, les dades de l'EGM, suposant que s'adiguin amb la realitat, reflecteixen un doble procés: un descens significatiu en el nombre d'oients si prenem com a mesura el punt més àlgid de l'emissora durant aquest any i una recuperació de més d'un 10% d'audiència si tenim en compte l'EGM del juny. S'ha de destacar, en aquest sentit, la inestabilitat de les xifres de Catalunya Ràdio.

Tots els textos que hem analitzat serveixen per mostrar una evidència: l'important de la informació sobre l'EGM no és la notícia en ella mateixa, sinó el seu caràcter propagandístic. Aquesta propaganda pot ser explícita o implícita. Així doncs, es remarquen extraordinàriament els resultats positius mitjançant, per exemple, els titulars i s'ometen o s'oculten els resultats negatius.