En aquest article analitzarem els editorials
que els diaris publicats a Barcelona van dedicar al
ple extraordinari del Parlament sobre el Carmel. Durant
aquest ple, celebrat el 24 de febrer, el president de
la Generalitat va al·ludir al suposat cobrament
d'un 3% de comissió en l'obra pública
per part dels governs de CiU.
1. El Mundo
EM titula l'editorial "El fin del
oasis político catalán" i el comença
amb la mateixa idea:
El oasis político catalán
va camino de desaparecer, si es que no ha desaparecido
ya definitivamente. El hundimiento del túnel
del Carmelo ha provocado la crisis política
y social más importante de los últimos
años, tanto por el hecho en sí -cientos
de personas han perdido sus casas- como por la penosa
gestión del tripartito. La comparecencia del
conseller Joaquim Nadal ante el pleno del Parlamento
catalán tenía como objetivo poner un
punto y aparte en el desgaste sufrido por el Gobierno
autonómico, pero lo sucedido ayer en la sesión
sólo sirvió para empeorar aún
más las cosas.
El paràgraf conté dues
idees: la desaparició, ni que sigui progressiva,
de l'oasi català i l'empitjorament de la crisi
del Carmel arran de la intervenció de Joaquim
Nadal.
El segon paràgraf se centra en
les dimissions que anuncia Joaquim Nadal i en la resposta
de l'oposició parlamentària:
Nadal se presentó ante la Cámara
con las dimisiones del director general de Puertos
y Transportes y del presidente de la empresa GISA,
encargada de las obras públicas. Sin embargo,
el conseller proclamó que no deberían
haber dimitido porque no son responsables del hundimiento
del túnel. Lo cual es una argumentación
ciertamente llamativa que la oposición le recriminó
con toda la razón. Tanto CiU como el PP censuraron
que el tripartito no asuma la responsabilidad del
desastre. Es verdad que el planteamiento de las obras
comenzó con el Gobierno de Pujol, pero quien
las aprobó definitivamente fue el de Maragall.
Pel que fa a les dimissions, EM es fa
ressò de l'argument de CiU i PP quan afirma que
"la oposición le recriminó con toda
la razón" la idea de Nadal que els dimissionaris
no eren els culpables dels esvorancs del Carmel.
El tercer paràgraf se centra
en la gestió de la crisi:
En cuanto a la gestión de la
crisis, los errores han sido clamorosos y han servido
para poner al descubierto las contradicciones que
atenazan al Gobierno catalán. El conseller
en cap, de ERC, que tiene encomendada la labor de
coordinación, ha desaparecido del mapa. Los
independentistas se llaman andana sobre cualquier
cosa que afecte a la gestión. Su portavoz parlamentario
dijo ayer que ERC "pedirá responsabilidades
políticas a la Generalitat". O sea, que
se las pedirán a sí mismos.
Així, EM critica la gestió
del govern de la Generalitat i assenyala que ha consistit
en "errores [...] clamorosos". A més,
aquests errors han evidenciat les contradiccions del
govern tripartit. Per acabar, critica la intervenció
del portaveu d'ERC.
El quart paràgraf fa referència
a les intervencions de Pasqual Maragall:
Lo más grave, sin embargo,
llegó cuando Maragall -ante el acoso de Artur
Mas- salió a la palestra y perdió los
nervios, acusando a CiU, nada más y nada menos,
que de cobrar comisiones del 3% sin presentar ninguna
prueba. Durante unos minutos, la política catalana
se paseó por el abismo, ya que el portavoz
nacionalista amenazó con retirarse de la ponencia
de reforma del Estatuto si el presidente no retiraba
sus palabras. El interpelado rectificó para
bochorno de todo el mundo, incluidos los vecinos del
Carmelo que asistían a la sesión.
L'editorial d'EM fa tres referències
negatives per a Maragall: "perdió los nervios",
"sin presentar prueba alguna" i "para
bochorno de todos". A més, fa referència
implícita a la fi de l'oasi català a "Durante
algunos minutos, la política catalana se paseó
por el abismo".
Pel que fa a la intervenció d'Artur
Mas, EM la qualifica d'amenaçant (amenazó).
EM dedica el paràgraf final comenta
a allò que ha de fer Maragall després
de les seves paraules al Parlament:
Es comprensible que Maragall ande
nervioso, sobre todo con la clase de socios que tiene,
pero la enormidad de su acusación en sede parlamentaria
tiene pocos precedentes, si es que tiene alguno. Sus
palabras no constarán en acta, pero lo que
dijo dicho está. Si le consta que CiU cobró
comisiones, tiene que denunciarlo con las pruebas
por delante. Y si fue un calentón, que pida
disculpas. Sólo lleva un año y medio
en el puesto. Poco tiempo para perder los papeles
de forma tan estrepitosa.
Per EM, les paraules de Maragall sobre el 3% suposen
una acusación i remarca la importància
de les paraules del president de la Generalitat: "la
enormidad de la acusación en sede parlamentaria
tiene pocos precedentes, si es que tiene alguno".
De passada, aprofita l'ocasió per criticar
ERC i ICV.
En resum, l'editorial d'EM critica Maragall
i Nadal i al·ludeix a la fi (propera) de l'oasi
català.
2. El Periódico de Catalunya
EPC titula "El 3% surt a la llum".
Cal recordar que el dia 24, el dia del ple, el diari
del Grupo Zeta va dedicar un editorial a parlar del
3% de manera implícita. Per exemple, el titular
"si aflorés el 3% de la veritat sobre el
Carmel..." amb un resum que afirma que "El
Carmel ha de posar al seu lloc tant el passat com el
futur de l'obra pública a Catalunya." És
a dir, hi ha una relació implícita entre
el 3% i l'obra pública catalana.
Tot això lliga amb el final de
l'editorial:
Hi ha hagut defectes en el procés
de construcció.
S'ha de determinar si l'estalvi econòmic en
materials i en elements de seguretat respon a negligències
professionals, o al fet que possibles comissions il·lícites
inicials o subcontractacions abusives han desviat
de l'obra part dels diners necessaris per efectuar-la
correctament.
Arriba l'hora d'investigar, per exemple, si tot el
que es diu a Catalunya sobre el destí del 3%
dels diners de les obres públiques adjudicades
anys enrere ha acabat influint en el gruix dels encofrats
o en el nombre de prospeccions de l'obra del Carmel.
En aquest fragment apareixen dues al·lusions
a irregularitats amb l'obra pública: "comissions
il·licites inicials" i "el destí
del 3%". En tots dos casos, els receptors implícits
són els governs de Convergència i Unió.
El titular del 25 de febrer explicita
el 3% en dir que surt a la llum aquest percentatge.
Aquest dia, l'implícit es fa explícit:
els governs de CiU cobraven el 3% de comissió
en les obres públiques.
En començar l'editorial, EPC
parla de les decisions preses pel govern tripartit:
El Govern va concedir ahir al Parlament
dimissions de nivell intermedi per l'enfonsament del
Carmel, va anunciar mesures contra les empreses que
dirigien i construïen la línia 5 del metro
i va atribuir greus responsabilitats polítiques
a l'anterior Executiu de CiU.
En el mateix paràgraf, EPC esmenta,
partint de les paraules de Joaquim Nadal, les causes
dels esvorancs del Carmel:
Segons el conseller Joaquim Nadal,
el gros de les causes del desastre recau en el model
d'execució de l'obra pública heretat
de l'etapa de Pujol. Un sistema sense control efectiu
del Govern sobre la qualitat, la seguretat i els canvis.
I amb adjudicacions fetes de forma discutible.
I el primer paràgraf acaba així:
Nadal no va concretar aquesta acusació
[adjudicacions discutibles], però sí
que ho va fer el president Pasqual Maragall, al dir
que el problema de CiU era "el 3%". Així
al·ludia al secret conegut per tothom que les
comissions a CiU eren presumptament condició
necessària per obtenir contractes d'obra pública
en aquella etapa.
Segons EPC, Maragall va fer una acusació
als governs de CiU: cobraven el 3% de comissió
en les obres públiques. I, afegeix, aquesta acusació
era de domini públic: "secret conegut per
tothom". Justament aquest sintagma anterior invalida
l'ús posterior de l'adverbi presumptament,
atès que si la "condició necessària"
no era real, aleshores no hi hauria hagut un "secret
conegut per tothom". A més, des d'un punt
de vista discursiu, l'adverbi presumptament no
lliga amb el titular de l'editorial: "El 3% surt
a la llum". L'ús de la presumpció
d'innocència és, com hem vist en altres
casos, merament retòrica.
El segon paràgraf, i darrer,
de l'editorial és el següent:
És una acusació tan
greu que no s'ha d'aparcar ni tan sols davant la insinuació
feta per Artur Mas que CiU sabotejarà la reforma
del Estatut si s'hi aprofundeix. Davant d'això,
una comissió d'investigació que faci
impossibles els pactes de silenci és més
necessària que mai. Perquè una de les
lliçons del Carmel és comprovar que
car que pot sortir assumir un relleu sense aclarir
i reformar els vicis del passat.
Pel que fa a la intervenció d'Artur
Mas, EPC diu que CiU insinua que sabotejarà la
reforma de l'Estatut si s'investiga el suposat cobrament
de comissions il·lícites.
També podem trobar-hi la idea
d'un mal funcionament de l'adjudicació de l'obra
pública a la darrera oració, on es parla
d'"aclarir i reformar els vicis del passat".
A més, indirectament, hi ha una crítica
a l'actual govern perquè no ha aclarit què
va passar durant els governs de CiU i perquè
no ha reformat la manera d'adjudicar l'obra pública.
A més a més, el paràgraf
comença amb la idea que cal arribar fins al final
mitjançant una "comissió d'investigació
que faci impossibles els pactes de silenci".
Per acabar, el resum de l'editorial
afirma que "La revisió del model d'adjudicació
de l'obra pública catalana no ha de ser només
tècnica, sinó ètica." En introduir
l'ètica en el discurs sobre la reforma del model
d'adjudicació pública EPC remarca que
"l'ètica" no era present en el model
d'adjudicació de l'obra pública de CiU.
A més, aquesta idea queda remarcada per l'estructura
"no [...] només, sinó".
En resum, EPC es fixa en el 3% de comissió
com una de les causes explicatives de l'esvoranc del
Carmel, critica el model d'adjudicació de l'obra
pública dels governs de CiU i en demana una revisió
per part del govern actual. S'ha de remarcar que en
cap moment no critica les intervencions de Maragall
i Nadal.
3. Avui
L'Avui titula "Massa foscor
al final del túnel" on hi ha al·lusió
evident a l'origen dels esvorancs del Carmel. A més,
juga metafòricament amb la foscor dels túnels
en dir que hi ha "massa foscor". Però,
a més, situa la foscor al final del túnel,
on ha d'haver-hi, com a mínim, una mica de claror
(cada vegada més gran a mesura que s'arriba a
la sortida).
L'editorial comença assenyalant
que la superposició de debats no ajuda a aclarir
les causes que provocaren els esvorancs del Carmel:
La primera jornada del ple monogràfic
del Parlament sobre l'accident a les obres de construcció
de la línia 5 al barri del Carmel no ha resolt
les principals incògnites del cas i, en canvi,
ha servit per obrir-ne moltes altres, que van des
del conjunt de la contractació de l'obra pública
a Catalunya fins a l'aprovació de l'Estatut.
Aquesta superposició de dos debats, el de l'accident
que ha obligat a desallotjar més d'un miler
de veïns del Carmel i el de la manera de gestionar,
abans i ara, les obres públiques, no ha ajudat
gens a aclarir el que hi ha passat, tal com demanen
amb tota justícia els veïns afectats.
A continuació, l'Avui analitza
la intervenció inicial de Joaquim Nadal:
El conseller Joaquim Nadal, responsable
del departament de Política Territorial i Obres
Públiques, va fer servir ahir la seva intervenció
inicial per exposar la seqüència dels
fets, però es va negar a designar-ne els culpables,
ja que s'ha iniciat un procediment penal. Pel que
fa a les causes, va assegurar que no n'hi havia una
de clara i va inculpar el sistema de gestió
d'obres de l'anterior govern per dir que els responsables
eren "tots i ningú". Amb aquesta
base d'anàlisi va presentar les seves propostes
de solució: va solemnitzar en seu parlamentària
el manteniment de l'operatiu de suport als afectats
quan el tema deixi d'ocupar les primeres planes dels
diaris. Sens dubte, aquest és el millor resultat
que van obtenir ahir els veïns del debat parlamentari.
Quedarà en el llibre de sessions i no hi ha
motiu per pensar que no ho complirà. També
va anunciar la paralització de les obres de
la línia 5, la suspensió de tots els
contractes amb les empreses que han intervingut en
el projecte, la direcció i l'execució
de les obres, i la reforma integral de l'empresa GISA
-encarregada de la gestió de l'obra pública
de la Generalitat de Catalunya-. A més, Nadal
va dir que acceptava dues dimissions dins del seu
departament: la del director general de Ports i Transports,
Jordi Julià, i la del president de GISA, Ramon
Serra. Però, malgrat la insistència
dels altres grups parlamentaris, els de l'oposició
i alguns del govern, no va donar resposta a dues qüestions
clau i que queden al marge de la investigació
judicial. La primera fa referència a la seva
reiterada expressió que en aquest cas pagaven
"justos" per "pecadors", en al·lusió
a Julià i Serra, a la vegada que reconeixia
que el primer havia signat la modificació del
projecte i la seva adjudicació el mateix dia,
com establia el manual de GISA elaborat per l'anterior
govern. Si això va ser així, ¿en
virtut de quin criteri polític es va dur fins
a aquest extrem la "continuïtat institucional"?
Per què el mateix conseller va establir que
un just pagava per un pecador per una decisió
administrativa que no havia influït directament,
sinó "remotament", en l'accident?
Qui eren, per tant, els pecadors? D'altra banda, el
conseller Nadal tampoc va acabar d'aclarir per quines
raons en 48 hores es van donar dues ordres contradictòries
als veïns, primerament per tornar i després
per marxar.
Deixant de banda altres afirmacions
del text, l'editorial manté que Nadal no va donar
dues respostes claus: no va explicar perquè pagaven
justos per pecadors ni va explicar per què
es van donar dues ordres contradictòries en 48
hores.
A continuació, l'Avui
escriu que:
El conseller Nadal va canviar ahir
clarament d'estratègia respecte a la seva primera
compareixença al Parlament des de la crisi
del Carmel. Com a resum, de la seva intervenció
se'n desprèn que les primeres -i en certa manera,
principals- responsabilitats de l'accident correspondrien
a l'anterior govern de CiU, mentre que la justícia
hauria de determinar-ne les culpes. Aquesta manera
de plantejar el problema fa més necessària
que mai una comissió d'investigació,
que hauria de tenir una important dimensió
tècnica, però també un control
parlamentari.
És a dir, l'Avui està
a favor d'una comissió d'investigació
política i tècnica. A més, comenta
que Nadal situa les responsabilitats primeres de l'accident
en els governs de CiU.
Tot seguit reproduïm el darrer
fragment de l'editorial:
Sobretot per reprendre una qüestió
aparentment lateral, que va derivar ahir en un dels
episodis d'irresponsabilitat política més
greus que ha viscut la cambra de representació
popular. Les contínues insinuacions que abans-d'ahir
el president Maragall i ahir el mateix conseller Nadal
van fer sobre presumptes irregularitats dels governs
de CiU en la gestió de l'obra pública
van derivar en un debat a peu dret amb el líder
de l'oposició Artur Mas, que va aconseguir
que la màxima autoritat de Catalunya deixés
anar una frase a l'hemicicle que ressonarà
durant mesos: "Vostès tenen un problema
que es diu 3 per cent". Tothom va entendre, sense
que s'arribés a dir mai explícitament,
que es referia a presumptes comissions per l'adjudicació
de l'obra pública. Una afirmació així
és insensata, tot i que tampoc no va resultar
gaire constructiu que després Mas li demanés
que la retirés per salvar l'Estatut i el president
ho acceptés sense desmentir-ho. Aquest debat
críptic i la manera de resoldre'l no serveix
per a res si l'assumpte no es reprèn als tribunals
o en una comissió d'investigació. S'hi
havia d'arribar així? Els veïns del Carmel
no s'ho mereixien.
L'Avui qualifica les paraules
de Maragall (i de Nadal) dels darrers dies d'insinuacions.
A més, qualifica el creuament d'intervencions
de Maragall i Mas, del qual diu que fou un "debat
críptic", com "un dels episodis d'irresponsabilitat
política més greu" dels que ha viscut
el Parlament. I considera insensates les paraules
del president de la Generalitat sobre les presumptes
comissions il·legals cobrades per CiU.
En resum, l'Avui es mostra crític
amb el govern tripartit perquè no ha aclarit
les causes dels esvorancs i amb les intervencions de
Joaquim Nadal i de Pasqual Maragall.
4. El País
EP titula "El Carmel y el 3%"
i comença de la manera següent l'editorial:
El Parlamento catalán solemnizó
ayer la extendida sospecha sobre una corrupción
generalizada en la adjudicación de obras públicas
de Cataluña. Durante el pleno sobre el desastre
del Carmel, el presidente de la Generalitat, Pasqual
Maragall, imputó a los anteriores gobiernos
de CiU el cobro de comisiones ilegales del 3%. Ésta
es una acusación muy grave que no se puede
lanzar sin pruebas y que obliga a quien la formula
a dirigirse a los tribunales. La respuesta del líder
convergente, Artur Mas, derivó hacia el territorio
del chantaje político: o retiraba la imputación
o daba por terminado el consenso alrededor del nuevo
Estatuto. El presidente catalán culminó
la cadena de despropósitos retirando la acusación,
con el argumento de que la reforma estatutaria es
lo más importante. Después de la frivolidad
de acusar sin pruebas, la de aceptar un mercadeo público
entre una reforma legal y una cuestión de moralidad
pública.
La primera oració és força
directa: EP afirma que "se solemnizó la
extendida sospecha sobre una corrupción generalizada"
en l'adjudicació de l'obra pública catalana.
Posteriorment, EP critica les paraules
del president Maragall: manté que són
"una acusación muy grave que no se puede
lanzar sin pruebas" i, més endavant, remarca
"la frivolidad de acusar sin pruebas".
A continuació, l'editorial se
centra en la intervenció d'Artur Mas, que qualifica
de propera al "chantaje político".
Les dues darreres idees del paràgraf
tenen a veure amb el fet que Maragall "culminó
la idea de despropósitos" en retirar l'acusació
del 3% per tal de no interferir en la reforma de l'Estatut
i amb l'acceptació d'"un mercadeo público".
D'aquesta manera, EP critica les intervencions del president
de la Generalitat.
El paràgraf següent és
aquest:
Esta salida de Maragall ha neutralizado
los efectos positivos de la comparecencia del consejero
de Obras Públicas, Joaquim Nadal, y de la batería
de medidas que ofreció para atajar la crisis
del Carmel. De su relato se deduce una verosímil
responsabilidad compartida y sucesiva entre el Gobierno
de CiU, que inició la obra con un "clamoroso
vacío de documentación", y el tripartito,
que la continuó dando por buena esa mala herencia
y sin apenas cambiar métodos ni responsables.
El hundimiento del túnel tuvo, según
su versión, varias concausas: el mal método
constructivo, las continuas variaciones de la obra
sin las preceptivas aprobaciones y la falta de refuerzos
en el túnel. Pero no documentó su tesis
de que la restricción financiera primase sobre
la seguridad ni lanzó un verdadero mea culpa
por la opacidad informativa.
En aquest paràgraf EP valora
positivament la intervenció de Joaquim Nadal
i ofereix la versió del conseller sobre l'enfonsament.
Tanmateix, en la darrera oració critica Nadal
perquè no va demostrar que el pagament de comissions
hagués afectat la seguretat de l'obra. També
el critica per l'opacitat informativa.
L'editorial acaba així:
Nadal dio a conocer su aceptación
de dos dimisiones de sendos altos cargos, la rescisión
de los contratos de las cinco empresas implicadas
en la obra, la presentación de demandas judiciales
contra ellas, una reforma del sistema de concursos
y de adjudicaciòn y una reestructuración
de la empresa pública Gisa. No está
mal. Pero no anula la apertura de una comisión
de investigación que actúe con profesionalidad
e independencia. Esto es, no debería ser una
mera prolongación de la representación
parlamentaria, porque se convertiría en un
pim-pam-pum entre los dos grupos mayoritarios. Esta
comisión tiene ahora una tarea adicional ineludible:
investigar si efectivamente en Cataluña se
ha venido cobrando a los adjudicatarios de obras públicas
una comisión del 3%.
La intervenció de Nadal és
el focus d'atenció en la primera oració
d'aquest pàragraf. EP afirma que tot plegat "No
està mal". EP, tanmateix, vol més
conseqüències. L'inici amb la conjunció
adversativa Però de l'oració següent
remarca la idea que EP vol alguna cosa més: vol
una comissió d'investigació.
L'editorial acaba amb la petició
que s'investigui si efectivamente hi ha hagut
el cobrament de comissions il·legals per part
dels governs de CiU.
5. El Punt
El Punt titula "El Carmel
vol solucions i no lamentables picabaralles polítiques".
En fer que El Carmel aparegui com a subjecte de l'oració,
el titular d'El Punt focalitza l'atenció en els
veïns del Carmel i no pas en el debat polític.
L'opinió sobre el debat polític , que
apareix en el titular ("lamentables picabaralles
politiques"), reapareix a la primera oració:
El ple que el Parlament de Catalunya
va dedicar ahir monogràficament a la crisi
del Carmel, -i que continuarà avui- es va convertir
en un lamentable espectacle polític.
Segons El Punt, el debat va esdevenir
"un lamentable espectacle polític",
originat, com veurem tot seguit, per la intervenció
de Pasqual Maragall:
Amb la frase "vostès tenen
un problema, i es diu 3 per cent", dirigida a
Artur Mas, Pasqual Maragall va acusar CiU de cobrar
comissions de les empreses a qui adjudicava obres
públiques durant els anys que va governar.
L'afirmació conté un grau d'irresponsabilitat
impropi d'un president de la Generalitat: per una
banda, perquè va fer una greu acusació
sense aportar cap prova.
El Punt afirma que Maragall "va
fer una greu acusació sense aportar cap prova",
fet que comporta "un grau d'irresponsabilitat impropi
d'un president de la Generalitat". Així
doncs, El Punt critica durament Maragall.
A continuació, El Punt
remarca les conseqüències de les paraules
del president Maragall:
Per molt que posteriorment es retractés,
Maragall té ara l'obligació de presentar
proves irrefutables de les seves acusacions i acudir
als tribunals si és necessari, com va suggerir-li
el mateix Artur Mas. En segon lloc, aquesta picabaralla
va estar a punt de dinamitar tots els ponts de diàleg
que sempre han de tenir govern i oposició per
tirar endavant els projectes de país. I Catalunya
en té en marxa alguns de molt importants, començant
per la reforma de l'Estatut. I, en tercer lloc, va
desviar l'atenció de l'únic tema que
ahir importava, l'afer del Carmel i el drama d'uns
veïns davant dels quals es va incrementar la
desconfiança cap a l'administració i
es va fomentar el descrèdit de la classe política.
El Punt assenyala tres conseqüències
negatives de la intervenció del president de
la Generalitat: Maragall ha d'anar als tribunals si
té proves irrefutables del cobrament de comissions
il·legals per part dels governs de CiU, la picabaralla
va posar en perill el consens necessari per a l'elaboració
de l'Estatut i l'esmentada picabaralla va fer que el
tema a debat, la crisi del Carmel, passés a un
segon pla.
Tot seguit, El Punt manté
que el debat del dia anterior havia d'haver ofert "explicacions
acurades" i "assumpció de responsabilitats":
El que calia oferir als ciutadans
era únicament explicacions acurades i assumpció
de responsabilitats. Unes explicacions que el conseller
de Política Territorial, Joaquím Nadal,
va aportar en detall i extensió però
mirant de situar l'origen de la culpabilitat en el
període de govern de CiU. Una idea poc acceptable
després de més d'un any de govern del
tripartit, perquè tot aquest temps s'han donat
per bons uns mètodes constructius que ara es
qüestionen i que sense l'incident del Carmel
probablement es continuarien aplicant. Quant a les
responsabilitats, la dimissió del director
general de Ports i Transports i la del president de
Gisa, empresa responsable de l'obra, són raonables,
tot i que tardanes, però caldrà avaluar
si són suficients un cop feta la investigació
pertinent, que en tot cas haurà de ser realitzada
per una comissió parlamentària.
El Punt critica la intervenció
de Nadal perquè va situar "l'origen de la
culpabilitat en el període de govern de CiU",
idea que qualifica de "poc aceptable" perquè
el govern tripartit ha mantingut els mateixos mètodes
constructius que els governs de CiU. Finalment, troba
adequada la creació d'una comissió d'investigació.
6. La Vanguardia
LV titula "Pleno extraordinario".
El joc de paraules a partir de la utilització
de l'adjectiu extraordinario és evident.
El ple fou extraordinari per dues raons: perquè
era un ple no previst, no ordinari, i perquè
hi van passar coses no previstes com ara l'al·lusió
que els governs de CiU cobraven comissions il·legals
en l'obra pública.
L'editorial comença fent referència
a l'oasi català:
El derrumbe del Carmel resquebrajó
ayer durante varios minutos el llamado oasis político
catalán. En un rifirrafe a cara de perro
en el pleno extraordinario del Parlament, el presidente
de la Generalitat y el jefe del primer grupo de la
oposición se lanzaron mutuamente duras acusaciones
sin precedentes en el hemiciclo catalán.
LV assenyala que l'oasi català
va estar a punt de trencar-se ("resquebrajó
ayer durante varios minutos") a causa de l'enfrontament
"a cara de perro" entre Pasqual Maragall i
Artur Mas.
A continuació, LV situa l'origen
de l'enfrontament parlamentari i el seu final:
Pasqual Maragall, acosado por las
críticas de mala gestión del Govern
en la crisis del Carmel que previamente hizo Artur
Mas, reaccionó con la afirmación de
que CiU quiere tapar algo y dijo que su problema "se
llama el tres por ciento", en clara acusación
sobre el cobro de presuntas comisiones políticas
de obras públicas que se contratan. Mas consideró
que Maragall había perdido los papeles y le
rogó, en bien de Catalunya, que retirase la
acusación porque enviaba "a hacer puñetas"
la actual legislatura y rompía la buena relación
necesaria entre los dos grandes partidos para sacar
adelante el nuevo Estatut, a lo que accedió
el president, en nombre de las reformas estatuaria
y constitucional.
S'ha d'assenyalar que LV qualifica
les paraules de Maragall de "clara acusación".
El segon paràgraf és el
següent:
Las grietas políticas abiertas
ayer tardarán en cerrarse, quizás tanto
o más que las de los edificios del Carmel.
Ante cualquier sombra de corrupción por el
cobro de comisiones, sin embargo, no valen acusaciones
veladas, sino que el comportamiento correcto es acudir
a los tribunales, tal como dijo Artur Mas, o bien
callar para no calumniar a nadie. La transparencia,
como dijo Carod-Rovira, es absolutamente necesaria,
ya que sería muy grave que el nuevo Estatut
pudiera surgir como resultado de amenazas y monedas
de cambio que lo condicionen o lo hipotequen. El juego
limpio es necesario. Como propuso Josep Piqué,
la cuestión de las comisiones, evocadas por
Pasqual Maragall en la sede parlamentaria, debería
ser también objeto de la comisión de
investigación que se pueda crear para analizar
y estudiar la crisis del Carmel, al objeto de que
el teórico oasis catalán no se
convierta en desierto ético.
Cal remarcar dues qüestions. Ara,
LV parla d'"acusaciones veladas" quan abans
havia dit que es tractava d'una "clara acusación".
A més, és curiós que LV parli ara
de "teórico oasis catalán" quan
a l'inici del paràgraf i en començar l'editorial
el dóna com a realment existent. Per acabar,
LV demana una comissió d'investigació
que investigui el suposat cobrament de comissions il·legals
per part dels governs de CiU.
L'ultima idea del paràgraf LV
juga amb la idea de "desierto ético",
que oposa a "oasis político".
Tot seguit LV comença el paràgraf
següent assenyalant Joaquim Nadal com a "culpable"
de l'incident en el seu intent d'evitar que Felip Puig
li demanés la dimissió:
La tensión entre el presidente
de la Generalitat y el jefe de la oposición
fue consecuencia de la estrategia desarrollada por
el conseller de Política Territorial, Joaquim
Nadal, en su disertación ante el pleno del
Parlament, para defenderse de la petición de
dimisión que le iba a plantear su antecesor
en el cargo, Felip Puig. En su intervención,
Nadal atribuyó el derrumbe del Carmel a dos
causas: una inmediata, provocada por un accidente
que podría haberse evitado si hubiera habida
mayores medidas de refuerzo, y otra remoto: el perverso
sistema de contratación de obra pública
del anterior Govern. En concreto, dijo que el traslado
del túnel de maniobra de Horta al Carmel se
encargó en junio de 2003 sin que se hubiera
aprobado administrativamente dicha modificación,
algo que se ha tenido que hacer mucho después.
Advirtió Nadal que esas deficiencias no tienen
en principio relación directa con el derrumbe
del Carmel, aunque aventuró que si se hubieran
hecho las cosas bien a lo mejor no se hubiera producido.
El Carmel, en este sentido, ha servido para lanzar
acusaciones de defectos e irregularidades, así
como la excesiva concentración en unas pocas
empresas del sistema de contratación a través
de la empresa pública GISA.
En aquesta citació LV ofereix
la versió de Nadal sobre les causes dels esvorancs
del Carmel i sobre el sistema de contractació
de l'obra pública feta pels governs de CiU.
El tercer paràfrag fa referència
al discurs de Nadal i diu que no "aportó
novedades" "ni apuntó hacia los culpables
directos del derrumbe":
Salvo esta acusación al gobierno
anterior de CiU, el conseller de Política Territorial
apenas aportó novedades en sus más de
tres horas de explicaciones ni apuntó hacia
los culpables directos del derrumbe. Las dimisiones
aceptadas, según dijo, lo son por haber asumido
decisiones de la Administración anterior. Nadal
se negó a apuntar hacia otros posibles culpables
del accidente, porque eso corresponderá a la
vía penal que ha está en marcha, y reiteró
su negativa a dimitir.
El darrer paràgraf és
el següent:
El espectáculo del debate político
fue bastante preocupante, pero hay que destacar la
voluntad de todos los grupos políticos de insistir
en la investigación de los hechos y, sobre
todo, de seguir atendiendo lo mejor posible a los
afectados. Y aunque ésta debe continuar siendo
la prioridad absoluta, lo cierto es que la larga sesión
de ayer ha evidenciado la necesidad de crear una comisión
de investigación, en la que también
tienen que estar representadas las fuerzas parlamentarias,
con un doble objetivo: aclarar de una vez por todas
la tragedia del Carmel y que los ciudadanos no tengan
la más mínima sospecha de las graves
acusaciones lanzadas ayer por el president Maragall,
pese a que luego las retirara.
Cal remarcar tres idees en aquesta citació:
la imatge preocupante que van oferir els pollítics,
la creació d'una comissió d'investigació
i l'atenció prioritària dels afectats
("prioridad absoluta").
7. Conclusió
Al llarg de l'article hem vist com van
enfocar els diferents diaris la compareixença
de Joaquim Nadal i l'anomenada "crisi del 3%".
|