El dia 21 d'agost el papa Benet XVI va celebrar una missa a Marienfeld, prop de Colònia, durant les XX Jornades Mundials de la Joventut. A continuació veurem les dades sobre el nombre de joves que hi assistiren. Aquest acte torna a posar de manifest una determinada manera de fer dels periodistes.

1. El nombre de joves a la missa de Benet XVI

1.1. Un milió

És la xifra més repetida. La fan seva El Punt, El Periódico de Catalunya, El Mundo i El País. A més a més de situar-la dins del cos de la notícia tots els diaris esmenats la posen en els llocs més prominents de la notícia: El Punt i EPC en el subtítol, EM a l'avantítol i EP en el titular.

És evident que cap diari no ha comptat i que tots citen una xifra proporcionada per algú que no pot ser ningú més que l'organització de les Jornades. D'una altra manera no coincidirien en la xifra.

1.2. Més d'un milió

L'únic diari que fa esment a aquesta xifra és El Punt i ho fa en el text de la notícia. No se sap d'on surt aquesta dada.

2. El nombre joves durant la vetlla

Pel que fa al nombre de joves que van passar la nit a Mereienfeld també hi ha un ball de xifres. Així hi ha ventall que va de "más de 500.000" (EP) a "al menos 800.000" (LV) passant per 800.000 (El Punt i EM) i 750.000 (Avui).

3. L'Avui

El cas de l'Avui és molt simptomàtic d'una manera de treballar. L'enviada especial dubta de la xifra oficial, un milió de joves fidels, però a la portada apareix que "Un milió de joves aclamen Benet XVI". És a dir, l'Avui ofereix xifres contradictòries.

Veiem el text de la periodista:

L'organització de les Jornades Mundials de la Joventut a Colònia va fixar en un milió els pelegrins que van assistir ahir a la missa de cloenda, malgrat que durant els últims dies s'ha jugat amb les quantitats sense miraments, segons admetia una portaveu. Aquesta va confirmar a aquest diari que la xifra sembla poc creïble perquè al matí havien calculat que hi havia 750.000 persones a Marienfeld, el camp on es va fer la cerimònia. Sigui com sigui, les fileres humanes inacabables, confuses entre la boira i els decibels de música religiosa, oferien un aspecte gairebé sobrenatural.

Com es pot comprovar, la periodista no només assumeix la xifra de l'organització pel que fa al nombre d'assistents a la missa, sinó que en dubta. A més, ens fa saber que una portaveu admet que la xifra és exagerada atès que els darrers dies hi ha hagut un ball de xifres ("els últims dies s'ha jugat amb les quantitats sense miraments"). I, finalment, diu que "la xifra sembla poc creïble".

Pel que fa al nombre de persones que havien fet la vetlla la nit anterior, tampoc no assumeix la xifra de l'organització, sinó que es limita a oferir-la: "al matí havien calculat que hi havia 750.000 persones a Merienfeld".

Malgrat el que diu l'enviada especial a Merienfeld, però, l'Avui titula en portada que "Un milió de joves aclamen Benet XVI". És a dir, els periodistes que fan la portada contradiuen l'enviada especial. Així doncs, ens trobem davant d'un cas clar d'incoherència discursiva.

4. La Vanguardia

LV ofereix també les dues xifres. Dóna un milió en el titular de portada, en el peu de foto que acompanya el text de la portada i en el subtítol de la notícia. En canvi, en el text de la notícia diu que "Casi un millón de peregrinos, a juicio de los organizadores", van assistir a la missa papal. La incoherència és evident. Com en el cas de l'Avui, els periodistes de la redacció assumeixen una xifra que el periodista que escriu la notícia no assumeix. En aquest cas, l'arrodoneixen.

5. La feina mal feta dels periodistes

Un cop més ens trobem davant d'un cas en què els periodistes no fan bé la feina. Un cop més els periodistes (menys la periodista de l'Avui i el de LV) reprodueixen acríticament una xifra impossible, en aquest cas oferta per una font propera a l'església catòlica. Un cop més assistim a la multiplicació dels pans i dels peixos amb el vistiplau dels periodistes.