El 20 de gener,
l'Audiència Nacional espanyola va decidir, a
petició de l'ajuntament de Salamanca, d'aplicar
unes mesures cautelaríssimes que comportaven
que la documentació que havia sortit de l'Archivo
de Salamanca havia de restar en dependències
del Ministerio de Cultura espanyol en espera de la resolució
que havia de dilucidar si continuaven viatge cap a Catalunya
o havien de retornar a Salamanca.
A continuació analitarem el
tractament editorial que va rebre aquesta decisió
dels jutges.
1. El Periódico de Catalunya
EPC titula "Inaudita justícia
ràpida". El que crida l'atenció
del títol és la utilització dels
dos adjectius valoratius: inaudita i ràpida.
La utilització d'aquests adjectius posa de
manifest que EPC critica la decisió presa pels
jutges de l'Audiencia Nacional espanyola. D'una banda,
inaudita, és a dir, és a dir
un fet extraordinari, fora d'allò normal, i,
d'altra banda, ràpida, quan una de les
principals queixes que rep la justícia espanyola
és la lentitud a l'hora d'actuar.
L'editorial comença dient que:
L'esperpèntic
tot s'hi val que anima el sabotatge de la devolució
a Catalunya dels papers de Salamanca requisats com
a botí per a la repressió després
de la guerra civil sembla no tenir fi. Ara és
l'Audiència Nacional la que, amb una celeritat
sorprenent i digna de millor causa, ha paralitzat
l'entrega dels documents. Satisfà un recurs
de l'alcalde salmantí per un ardit de forma
--que pot ser que no tots els papers siguin de la
Generalitat--, que ha estat estimat de forma inaudita
per la via de la suspensió cautelaríssima.
És inaudit perquè aquesta figura judicial
està prevista per evitar danys irreversibles.
I aquest no és el cas, perquè els papers
estan sota custòdia de l'Administració.
I és inaudit perquè és la primera
vegada en 25 anys de democràcia que un tribunal
paralitza de forma expeditiva i en aquests termes
l'execució d'una llei aprovada pel Parlament.
EPC afirma que els jutges han actuat
amb "una celeritat sorprenent i digna de millor
causa", és a dir, els critica per haver
actuat amb rapidesa, tal com deia al títol
de l'editorial.
La segona part de la citació
fa referència al caràcter inaudit de
l'actuació dels jutges, l'altre adjectiu que
surt al títol de l'editorial. Així,
són inaudites l'aplicació de les mesures
cautelaríssimes i la paralització de
l'execució d'una llei aprovada pel Parlament
espanyol.
Així doncs, l'editorial d'EPC
és crític amb la decisió dels
jutges de paralitzar el trasllat dels 'papers' de
Salamanca.
2. El Mundo
EM titula "Papeles en tierra
de nadie". A partir del títol no es pot
saber si EM està d'acord o en desacord amb
la decisió dels jutges.
En el primer paràgraf EM escriu
que:
La decisión
de la Audiencia Nacional de suspender el traslado
a Cataluña de los papeles de Salamanca bloqueó
in extremis el viernes el inminente viaje de los legajos
y dejó en evidencia la atropellada actuación
de la ministra Carmen Calvo, más preocupada
por hacer realidad cuanto antes los deseos de sus
socios parlamentarios que de cumplir escrupulosamente
la ley que ella misma impulsó en el Parlamento.
EM comença l'editorial criticant
l'actuació de la ministra de Cultura espanyola
i mostrant el seu acord amb la decisió dels
jutges. Pel que fa a la ministra espanyol, qualifica
la seva actuació d'atropellada, és
a dir, de precipitada. Quant als jutges, manté
que la decisió dels jutges "dejó
en evidència" la ministra espanyola. Per
tant, tot just en començar l'editorial EM marca
el camí que seguirà el text i que el
títol no permetia de deduir.
A continuació, EM oposa l'actuació
del govern espanyol a la dels jutges:
Cualquier ciudadano
que haya seguido la frívola actuación
del Gobierno en este asunto sabe que -de no haberse
producido la prudente decisión de los jueces
y pese a que el plazo marcado por la ley no terminaba
hasta el 19 de febrero- los papeles habrían
salido rumbo a Cataluña en cualquier momento.
Nada hubiera importado en ese caso que permanecieran
sin resolver los recursos ante la Audiencia y ante
el Constitucional. Dijeran lo que dijeran ya los tribunales,
la destrucción del Archivo se hubiera tornado
irreversible.
EM marca clarament els límits
i contraposa "la frívola actuación
del Gobierno" a "la prudente decisión
de los jueces". Per tant, EM oposa frivolitat
a prudència. A mes a més, EM insisteix
en una idea clàssica: el retorn dels 'papers'
de Salamanca suposa la destrucció irreversible
de l'arxiu salmantí.
Posteriorment, en els dos paràgrafs
següents, EM critica les declaracions dels polítics
catalans que van criticar la decisió dels jutges
i explica el procés judicial que s'obre a partir
de l'aplicació de les mesures cautelaríssimes.
Finalment arribem al darrer paràgraf:
La precipitación
y la prepotencia del Gobierno -que no ha contado en
ningún momento con las consecuencias que acarrearía
una suspensión judicial- han desencadenado
una situación que, de consolidarse, rozará
el esperpento, con el controvertido convoy retenido
quién sabe por cuánto tiempo en tierra
de nadie y los historiadores imposibilitados para
consultar unos documentos cuyas prometidas reproducciones
digitales nadie ha visto todavía.
EM torna a criticar l'actuació
del govern espanyol qualificant-la de precipitada,
idea que ja ha sortit, i de prepotente. Tot
seguit se'ns aclareix el títol que, com hem
dit, no permetia de saber sí era crític
o favorable al govern espanyol. Ara es fa patent que
el títol de l'editorial, "Papeles en tierra
de nadie", és crític amb l'actuació
del govern espanyol. D'una banda, el comboi de du
els documents pot quedar aturat a Madrid i, d'altra
banda, si això passés, els historiadors
no podrien consultar-los en lloc, ni a Salamanca ni
a Sant Cugat, atès que no hi ha reproduccions
digitals.
Per tant, l'editorial d'EM es mostra
crític amb l'actuació del govern espanyol
i d'acord amb l'actuació dels jutges.
3. El País
El 24 de gener, el dia que es celebrava
la vista a l'Audiència Nacional espanyola,
EP va publicar un editorial sobre el cas. El titular
és prou clar: "Desafío judicial".
El text de l'editorial defensa, òbviament,
aquesta tesi.
L'editorial comença així:
El pasado viernes
la Audiencia Nacional demostró que cuando se
trata de paralizar al Gobierno puede incluso trabajar
de noche. Los más antiguos del lugar recuerdan
vagamente sólo un antecedente en un caso en
que estaban en juego derechos fundamentales.
Aquestes dues oracions critiquen la
decisió que va prendre l'Audiència Nacional
espanyola: d'una banda, l'afirmació que aquesta
institució judicial "puede incluso trabajar
de noche" i, d'altra, l'afirmació que
les mesures cautelaríssimes aplicades pel tribunal
només tenen un antecedent llunyà en
el temps. Com a paraules importants tenim l'ús
de incluso, que denota una certa sorpresa i
un desacord amb el que s'afirma, i vagamente,
que serveix per subratllar el temps que fa que no
es prenia una decisió com la que va prendre
els jutges (idea reforçada per la utilització
de "los más antiguos del lugar",
és a dir, gent que porta molt de temps treballant-hi).
El segon paràgraf també
critica l'actuació dels jutges:
No hay lugar a dudas
de que los magistrados aceptaron con gusto el envite
lanzado por el alcalde de Salamanca, Julián
Lanzarote, de politizar el caso hasta contaminar a
la propia justicia y producir un golpe de efecto en
mitad del traslado y en plena negociación del
Estatuto catalán. La ejecución del traslado
no tiene nada de precipitado ni de clandestino. Sólo
la obstaculización sistemática del señor
Lanzarote obligó a realizarla de madrugada
y sin contar con camiones para la carga. Es una medida
no tan sólo legítima por parte del Ministerio
de Cultura sino obligada, después de que la
devolución de los documentos incautados tras
la Guerra Civil fuera aprobada como ley por el Congreso
de los Diputados. El motivo aducido, que en las cajas
hay documentos que no corresponde trasladar, es un
mero pretexto para obstruir el cumplimiento de la
ley.
En primer lloc, EP acusa els jutges
de fer el joc a l'alcalde de Salamanca: "No hay
lugar a dudas de que los magistrados aceptaron con
gusto el envite lanzado por el alcalde de Salamanca".
EP utilitza paraules dures per criticar els jutges:
"No hay lugar a dudas" i "con gusto".
En segon lloc, EP acusa els jutges de polititzar la
justícia. En tercer lloc, EP acusa els jutges
d'ocasionar un "golpe de efecto". En quart
lloc, EP afirma que el trasllat no fou precipitat
ni clandestí. En cinquè lloc, EP creu
que el trasllat és una mesura legítima
i obligada que obeeix una llei aprovada pel Parlament
espanyol. I, per acabar, EP afirma que el motiu adduït
pel consistori salmantí és un "mero
pretexto" que trasllueix una voluntat obstruccionista.
En el darrer paràgraf EP escriu
que:
Las medidas tomadas
el viernes por la Audiencia Nacional constituyen un
desafío al Ejecutivo. La Sala deberá
explicar en primera instancia cuál es el título
que habilita al Ayuntamiento de Salamanca para recurrir,
pidiendo la adopción de "medidas cautelarísimas",
un acto del Ministerio de Cultura sobre un archivo
que es de su propiedad y sobre cuyos fondos carece
el Ayuntamiento de cualquier titularidad. Constituye,
por lo demás, un acto de desconfianza supina
entre las administraciones, dado que el traslado ni
siquiera implica a particulares, sino a instituciones
del Estado.
No hay irreversibilidad alguna que obligue a una intervención
intempestiva de un tribunal; al contrario, al tratarse
de instituciones del Estado, todo lo que se hace está
sometido a estricto control de legalidad y a su ejecución
pertinente. Existe ya un recurso, planteado por la
Junta de Castilla y León ante el Tribunal Constitucional,
sobre cuya decisión y cumplimiento parece tener
muy escasa confianza tanto el Ayuntamiento de Salamanca
como la sección de la Audiencia Nacional que
ha aceptado el recurso. De ahí que lo único
pertinente sea el levantamiento inmediato de las medidas
cautelares, a la espera, por supuesto, de lo que decida
en su día de forma definitiva el Tribunal Constitucional.
EP torna a criticar els jutges al
començament del paràgraf. Així,
sosté que les mesures cautelaríssimes
suposen "un desafío al Ejecutivo".
Justament, aquesta idea és la que apareix al
títol de l'editorial. A més, diu que
aquestes mesures constitueixen "un acto de desconfianza
supina entre las administraciones", on cal remarcar
l'adjectiu supina, que serveix per remarcar
el grau de desconfiança que hi ha al darrera
de la mesura acordada per l'Audiencia Nacional espanyola.
També trobem en el text una altra expressió
del desacord d'EP amb la decisió dels jutges:
"intervención intempestiva". L'adjectiu
intempestiva, que serveix per indicar que una
acció està fora de lloc, demostra clarament
que EP s'oposa a la decisió dels jutges.
Finalment, EP diu que cal esperar
què decideix el Tribunal Constitucional espanyol.
En aquest sentit, és de remarcar l'ús
de por supuesto, que serveix per remarcar que aquest
és qui realment té l'última paraula.
En conclusió, EP critica la
decisió dels jutges de paralitzar el trasllat
dels 'papers' de Salamanca.
4. La Vanguardia, El
Punt i l'Avui
Aquets diaris no dediquen cap editorial
al tema.
5. Conclusió
Com hem vist, EPC i EP es mostraven
crítics amb la decisió dels jutges,
mentre que EM hi estava d'acord. A més, EPC
i EP donen suport a l'actuació de l'actuació
del govern espanyol, mentre que EM la critica.
|
