En el present article volem analitzar
la pregunta d'una enquesta sobre la notícia que
té a veure amb la Carta financera d'Esquerra Republicana
de Catalunya. L'aproximació no serà política
o ètica, que cauen fora del nostre àmbit
d'estudi, sinó periodística. Així,
volem comprovar si la pregunta de l'enquesta que va fer
la versió d'El Periódico de Catalunya
el 27 de març s'adiu amb les dades de què
disposem o no. En concret, el text de la pregunta era
el següent: ¿Li sembla bé que ERC faci
pagar quotes als funcionaris encara que no siguin del
partit?
1.1. El País
1. El nombre de cartes
La polèmica sobre la carta financera
d'ERC la va destapar El País el 25 de
març. Segons aquest diari, "Esquerra Republicana
de Catalunya ha enviado decenas de cartas a trabajadores
de la Generalitat exigiéndoles el pago de una
cuota mensual a una fundación del partido si
quieren mantener su puesto de trabajo en la Administración
catalana." Pel que fa a la quantitat de cartes
enviades, EP parla de "decenas", és
a dir, l'abast numèric de les cartes no és
elevat. Per exemple, no parla de "centenares".
1.2. Els destinataris de la Carta
financera
El mateix dia 25, EP assenyala qui eren
els destinataris de la carta:
La carta, con diferentes versiones
y firmada por el secretario de organización
del partido y secretario general del primer consejero
de la Generalitat, se ha enviado no sólo a
cargos políticos de primer y segundo nivel,
sino también a personal laboral no funcionario
ajeno al partido y que ya trabajaba en la Generalitat
bajo el Gobierno de Convergència i Unió.
Uno de los elementos más polémicos
es que esta comunicación también la
han recibido personas sin ninguna relación
con Esquerra pero que trabajan con contratos de obra
o bajo régimen de personal laboral en departamentos
dirigidos por Esquerra. Los republicanos cuentan con
seis consejeros.
A partir de les dues citacions queda
clar que els receptors de la carta eren càrrecs
polítics i empleats que no són funcionaris
dels departaments que governa ERC (alguns dels quals
ja treballaven a la Generalitat abans que arribés
ERC al poder).
2. El Periódico de Catalunya
A continuació veurem com recull
el testimoni el diari del Grupo Zeta i com presenta
la notícia:
2.1. Els destinataris de la Carta
financera
El 26 de març EPC afirma que:
Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC) va adjuntar, en la correspondència dirigida
als empleats de la Generalitat sense militància
política però que la direcció
del partit considera que formen part del col.lectiu
que té l'obligació de transferir-li
part del seu sou, una carta en què els reclamava
que ingressessin en l'estructura de la força
independentista.
En un primer momnet, la utilització
de l'article definit aplicat a "empleats de la
Generalitat sense militància política
[a ERC]" pot fer creure que el nombre de destinataris
de la Carta financera és molt nombrós.
Tot seguit, però, aquest abast es redueix en
gran part perquè el text diu que són els
empleats de la Generalitat sense militància política
a ERC "que formen part del col·lectiu"
que ERC creu que tenen l'obligació de pagar.
Ara, l'abast dels receptors de la carta es redueix considerablement
perquè EPC parla d'un "col·lectiu".
Per tant, no es tracta del conjunt d'empleats de la
Generalitat.
Més endavant, queda clar l'abast
dels receptors:
L'enviament de cartes per part d'ERC
exigint pagaments a empleats de la Generalitat que
en molts casos no són militants republicans
va irritar ahir la resta de partits, tret del PSC.
La utilització del sintagma nominal
indeterminat "empleats de la Generalitat"
deixa clar que els receptors de la carta no són
la totalitat dels treballadors de l'esmentada institució.
El 27 de març, EPC també
dóna aquesta versió restringida dels fets:
L'últim consell nacional d'ERC,
celebrat el 18 de març passat, va aprovar per
unanimitat una proposta de resolució relacionada
amb la polèmica manera de finançament
d'Esquerra, amb la qual qualsevol persona escollida
pel partit per treballar a la Generalitat, sigui militant
o no, ha d'abonar una part del seu sou a la formació
independentista sota amenaça d'acomiadament.
EPC parla de "qualsevol persona
escollida pel partit". És evident que no
és tracta doncs, de la totalitat d'empleats de
la Generalitat.
2.2 El nombre de cartes
De fet, més endavant, EPC quantifica
la gent que ha rebut la carta:
El mateix Vendrell reconeixia divendres
passat que 37 dels 209 càrrecs i empleats (al
seu entendre obligats a pagar) encara estaven pendents
de regularitzar la seva situació.
És a dir, segons aquesta versió
d'EPC, han rebut la carta 209 persones. Aquesta dada,
però, no coincideix amb la d'EP:
También ha indicado que a los
209 cargos de designación política dependientes
de ERC se les hace firmar la aceptación del
código ético y la carta financiera del
partido, en los que se prevén aportaciones
económicas proporcionales a sus ingresos, pero
ha admitido que se han podido enviar más "cartas"
de las que se debía.
Com es pot veure, les xifres d'ERC i
EP no són les mateixes: EPC afirma que l'han
rebuda 209, mentre que EP afirma que els 209 són
les persones que tenen càrrecs de designació
política, als quals s'ha d'afegir les persones
sense càrrec.
3. La modificació del text
de la Carta financera
EPC explica el següent sobre aquesta
modificació:
¿Què diu, en resum,
el text aprovat al consell nacional? El primer punt
recorda, encara que amb llenguatge més clar
i directe, el contingut de la ja vigent carta financera
d'ERC. El text insisteix, en definitiva, en el fet
que "qualsevol persona (...) que sigui beneficiada
a nivell salarial per la designació, proposta,
contractació, ascens o augment d'atribucions
fet a instàncies d'ERC o per un càrrec
públic electe o designat pel partit, s'haurà
de sotmetre a la carta financera". Deixa clar
que per pagar no cal ser militant. Per exemple, un
funcionari que pugi per decisió d'ERC o d'un
càrrec públic del partit haurà
de pagar en la part proporcional a l'augment que experimenti
la seva nòmina.
Aquí torna a quedar clar que
la Carta financera no afecta tots els funcionaris de
la Generalitat, sinó només aquells que
han ascendit i, des d'una perspectiva econòmica,
només en aquella part del salari que ha augmentat.
Aquest text és una versió
suavitza respecte del que pretenia Xavier Vendrell,
el secretari d'organització, segons que explica
EP del 27 de març:
El secretario de organización,
Xavier Vendrell, introdujo esta modificación
[a l'apartat dels estatus sobre la Carta financera]
en una reunión en la que las bases le impidieron
someter a votación otro punto que endurecía
y ampliaba a cargos técnicos y funcionarios
de áreas gobernadas por ERC la obligación
de pagar cuotas. [...]
Pero a pesar de establecer estos cambios
en la Carta Financiera, el secretario de organización
y finanzas no logró el apoyo suficiente para
introducir otra modificación que, de haberse
aprobado, abría la puerta a cobrar también
a funcionarios.
El segundo punto de la resolución,
que saltó del articulado sin ni siquiera someterse
a votación reza: "Nadie podrá ampararse
en la condición de no afiliado, técnico
o en el carácter de su relación laboral
o funcionarial a efectos de no cumplir con los compromisos
y el espíritu de la Carta Financiera".
Es decir, la cuota obligatoria se pretendía
ampliar de los altos cargos y los empleados también
a los funcionarios.
Segons EP, Vendrell pretenia cobrar
la Carta financera a "funcionarios de áreas
gobernadas por ERC", però aquesta modificació
no va obtenir l'aval de l'assemblea.
4. La pregunta de l'enquesta
Recordem el text de la pregunta:
¿Li sembla bé que ERC
faci pagar quotes als funcionaris encara que no siguin
del partit?
Aquesta pregunta no s'adiu amb les dades
aportades pel diari que va destapar la polèmica
i amb les aportades per EPC. És fals que ERC
faci pagar la Carta financera "als funcionaris"
de la Generalitat (tot i que no militin a ERC). També
és fals que faci pagar la Carta financera als
empleats (funcionaris o no) dels departaments que governen.
Com s'ha vist al
llarg de l'article, l'abast dels receptors en cap cas
no inclou el conjunt de funcionaris. Per tant, la inadequació
de la pregunta es deu a un error en la redacció
o a una clara intenció de manipular els fets
per tal de perjudicar la imatge d'ERC.
|