1.1. El País

1. El nombre de cartes

La polèmica sobre la carta financera d'ERC la va destapar El País el 25 de març. Segons aquest diari, "Esquerra Republicana de Catalunya ha enviado decenas de cartas a trabajadores de la Generalitat exigiéndoles el pago de una cuota mensual a una fundación del partido si quieren mantener su puesto de trabajo en la Administración catalana." Pel que fa a la quantitat de cartes enviades, EP parla de "decenas", és a dir, l'abast numèric de les cartes no és elevat. Per exemple, no parla de "centenares".

1.2. Els destinataris de la Carta financera

El mateix dia 25, EP assenyala qui eren els destinataris de la carta:

La carta, con diferentes versiones y firmada por el secretario de organización del partido y secretario general del primer consejero de la Generalitat, se ha enviado no sólo a cargos políticos de primer y segundo nivel, sino también a personal laboral no funcionario ajeno al partido y que ya trabajaba en la Generalitat bajo el Gobierno de Convergència i Unió.

Uno de los elementos más polémicos es que esta comunicación también la han recibido personas sin ninguna relación con Esquerra pero que trabajan con contratos de obra o bajo régimen de personal laboral en departamentos dirigidos por Esquerra. Los republicanos cuentan con seis consejeros.

A partir de les dues citacions queda clar que els receptors de la carta eren càrrecs polítics i empleats que no són funcionaris dels departaments que governa ERC (alguns dels quals ja treballaven a la Generalitat abans que arribés ERC al poder).

2. El Periódico de Catalunya

A continuació veurem com recull el testimoni el diari del Grupo Zeta i com presenta la notícia:

2.1. Els destinataris de la Carta financera

El 26 de març EPC afirma que:

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va adjuntar, en la correspondència dirigida als empleats de la Generalitat sense militància política però que la direcció del partit considera que formen part del col.lectiu que té l'obligació de transferir-li part del seu sou, una carta en què els reclamava que ingressessin en l'estructura de la força independentista.

En un primer momnet, la utilització de l'article definit aplicat a "empleats de la Generalitat sense militància política [a ERC]" pot fer creure que el nombre de destinataris de la Carta financera és molt nombrós. Tot seguit, però, aquest abast es redueix en gran part perquè el text diu que són els empleats de la Generalitat sense militància política a ERC "que formen part del col·lectiu" que ERC creu que tenen l'obligació de pagar. Ara, l'abast dels receptors de la carta es redueix considerablement perquè EPC parla d'un "col·lectiu". Per tant, no es tracta del conjunt d'empleats de la Generalitat.

Més endavant, queda clar l'abast dels receptors:

L'enviament de cartes per part d'ERC exigint pagaments a empleats de la Generalitat que en molts casos no són militants republicans va irritar ahir la resta de partits, tret del PSC.

La utilització del sintagma nominal indeterminat "empleats de la Generalitat" deixa clar que els receptors de la carta no són la totalitat dels treballadors de l'esmentada institució.

El 27 de març, EPC també dóna aquesta versió restringida dels fets:

L'últim consell nacional d'ERC, celebrat el 18 de març passat, va aprovar per unanimitat una proposta de resolució relacionada amb la polèmica manera de finançament d'Esquerra, amb la qual qualsevol persona escollida pel partit per treballar a la Generalitat, sigui militant o no, ha d'abonar una part del seu sou a la formació independentista sota amenaça d'acomiadament.

EPC parla de "qualsevol persona escollida pel partit". És evident que no és tracta doncs, de la totalitat d'empleats de la Generalitat.

2.2 El nombre de cartes

De fet, més endavant, EPC quantifica la gent que ha rebut la carta:

El mateix Vendrell reconeixia divendres passat que 37 dels 209 càrrecs i empleats (al seu entendre obligats a pagar) encara estaven pendents de regularitzar la seva situació.

És a dir, segons aquesta versió d'EPC, han rebut la carta 209 persones. Aquesta dada, però, no coincideix amb la d'EP:

También ha indicado que a los 209 cargos de designación política dependientes de ERC se les hace firmar la aceptación del código ético y la carta financiera del partido, en los que se prevén aportaciones económicas proporcionales a sus ingresos, pero ha admitido que se han podido enviar más "cartas" de las que se debía.

Com es pot veure, les xifres d'ERC i EP no són les mateixes: EPC afirma que l'han rebuda 209, mentre que EP afirma que els 209 són les persones que tenen càrrecs de designació política, als quals s'ha d'afegir les persones sense càrrec.

3. La modificació del text de la Carta financera

EPC explica el següent sobre aquesta modificació:

¿Què diu, en resum, el text aprovat al consell nacional? El primer punt recorda, encara que amb llenguatge més clar i directe, el contingut de la ja vigent carta financera d'ERC. El text insisteix, en definitiva, en el fet que "qualsevol persona (...) que sigui beneficiada a nivell salarial per la designació, proposta, contractació, ascens o augment d'atribucions fet a instàncies d'ERC o per un càrrec públic electe o designat pel partit, s'haurà de sotmetre a la carta financera". Deixa clar que per pagar no cal ser militant. Per exemple, un funcionari que pugi per decisió d'ERC o d'un càrrec públic del partit haurà de pagar en la part proporcional a l'augment que experimenti la seva nòmina.

Aquí torna a quedar clar que la Carta financera no afecta tots els funcionaris de la Generalitat, sinó només aquells que han ascendit i, des d'una perspectiva econòmica, només en aquella part del salari que ha augmentat.

Aquest text és una versió suavitza respecte del que pretenia Xavier Vendrell, el secretari d'organització, segons que explica EP del 27 de març:

El secretario de organización, Xavier Vendrell, introdujo esta modificación [a l'apartat dels estatus sobre la Carta financera] en una reunión en la que las bases le impidieron someter a votación otro punto que endurecía y ampliaba a cargos técnicos y funcionarios de áreas gobernadas por ERC la obligación de pagar cuotas. [...]

Pero a pesar de establecer estos cambios en la Carta Financiera, el secretario de organización y finanzas no logró el apoyo suficiente para introducir otra modificación que, de haberse aprobado, abría la puerta a cobrar también a funcionarios.

El segundo punto de la resolución, que saltó del articulado sin ni siquiera someterse a votación reza: "Nadie podrá ampararse en la condición de no afiliado, técnico o en el carácter de su relación laboral o funcionarial a efectos de no cumplir con los compromisos y el espíritu de la Carta Financiera". Es decir, la cuota obligatoria se pretendía ampliar de los altos cargos y los empleados también a los funcionarios.

Segons EP, Vendrell pretenia cobrar la Carta financera a "funcionarios de áreas gobernadas por ERC", però aquesta modificació no va obtenir l'aval de l'assemblea.

4. La pregunta de l'enquesta

Recordem el text de la pregunta:

¿Li sembla bé que ERC faci pagar quotes als funcionaris encara que no siguin del partit?

Aquesta pregunta no s'adiu amb les dades aportades pel diari que va destapar la polèmica i amb les aportades per EPC. És fals que ERC faci pagar la Carta financera "als funcionaris" de la Generalitat (tot i que no militin a ERC). També és fals que faci pagar la Carta financera als empleats (funcionaris o no) dels departaments que governen.

Com s'ha vist al llarg de l'article, l'abast dels receptors en cap cas no inclou el conjunt de funcionaris. Per tant, la inadequació de la pregunta es deu a un error en la redacció o a una clara intenció de manipular els fets per tal de perjudicar la imatge d'ERC.