El magistrado tomó la decisión por la reiteración delictiva del dirigente abertzale y el riesgo de fuga, a pesar de no contar con el apoyo de la Fiscalía, que ni siquiera solicitó durante la comparecencia la imposición de medidas cautelares.

Cal notar l'ús del connector concessiu a pesar de que evidencia que la decisió del jutge no compta amb el suport de la Fiscalia.

2. Juan Joxe Petrikorena

L'endemà, EM titula "Grande-Marlaska encarcela a otro líder de Batasuna contra la opinión del fiscal". Torna a sortir la idea que el jutge empresona un dirigent de Batasuna malgrat que el fiscal no en demana l'empresonament.

El lead de la notícia insisteix en el mateix:

El juez Fernando Grande-Marlaska volvió a ordenar ayer el ingreso en prisión de un dirigente de Batasuna sin el respaldo de la Fiscalía de la Audiencia Nacional, que recibió instrucciones de la Fiscalía General de no pedir ninguna medida cautelar para los cuatro dirigentes abertzales [Arnaldo Otegi, Juan Joxe Petrikorena, Rafael Díez Usabiaga i Pernando Barrena], citados ayer y para el encarcelado la víspera.

El periodista assenyala que el jutge decreta l'empresonament de Petrikorena "sin el respaldo" del fiscal.

3. Arnaldo Otegi

El 29 de març, Arnaldo Otegi va comparèixer davant el jutge Grande-Marlaska. EM titula com segueix: "Marlaska permite a Otegi eludir la prisión tras el bandazo del fiscal". En primer lloc, cal remarcar el verb permite, que té com a subjecte el jutge Grande-Marlaska. Aquest verb s'ha d'entendre en el sentit que el jutge no fa tot el que ha de fer. Per exemple, hauria pogut fer cas de les acusacions particulars, que demanaven presó incondicional per a Otegi. En segon lloc, apareix el verb eludir. Si no continuem llegint la notícia el lector/la lectora pot interpretar que Otegi no va a la presó, fet incert. El jutge espanyol va dictar presó condicional sota fiança de 250.000 euros, és a dir, fins que Otegi no faci (hagi fet) efectiu el pagament de la fiança haurà (ha hagut) d'estar a la presó. I, finalment, trobem el nom bandazo. En aquest moment no sabem exactament a què es refereix aquest bandazo. El subtítol ho aclareix: "Le impone una fianza de 250.000 euros al cambiar de criterio Pumpido, que antes del alto el fuego quería encarcelarlo". El bandazo fa referència al canvi d'opinió del fiscal general, que ha canviat de parer: en un primer moment el volia empresonar mentre que el dia de la vista va decidir demanar presó condicional sota fiança de 100.000 euros.

El lead de la notícia, però, aclareix que Otegi va ser empresonat:

El alto el fuego de ETA ha servido para que Arnaldo Otegi pueda abandonar la prisión de Soto del Real, en la que ingresó anoche, en cuanto haga frente a una nueva fianza de 250.000 euros acordada por el juez de la Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska.

A continuació EM escriu una oració inexacta:

El magistrado rectificó el criterio que había mantenido hasta ahora sobre los actos de violencia que se produjeron en la huelga general el pasado día 9 y que ya le habían llevado a encarcelar a otros dos dirigentes de Batasuna. Grande-Marlaska siguió el criterio de la Fiscalía, que solicitó la prisión eludible bajo fianza pese a que antes del anuncio de alto el fuego de la banda el propio fiscal general, Cándido Conde-Pumpido, afirmó que pediría su ingreso en la cárcel.

L'últim fragment de l'oració no es correspon amb la realitat. Hauria de dir que Conde-Pompido volia demanar presó incondicional per a Otegi abans de l'alto el foc. Com hem dit, el fiscal de l'Audiència Nacional espanyola, en representació de Conde-Pumpido, va demanar presó condicional sota fiança. És a dir, el canvi de criteri consisteix a canviar la presó incondicional per presó condicional sota fiança.
Aquesta idea queda més ben explicada en un fragment posterior:

Al día siguiente de la huelga, el fiscal general afirmó que pediría la prisión de Otegi, pero tras el anuncio de alto el fuego señaló que "la nueva situación" merecía "una reflexión serena". La decisión final, defendida ayer por el fiscal jefe en funciones, Jesús Santos, suponía en teoría una petición de prisión, pero en la práctica una puesta en libertad.

Cal remarcar que és curiosa la distinció entre teoria i pràctica perquè en un nombre significatiu d'ocasions es demana la presó condicional sota fiança, fet que provoca, un cop pagada la fiança, que la persona empresonada pot sortir de la presó. En el fons, aquesta distinció evidencia que allò que el periodista que escriu la notícia volia és l'empresonament real d'Otegi. Per això fa la distinció entre teoria i pràctica

El mateix dia 30 de març, EM dedica l'apartat Impresiones a comentar la decisió de Grande-Marlaska:

Pocos apostaban por que Otegi pudiera esquivar ayer la cárcel con una fianza. Sin embargo, Grande-Marlaska ha acabado cediendo a las presiones de los políticos y al novísimo criterio de la Fiscalía, que antes del alto el fuego tenía decidido pedir prisión incondicional para él. Este insólito cambio no responde a ningún motivo jurídico.

EM critica obertament la decisió de Grande-Marlaska: "ha acabado cediendo a las presiones de los políticos y al novísimo criterio de la Fiscalía". I posteriorment assenyala que la decisió judicial, que qualifica de "cambio insólito", no té fonaments jurídics: "no responde a ningún motivo jurídico".

Arribats en aquest punt cal remarcar que quan el jutge de l'Audiència Nacional espanyola dicta presó incondicional a dirigents de Batasuna aleshores aplica la llei i actua lliurement; en canvi, quan decideix aplicar-los una resolució judicial més benigna (presó condicional sota fiança), aleshores cedeix a pressions de diversa índole i s'afirma, implícitament és clar, que no s'aplica la llei, o com s'ha dit reiteradament, no s'aplica "tot el pes de la llei".

L'endemà, EM dedica l'editorial a comentar la decisió de Grande-Marlaska dins un determinat context polític: les exigències que plantejarà Batasuna arran de l'alto al foc d'ETA en l'àmbit judicial. I comença analitzant la decisió del jutge de l'Audiència Nacional espanyola del dia anterior:

Una lectura detenida del auto de Grande-Marlaska sobre Otegi demuestra hasta qué punto han influido en su decisión las fuertes presiones de la Fiscalía y la declaración de "alto el fuego" de ETA. Quien esperara hallar en las espesuras del auto un sustento jurídico para la decisión de no decretar prisión incondicional para Otegi quedará defraudado. Ni una sola premisa de la argumentación del juez explica el porqué de la decisión final. Más bien al contrario, se trata de un razonamiento calcado del que le llevó a dictar para Olano y Petrikorena la misma medida cautelar que justo ahora no ha aplicado a Otegi. [...]
Si algo deja entrever la débil argumentación del auto, es que el juez tomó la decisión a regañadientes, sin convicción y a remolque del cambio de criterio del fiscal. Grande-Marlaska no ha sido capaz de sostener él solo el peso de una decisión que lo hubiera enfrentado a Conde-Pumpido y que le hubiera expuesto a la marea política y mediática que aboga por ponerle sordina a la Justicia.
Y, sin embargo, pese a que el juez al final se ha achicado.

En aquestes citacions veiem com EM critica fins a sis vegades la decisió del jutge: la intrelocutòria no té "sustento jurídico", no explica la seva decisió "Ni una sola premisa de la argumentación", remarca "la débil argumentación del auto", arriba a la conclusió que "tomó la decisión a regañadientes, sin convicción y a remolque del cambio de criterio del fiscal", ha tingut por d'enfrontar-se a les conseqüències de l'empresonament d'Otegi i no s'ha atrevit a aplicar la llei com cal, és a dir, a dictar una interlocutòria més dura, i, per acabar, arriba a la conclusió que "se ha achicado".

4. Conclusió

Al llarg de l'article hem vist com EM canvia d'opinió respecte del jutge Grande-Marlaska. En un primer moment, l'elogia, quan dicta presó incondicional per a Olano i Petrikorena, i posterior el critica, quan dicta presó condicional per a Otegi.

També és de remarcar que la construcció de la notícia sobre Otegi parteix de la premissa que el jutge ha de dictar presó incondicional per al dirigent de Batasuna. El fet que el jutge no la dicti provoca que EM dediqui un article i un editorial a criticar el jutge.