El passat 8 de maig el British Council de Barcelona va fer una presentació d'aquest darrer llibre de John Pilger, periodista australià que viu a Londres i que és un autor i realitzador de documentals televisius molt premiat i prestigíós. Ha estat "Periodista de l'Any" més d'un cop, i premiat per l'ONU, la televisió nord-americana, etc. Lamentablement, a molta gent se li va passar per alt, una pena tenint en compte la categoria i el prestigi de l'autor. El llibre, que porta el títol d'un darrer documental de Pilger sobre el mite de la globalització, investiga en quatre capítols -de fet, articles prèviament publicats- els efectes d'un terme que fa uns anys ens havien fet creure que era un tòpic desfasat, però que ara torna amb força: l'imperialisme.

La introducció, escrita en el moment mateix en què la segona guerra d'Iraq estava a punt d'esclatar, col·loca el que serà el fil conductor d'un llibre que investigarà quatre àrees principals del món, aparentment inconnexes, però totes elles escenaris per al pervers desenvolupament del nou imperialisme: Indonèsia, l'Iraq, la indústria d'armes internacional i Austràlia. El llibre explica el marc ideològic que ha precipitat, o facilitat -però no causat en si mateix- l'11 de setembre en l'estratègia bèl·lica i de control mundial que persegueixen l'Estats Units de Bush.

El primer capítol, sobre Indonèsia, revela un cas clar de connivència de l'imperialisme multinacional (Estats Units, Gran Bretanya, països europeus, etc.) amb la dictadura que hi havia instal·lada, important camp de proves per al saqueig de recursos i la desertització econòmica del que hauria de ser una de les potències principals de l'est. John Pilger es remonta als anys 60 per revelar les maquinacions de l'aleshores ambaixador americà Green -titllat ja aleshores de "coupmaker" (o fabricant de cops d'estat) en el derrocament de Sukarno, un president amb certa tendència socialitzant i popular. Pilger denuncia la manera en què s'inventà la llegenda negra al voltant del PKI, partit comunista d'una acció social molt positiva que Sukarno tolerava, al qual s'acusarà de terrorisme per desacreditar-lo fora i dins d'Indonèsia, per obrir camí a un nou regim dictatorial -el de Suharto-, que en poques dècades deixarà el país fet una ruïna econòmica. Com en d'altres capítols, Pilger navega prop de terra, i dóna casos reals del que hi ha passat, i la misèria que per culpa de l'imperialisme i la globalització multinacional passen camperols i gent senzilla.

El capítol "Paying the price" parla dels efectes de la primera guerra de l'Iraq, o guerra del Golf, sobretot a l'àrea de Basra. Havent-lo llegit, no estranya que a la segona guerra les tropes americanes hagin deixat l'ocupació d'aquesta zona per als britànics. El capítol parla de la radioactivitat que existeix a la zona a causa de l'urani enriquit que s'hi descarregà durant la guerra i que hi ha causat una mortalitat infantil deu cops més gran que la que hi ha en d'altres països o al mateix Iraq abans del conflicte. Però la denúncia més clara va contra el bloqueig que des de 1991 fa que a l'Iraq no hi poguessin arribar els medicaments que haurien pogut salvar les vides de molts malalts.

El capítol "The great game" (el gran joc) -reproduint un concepte malaltís del recorrent Zbigniew Brzezinski- és un esfereïdor relat sobre el "joc" neoliberal que representa per a les ments més malaltes del món el repartiment del món sense cap més interès que l'econòmic. En aquest joc analitza el paper del terrorisme d'estat com a motor estratègic a la llum d'un comentari de Monbiot, el qual digué que l'única diferència entre el terrorisme d'estat americà i el d'Al-Qaida és que el d'aquesta organització era, en comparació, minúscul.

El darrer capítol revela un gran tema desconegut fins fa poc: el desmantellament social i cultural que a Austràlia promou, des de fa anys, el poder blanc contra els aborígens. Es denuncia el cas com un dels genocidis més subtilment ordits del primer món, i llargament mantingut en silenci.

En conjunt, doncs, el llibre de Pilger es pot considerar un llibre de denúncia des de la primera fila que ens ofereix un periodista que ha trepitjat bé el terreny, i està molt ben informat. Noam Chomsky ha definit el llibre com un "raig de llum" valent i ple d'inspiració. Tal com diu el llibre, reproduint les paraules de Martin Luther King (tant semblants per cert a les de Jordi Carbonell a Sant Boi), callar més temps sobre els temps que es tracten al llibre fóra una traïció. Per això la lectura del llibre és tan necessària com reveladora.