L'estandardització és una de les quatre característiques que, en cas de no donar-se o de fer-ho de manera insuficient, assenyalen el grau de subordinació d'una llengua; les altres són la unitat formal o codificació, la completesa formal o elaboració i cultiu, i el funcionament autònom o no mediatització. Ho diu Xavier Lamuela a l'article "Fixació i funcionament de la gramàtica normativa en el procés d'estandardització de la llengua catalana" que es pot llegir al llibre Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüística (Barcelona, Quaderns Crema, 1987).

Les conseqüències de la no consumació del procés d'estandardització les explica Josep Murgades a l'article "Realitat sociolingüística i pràctica literària", inclòs a Llengua i discriminació (Barcelona, Curial, 1994): "[...] tots els valors aparellats amb aquest (diferienciació estilística, establiment d'uns models referencials dotats d'universal validesa tant diatòpica com diastràtica etc.) passen a ser vehiculats a través de l'estàndard de la llengua forana. Una conseqüència extrema d'aquest fenomen en l'àmbit lingüístic és el de dos parlants de varietats dialectals o de classes socials diferents obligats a recórrer a la llengua interferenciadora si veritablement volen servir-se d'un llenguatge neutre, sense connotacions que traeixin llur procedència geogràfica o d'estatus."

El dia 17 de juliol de 2001 al programa del Canal 9 "Tela marinera", en l'espai anomenat "Cuorelàndia", es produeix una conversa bilingüe entre la periodista del cor Teresa Berengueras i el presentador del programa; la primera parla en espanyol i el segon en valencià. La raó és que Teresa Berengueras és catalana i el presentador valencià. Seguint Murgades, doncs, podem dir que el català viu la conseqüència extrema d'una estandardització incompleta.