Home Correu

© Magma3		29 de febrer       A què juga La Vanguardia? Toni Strubell   Nota prèvia: Aquest article va aparèixer publicat al diari El Punt (21-12-2001). Agraïm el seu autor que ens l'hagi cedit per publicar-lo al nostre web. Crec que seria quedar-se curt dir que el paper que ha fet La Vanguardia en tot el tema del doblatge al català de la pel.lícula "Harry Potter" ha estat d’una mala fe considerable. Els diaris de Madrid no ho hauran fet millor, suposo, encara que confesso que el meu masoquisme no arriba al punt d’haver-los seguit en aquest tema. Però La Vanguardia sí que l’he anat veient, i realment n’he quedat corprès.Ha quedat clar que la línia editorial d’aquest diari, en el fons, troba ridícul el doblatge al català. Les informacions que sobre el tema han aparegut han segregat mensypreu envers els moviments i col.lectius que han fet campanya perquè la pel.lícula "Harry Potter" es pogués veure en català, com manarien els cànons de la igualdat. El prejudici s’ha pogut veure en la selecció de cartes al director, quasi a diari. En aquest aspecte, i com a excepció que prova la regla, ha resultat una agradable sorpresa una carta escrita per un senyor holandès -un tal Henry Pedersman- que parlava de la "hipocresia" de molts dels qui ara ataquen el doblatge al català. Alhora defensava que els catalans poguessin i volguessin veure "Harry Potter" en català, remarcant que, de fet, el doblatge és una tradició a l’estat espanyol i que, a més, el català és un idioma amenaçat. Però la carta ha estat com un bàlsam de violeta entre un mar d’àcides bardisses.Certament resulta irritant que cada vegada que s’encén el debat a l’entorn del doblatge al català, diaris com aquest busquin d’embolicar la troca amb la introducció del fals debat doblatge sí, doblatge no. Aquest no era el tema que es debatia en aquest cas. I, curiosament, durant tants anys, tampoc havia estat aquest un cavall de batalla fora de cercles intel.lectuals, quan el català era encara més marginat que avui. Només ha sortit aquest gra ara, quan el que es busca és el desprestigi del doblatge a un idioma ben determinat. Certament, els enemics del català saben molt bé el que fan.El menyspreu d’aquest diari envers la llengua catalana al cinema es plasmà de manera ostensible entre els dies 1 i 4 de desembre passats. El dissabte dia 1 col.locava el següent titular a primera plana: "escaso público en la versión subtitulada de Harry Potter". Caram, quines ganes de cantar victòria! En veure tal exaltació davant el pretès "fracàs" del català, em vingué al cap el següent paral.lelisme: era com si a la primera pàgina d’esports hi hagués aparegut un titular que resés: Corretja venç Guardiola 6-0, 6-0. Perquè, no estàvem equiparant temes totalment incompatibles. Quin sentit té comparar la quantitat de gent -sobretot nens- que han preferit veure una pel.lícula doblada amb la que ha optat per una versió subtitulada? Són aspectes absolutament incomparables. Potser no hagués estat de 4 a 1 la proporció de nens madrilenys favorables a un doblatge sobre els subtítols?Però el tractament del tema encara havia d’esdevenir més pervers el dia 4 de desembre. Al titular de la primera pàgina de cultura, al costat d’una foto del foyer buit (d’un cinema on s’ensenyava la versió subtitulada en català), s’hi apuntava -en pla contrast- que la pel.lícula havia trencat rècords. Acte seguit sotstitulava: "Un millón de espectadores, pero sólo 4.000 en la versión subtitulada en catalán". La veritat és que no entenc perquè s’abstingueren de posar directament "Los catalanes odían su idioma" o alguna cosa semblant. ¿No era aquesta la intenció del reportatge? Aviam. ¿Per què, sinó, no deixaven clar que el "millón" d’espectadors havia estat a nivell de tot l’estat, i els 4.000 només a vuit pantalles de tot Catalunya? ¿Per què no aclarien, per exemple, que si bé havien anat 200.000 catalans a veure-la doblada al castellà, en part havia estat perquè la projectaven a 82 pantalles, deu vegades més que la versió només subtitulada en català? O que la castellana era l’única versió publicitada, per exemple, a molts diaris i a la TV. Per rematar el reportatge, encara van tenir la mala fe de publicar una mena de mini-enquesta amb quatre persones que havien anat a veure la versió subtitulada en català. Ben bé a la recerca de la veu dels zulús!Com a conclusió, no voldria pas posar en dubte l’èxit de la versió doblada. Segur que ha estat més gran que no el de la versió subtitulada en català. Normal. Però tampoc no puc posar en dubte que la presentació de les dades per part de La Vanguardia ha demostrat una mala fe lamentable. El mateix Galinsoga n’hagués estat orgullós.