En la nostra societat
és cada vegada més freqüent que la
valoració dels partits polítics es faci
no a partir de la seva praxi sinó del seu discurs.
Això és així perquè la praxi
política no serveix per diferenciar els partits.
Les raons que duen un partit a dur a terme una actuació
o una altre són de caràcter conjuntural
o estratègic, no ideològic.
Un exemple d'això que acabem
de dir és l'actuació del Partit Popular
espanyol i de Convergència i Unió en el
tema de l'espai comunicatiu català. Es prou conegut
que el PP ha fet múltiples intents tant a les
Illes Balears com al País Valencià per
evitar que s'hi pogués veure la Televisió
de Catalunya, clausurant els repetidors o aixafant la
freqüència utilitzada pels canals del Principat.
Per contra, poca gent sap allò que va dir el
dilluns 9 de febrer de l'any 2004 el conseller del govern
de la Genealitat Josep Bargalló. L'home fort
d'ERC al govern tripartit de la Generalitat recordava
que les comarques del sud de Catalunya rebien perfectament
Punt Dos -el segon canal de la Televisió Valenciana
que emet íntegrament en català- fins que
el govern de Convergència i Unió va posar
en marxa el canal de notícies de Televisió
de Catalunya 3/24 per la mateixa freqüència.
El govern de CiU, doncs, s'arrenglerà amb el
PP en el seu interès per evitar que els mitjans
de comunicació en català puguin abastar
tot el territori dels Països Catalans.
|