 Els
topònims a Renfe |
 |
|
Contrastant |
| |
|
| |
La situació de subordinació
del català a l'espanyol es manifesta cada dia de
moltes maneres diferents. Una d'elles és la utilització
dels topònims que fa l'empresa ferrioviària
Renfe en les comunicacions orals. El criteri que utilitza
Renfe és el següent: tots els topònims
de la "comunitat autònoma espanyola de Catalunya"
es diuen en català, i tots els topònims
de fora d'aquesta comunitat es diuen en espanyol. Aquest
criteri s'aplica tant si la comunicació es fa en
espanyol com si es fa en català. El criteri en
qüestió és criticable per dos motius:
d'entrada, perquè és incorrecte des del
punt de vista lingüístic i, en segon lloc,
perquè està carregat d'una intencionalitat
política que no compartim. És incorrecte
perquè tria una paraula d'una llengua diferent
de la que s'està utilitzant en la comunicació
en comptes d'emprar una paraula de la mateixa llengua:
Zaragoza en comptes de Saragossa és l'exemple més
habitual, atesa la proximitat d'aquesta ciutat aragonesa,
quan la llengua vehicular és el català;
Lleida per Lérida i Girona per Gerona, quan la
llengua vehicular és l'espanyol. Però aquest
criteri, a més, està carregat d'intencionalitat
política, perquè utilitza l'espanyol per
referir-se als topònims de les altres regions de
llengua catalana que no són la "comunitat
autònoma espanyola de Catalunya": A l'estació
de Barcelona-Passeig de Gràcia se sent Cerbère
en comptes de Cervera de Marenda, i Valencia en comptes
de València; a l'estació de Tarragona la
megafonia parla de Castellón en comptes de Castelló
de la Plana, i d'Alicante en lloc d'Alacant. Les ciutats
valencianes, doncs, són posades al mateix nivell
que les aragoneses, per tal de dir-nos que allò
que uneix Barcelona amb València és el mateix
que el que la uneix amb Saragossa, és a dir, l'espanyolitat.
Quan un viatger surt de Barcelona amb destinació
a València, va d'una ciutat catalana a una ciutat
espanyola. El viatger que agafa a València un tren
amb destinació a Barcelona, va d'una població
valenciana a una població espanyola. Barcelona,
doncs, és catalana i espanyola, València
és valenciana i espanyola. La intersecció,
com dèiem fa un moment, és l'espanyolitat. |
| |
|
|
|
|
