Us oferim a continuació un seguit de dades referents a la música programada per l'Ajuntament de Barcelona al festival Grec i a les festes de la Mercè. Les dades, que abasten el període 1993-2003, procedeixen dels programes que edita l'Ajuntament. i han estat ordenades per Contrastant mitjançant l'aplicació de tres criteris: la nacionalitat dels músics, la llengua que utilitzen per fer la seva feina i la presència o l'absència de veu en les obres musicals.

1. Les festes de la Mercè

A continuació us oferim tres quadres elaborats a partir dels programes de les festes de la Mercè.

Quadre 1: Nombre total d'espectacles musicals oferts en el marc de les festes de la Mercè en el període 1993-2003.

Quadre 2: Nombre d'espectacles musicals en català i en espanyol en termes percentuals

Quadre 3: Nombre d'espectacles musicals sense veu classificats segons la nacionalitat dels musics en termes percentuals

2. El festival Grec d'estiu

Tot seguit us oferim tres quadres més elaborats a partir dels programes del festival Grec.

Quadre 4: Nombre total d'espectacles musicals oferts en el marc del Festival Grec d'estiu en el període 1993-2003.

Quadre 5: Nombre d'espectacles musicals en català i en espanyol en termes percentuals

Quadre 6: Nombre d'espectacles musicals sense veu classificats segons la nacionalitat dels músics en termes percentuals

3. Observacions

Els músics que no utilitzen la veu -"música instrumental" al quadre- els hem classificat, segons el seu origen nacional, en tres categories, "catalans", "espanyols" i "altres nacionalitats". Els músics que utilitzen la veu -"música vocal" als nostres quadres- els hem classificat segons la llengua que utilitzen quan fan música. Les llengües que hem diferenciat són el català, l'espanyol i l'anglès; les actuacions musicals en llengües diferents d'aquestes les hem comptabilitzat dins de l'apartat "altres llengües". En el cas de l'espanyol hem introduït un criteri extralingüístic, el de l'origen català o no català del músic o la banda, que ens permet conèixer millor els criteris que ha utilitzat l'Ajuntament de Barcelona per programar música.

Als apartats "música instrumental català", i "música vocal en espanyol per catalans" hi hem comptat els músics nascuts o formats a qualsevol indret dels Països Catalans.

És indubtable que aquest estudi, tot i la pretensió de rigor que l'ha presidit, té un marge d'error difícil de quantificar. En efecte, pel fet obvi que no hem assistit a la gran majoria dels concerts ressenyats, no tenim una certesa absoluta respecte a la llengua que han utilitzat alguns músics. Conscients d'aquesta limitació, hem fixat i hem aplicat uns criteris que ens han semblat raonables. Pel que fa als músics catalans que no coneixem, hem considerat que utilitzen el català els que posen un nom en aquesta llengua a la banda o a les seves creacions, mentre que els que porten un nom de grup o un títol de concert en espanyol els hem comptabilitzat a l'apartat de "música vocal en espanyol per catalans". També hem tingut dubtes pel que fa a la llengua emprada per grups africans, ja que no sabem si fan servir l'anglès, el francès o alguna llengua africana. En aquest cas hem comptabilitat l'actuació dins de l'apartat d'"altres llengües", si el nom del grup no era en anglès ni en francès. També és possible que haguem comès errors a l'hora de classificar les músiques de noves tendències, ja que no sabem del cert si utilitzen o no la veu en les seves creacions. Sembla raonable pensar que poc o molt l'utilitzen i per això les hem comptabilitzat com a música vocal, en català, si el nom de la banda, del músic o de les seves creacions és en català, en espanyol, si els noms són en aquesta llengua, i en anglès, si els noms són en anglès.

4. Fets

1. En xifres absolutes durant aquests onze anys hi ha hagut moltes més actuacions musicals amb veu - "música vocal"- que sense veu -"música instrumental". Les actuacions sense veu han estat 99 al Grec i 197 a la Mercè, mentre que les actuacions amb veu han estat 343 al Grec i 785 a la Mercè.

2. La música instrumental feta per catalans representa el 72,2 % del total a la Mercè i el 52 % al Grec, mentre que la música vocal en llengua catalana representa el 18,4 % del total a la Mercè i l'11,58 % al Grec.

3. La música instrumental feta per espanyols representa el 3,7% del total a la Mercè i el 6 % al Grec, mentre que la música vocal en llengua espanyola representa el 48,9% del total a la Mercè i el 48,5% al Grec.

4. Ens trobem, doncs, davant d'un altre àmbit en què l'ús de la llengua catalana és netament inferior al de la llengua espanyola. En aquest cas la decisió sobre allò que s'ofereix al ciutadà està en mans de l'Ajuntament de Barcelona i, per tant, és aquest qui ha decidit en aquests onze anys que hi hagi tres vegades més música en espanyol que en català.

5. A la major part de països del món la música vocal que senten els seus habitants és, en una proporció molt alta, en la llengua del país o en anglès. A Barcelona la major part d'hores de música programada són en espanyol i en anglès, per aquest ordre. L'espanyol juga, doncs, el paper de música del país. El programador ni tan sols es planteja l'objectiu d'igualar al 50% el català i l'espanyol en compliment del bilingüisme que defensa el partit majoritari a l'Ajuntament de Barcelona.

6. La majoria de les actuacions musicals que utilitzen el català estan incloses al festival Mercèfolk, cosa que vol dir que gran part de la música en català s'inscriu en un únic gènere musical, el folk, i està concentrada en un sol lloc de la ciutat, la Plaça de Sant Jaume. La música en català és molt menys visible que l'altra, ja que per trobar-se-la sense consultar horari cal anar a un lloc concret de la ciutat. La música en espanyol, per contra, està més diversificada tant físicament com estilística (flamenc, música llatina, pop-rock, noves tendències, etc.). Si prescindíssim de l'estil folk, la desproporció entre la música en català i la música en espanyol encara seria més gran, podríem dir que seria aclaparadora.

5. Interpretacions

Dèiem en un article intitulat La llengua de la cultura catalana que estem d'acord amb els bilingüistes liberals quan diuen que la política cultural no ha de tenir com a objectiu prioritari generar identitat, però advertíem que cal que els responsables d'aquest àmbit siguin conscients que, malgrat tot, la política cultural genera identitat i que aquest fet ha de ser tingut en compte a l'hora de programar i de prendre decisions. La música que programa l'Ajuntament de Barcelona a les festes de la Mercè i al festival Grec d'estiu no és la música que fan els ciutadans de Barcelona. L'Ajuntament va a buscar els músics i la majoria els va a buscar fora de la ciutat. En conseqüència aquesta tria està regida per uns criteris explícits o implícits. Molts, a dins i a fora de l'ajuntament, defensaran que el criteri bàsic ha de ser l'artístic, és a dir, que s'ha de programar bona música. Hi estem d'acord. Ara bé, aquest criteri no explica que el cinquanta per cent de la música vocal programada sigui en espanyol. En efecte, algú pot creure, sincerament, que la música en espanyol és millor que la que es fa en altres llengües? Un altre criteri que, de ben segur, d'altres defensarien al costat de l'artístic és el de la varietat d'estils i de tendències. En efecte, cal que l'oferta cultural sigui un reflex de la pluralitat i la multiculturalitat que caracteritza la societat barcelonina. Explica això la preponderància de l'espanyol en aquests festivals? L'espanyol, efectivament, és la llengua majoritària en uns estils concrets, però n'hi ha molts altres en què és una llengua més. L'exercici de la pluralitat ens hauria de dur a una presència menor de l'espanyol en la música. Arribem, per fi, al criteri d'arrel liberal: l'ajuntament programa allò que agrada a la gent. L'ajuntament, doncs, no fa més que sotmetre's a les lleis de la indústria de la cultura, que té com a objectiu principal obtenir beneficis econòmics. En conseqüència, si aquest és el criteri de programació de l'Ajuntament de Barcelona, per no subordinar la política cultural a la normalització lingüística i a la creació d'identitat, l'hem subordinat a les lleis del mercat econòmic. Estem convençuts que aquest és un dels criteris que expliquen els programa musical de les festes de la Mercè i del festival d'estiu. Aquest criteri explica bé el predomini de la música en espanyol i en anglès, que són les llengües preferides per la indústria del nostre àmbit cultural. Ara bé, estem convençuts que, a més, hi ha un altre criteri de tipus lingüístic i nacional inconfessat, inconscient fins i tot, que explica aquesta presència tan majoritària de la música en espanyol: programem sobretot la música que fem nosaltres, els espanyols, o la que fan uns altres que no són nosaltres però que utilitzen la nostra llengua, l'espanyol.

Els Països Catalans són un d'aquests llocs del món on la identitat està directament relacionada amb la llengua. No és l'únic criteri, però sí que és el més important. És ben cert que des de fa uns anys des de posicions liberals es reclama que es posi fi a aquesta relació entre llengua i identitat. Això, però, és un programa polític, no una realitat social. Dit d'una altra manera, que els bilingüistes liberals vulguin un país on la identitat catalana no estigui vinculada a la llengua catalana no vol dir que aquesta vinculació no existeixi. Així doncs, si aquesta relació entre llengua i identitat existeix, és evident que la música vocal té molta més incidència en la creació i la re-creació d'identitat que no pas la instrumental. Sembla evident que l'opció que fa el partit que governa l'Ajuntament de Barcelona per la llengua espanyola tan sols s'entén si el que la fa observa, conscientment o inconscient, un vincle entre la llengua espanyola i la identitat dels ciutadans barcelonins. Si no observés aquesta relació mai no s'atreviria a concedir a l'espanyol el 50% del total de la música vocal programada. Si això és cert, l'Ajuntament de Barcelona ha contribuït durant aquests onze anys a reproduir la identitat vinculada a la llengua espanyola molt més que no pas la vinculada a la llengua catalana. L'Ajuntament de Barcelona, amb la seva política de programació, ha dit als ciutadans d'aquesta ciutat que la seva música, la música dels barcelonins com a conjunt, és la que es fa en llengua espanyola. I ha dit també que la música en català és la música d'un dels col·lectius que formen Barcelona, el dels catalanoparlants. Pel que fa a la música, doncs, la llengua comuna dels barcelonins és, per a l'ajuntament de Barcelona, l'espanyol i no el català.