Vint-i-tants anys d'autonomia no ens han de fer caure en el miratge que la Generalitat i altres institucions públiques han de dur tot el pes de la normalització del país, sobretot el de la llengua. Pensar així és ésser molt ingenu i convidar inconscientment a la desmobilització de la societat civil. El franquisme va deixar moltes ruïnes i ròssecs que afeixuguen la normalització de Catalunya. No n'hi ha prou amb una llei de política lingüística, que té uns límits, imposats pel consens i perquè vivim dins les normes jurídiques d'un Estat, que també arrossega vicis i tics, de vegades perillosos, d'abans del 1975.

Per això va néixer la Plataforma per la Llengua, fundada ara fa deu anys per un grup de joves, que ha anat creixent amb militants i amb molts col·laboradors, que són tan importants perquè tinguin ressò les seves campanyes. La Plataforma amb diàleg, pressió i accions de carrer defensa les postures majoritàries dels catalans amb un mínim de consciència nacional, allò que vol la nostra societat.
Evidentment que hi ha altres grups que treballen per la mateixa causa, amb mètodes diversos i no sempre concordants, però la feina pendent és molt abundosa i urgent. La Plataforma per la Llengua, no vinculada a cap partit polític, té uns objectius possibilistes i no es perd en proclames abrandades ni coordinant impossibles. Són joves pragmàtics, amb una visió moderna de com cal tractar cada sector de la societat per ajudar-los a normalitzar.

Posaré alguns resultats dels seus contactes, precs i accions. Des del Nadal del 2000 dues grans empreses de cava ja etiqueten en català; al Principat la Coca-cola fa tota la publicitat en la nostra llengua; Damm etiqueta en l'idioma propi del país la marca Xibeca; unes quantes grans empreses s'han normalitzat, totalment o parcialment: Don Piso, Habitat, Glòries Diagonal, el diari gratuït Barcelona y Más...

Com a conseqüència de les moltes hores, parlant o escrivint-hi, que hi han esmerçat els joves de la Plataforma per la Llengua, algunes altres grans empreses s'han apressat a fer convenis amb la direcció general de Política Lingüística, o bé Mercadona i Hipercor han introduït el català a les pàgines web.

Especialment intensa i espectacular va ésser la campanya de la Plataforma, amb molts ajuts, perquè les multinacionals Disney i Warner doblessin les grans estrenes infantils en català. També la Plataforma respon amb immediatesa qualsevol atac públic contra la nostra llengua i té el compromís de 250 ajuntaments de consumir sobretot productes etiquetats en català. Gràcies a les accions de l'entitat normalitzadora Renault i Nestlé fan gran part de la publicitat en català.

Cal subratllar que la Plataforma té equips en bona part del territori català i fa coordinació amb entitats d'altres llocs on es parla la nostra llengua. Avui la Plataforma per la Llengua és un referent dinàmic, creïble i amb un actiu d'èxits en la recatalanització del país. Troba suports, privats i institucionals, però té projectes aturats per manca de recursos. Li cal sobretot consolidar-se. Penso que no costaria gaire que hi hagués mil catalans que es fessin socis de l'entitat, la qual cosa li permetria un respir econòmic i una estabilitat definitiva, més enllà de les maltempasades o les sequeres que puguin venir d'on sigui. Convido, doncs, els lectors a col·laborar-hi militantment, sobretot fent-se'n socis. La seva adreça és: Rocafort, 242 bis, 3r; el telèfon: 93 321 18 03; el seu e-mail: plataforma@estelnet.com, i la pàgina web: www.plataforma-llengua.org. La gent de la Plataforma per la Llengua són corredors de fons pragmàtics, enemics del derrotisme, dels focs artificials i de les lamentacions jeremíaques. Que cadascú els ajudi amb el seu granet de sorra.