Durant molts anys hem estat sentint com alguns polítics i alguns lingüistes espanyols i, evidentment, els mèdia espanyols i els publicats a Catalunya insistien en la importància de la presència d'hispans als EUA i com l'espanyol s'hi anava estenent. Darrerament els mèdia espanyols i els publicats a Catalunya han insistit en el importància dels hispans en les darreres elecciones estadounidenques. N'hem sentit molt a parlar de les televisions en espanyol, de l'interès dels estadounidencs per aprendre l'espanyol, etc. En definitiva, l'espanyol té un futur esplendorós als EUA.

Ara acaba de fer-se públic un estudi fet per demògrafs del Centre Lewis Mumford de la Universitat de Nova York a partir del cens de 2.000 segons informa el corresponsal de La Vanguardia, que escriu el que segueix:

1. "La gran mayoría de los hispanos de tercera generación en Estados Unidos ya sólo hablan inglés, mientras que la minoría bilingüe domina también esa lengua [...]."

2. "Incluso en áreas en las que la población hispana -principalmente mexicana- ya supera el 30% como Los Ángeles, los inmigrantes de tercera generación suelen ser monolingües y hablan únicamente el inglés."

3. "No hay ningún indicio de peligro de que el inglés deje de ser el idioma hegemónico en la sociedad estadounidense, y la sociedad no se divide en dos" [una que parli anglès i l'altra que parli espanyol, com predeia el politicòleg i historiador Samuel Huntington, eminent sociolingüista].

4. Entre niños hispanos inmigrantes de segunda generación, el 92% habla bien o muy bien el inglés, pese a que el 85% de ellos hablen español en casa. [...] En la siguiente generación [la tercera] el porcentaje de niños que sólo habla inglés (incluso en casa) se dispara. El 70% de los niños mexicanos de tercera generación habla sólo en inglés [...].

5. El bilingüismo se mantiene principalmente en tres zonas: en la capital cubanoamericana, Miami; en zonas fronterizas como Texas y Arizona, donde el español siempre ha estado presente; y en las comunidades de puertorriqueños y dominicanos de Nueva York, alimentadas por el constante tránsito entre las islas y la gran urbe estadounidense, donde el spanglish es muy corriente [...].

A partir de les dades de l'informe que cita el periodista la notícia es titula: "Los hispanos se pasan al inglés". Amb el subtítol següent: "La mayoría de los nietos de inmigrantes hispanos en EE.UU. abandonan el español, en contra de las tesis de Huntington".

Les dades d'aquest informe són la mostra evident del que implica un procés de substitució lingüística (en especial quan es tracta d'una població immigrant amb cert pes demogràfic) perquè en mostra les fases:

1. Els hispans parlen espanyol.
2. Els hispans parlen espanyol i anglès
3. Els hispans parlen anglès.

Encara podem afegir dues fases més, que indicarien que alguns hispans estan en una fase menys avançada del procés de substitució de l'espanyol per l'anglès:

4. Els hispans parlen més espanyol que anglès.
5. Els hispans parlen més anglès que espanyol.

La qüestió és clara i segueix els principis de la teoria de substitució lingüística. L'espanyol quedarà reduït a ser una llengua familiar fins que desaparegui. La idea que el bilingüisme és permanent només ens la creiem a Catalunya. Com demostra el cas dels hispans a EUA, el bilingüisme és una etapa, no pas el final. En aquest sentit, és un procés dinàmic, no pas estàtic.

Això no vol dir que els estadounidencs no tinguin interès per aprendre l'espanyol com a segona llengua (o tercera). Però per damunt d'aquest interès hi ha una realitat superior: l'anglès és la llengua nacional dels parlants estadounidencs. Òbviament la llengua que cohesiona els habitants dels EUA. Parlar una llengua que no sigui l'anglesa impossibilita de fer vida normal. Parlar només l'espanyol implica un procés de guettització. Evidentment que pot haver-hi barris i fins i tot ciutats on es pugui viure només en espanyol, però això significa viure aïllat de l'entorn estadounidenc.

A més, és obvi que si un hispà vol pujar en l'escala social ha de saber anglès. De vegades hem sentit que un hispà arribarà a ser president dels EUA. Però haurà de parlar anglès i és molt més que probable que no parli espanyol.

En definitiva, l'estudi del Centre Lewis Munford de la Universitat de Nova York forneix unes dades prou clares sobre el futur immediat o més lluny de l'espanyol EUA i el situa, en tot cas, com a llengua d'ús familiar, és a dir, d'ús no públic.