El dia 25 de gener de 2002 alguns diaris barcelonins van publicar un anunci de l’Escola Oficial d’Idiomes Barcelona Drassanes, institució depenent del Departament d’Esnsenyament de la Generalitat de Catalunya, on es podia llegir, en lletra majúscula i en negreta el següent:

Cursos intensius d’alemany, anglès, català, espanyol per a estrangers, francès i portuguès a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona-Drassanes.

L’anunci seria totalment banal i intrascendent si no fos pel grup de paraules "espanyol per a estrangers" que el carrega d’ideologia i fa que desenvolupi una funció que va més enllà de la d’informar sobre les activitats de la institució en qüestió. Quan llegim aquests mots se’ns plantegen dues qüestions:

1. Per què únicament s’especifica a qui va adreçat el curs en el cas de l’espanyol?

2. Per què el curs d’espanyol va adreçat a estrangers i els de les altres llengües no?

Si cal especificar els destinataris del curs d’espanyol és perquè aquest curs està adreçat a un públic diferent dels altres. El fet que el públic del curs d’espanyol siguin els estrangers ens fa concloure que el públic dels altres cursos han de ser els espanyols. Seguint amb aquest raonament podem arribar a formular la següent definició d’espanyol: un espanyol és una persona que no ha de fer els cursos d’espanyol de l’Escola Oficial d’Idiomes. Els catalans, obviament, no estan inclosos en la categoria d’estrangers, la qual cosa vol dir que els catalans també és defineixen, en contraposició als estrangers, perquè parlen l’espanyol i no han d’anar a l’EOI a aprendre’l. Els cursos de català, en canvi, no van adreçat a estrangers, d’una banda perquè per ser català no cal saber el català i, per tant, hi ha catalans que poden optar a fer els cursos de l’EOI; per una altra banda perquè els estrangers no s’han d’interessar pel català sinó per l’espanyol, que és la llengua a través de la qual els catalans es relacionen amb la resta del món.

Tots els espanyols coneixen l’espanyol, per la qual cosa els únics que poden estar interessats en els cursos d’espanyol de l’Escola Oficial d’Idiomes són els no-espanyols. El fet que s’anomeni estrangers els no-espanyols denota una visió del món espanyola i no catalana, ja que implica que els catalans o són estrangers al seu propi país o són espanyols. L’alemany, l’anglès, el francès, el portuguès i el català són llengües que els espanyols poden optar a aprendre; l’espanyol, en canvi, no poden optar a aprendre’l, sinó que l’han de saber per mandat constitucional. Per això cal deixar clar que l’espanyol que es pot estudiar a l’EOI és per a aquells que no tenen l’obligació de conèixer l’espanyol, és a dir, els estrangers.Malgrat tot el que hem dit, estem convençuts que l’actual estat espanyol, atès el seu caràcter obert i democràtic, no prendrà cap tipus de mesura repressiva si algun mal espanyol, oblidant els seus deures constitucionals, es matricula d’aquest curs d’espanyol per a estrangers.