|
El dia 19 de gener de 2002, amb motiu
de la mort de l'escriptor espanyol Camilo José
Cela El Periódico de Catalunya publicà
en espanyol, que era la versió original, el següent
acudit de Nando. Dues persones estant llegint un llibre
de Cela i un comenta: "Murió con 85 tacos...".
L'altre respon: "pero nadie, mejor hablado, hizo
tanto por la llengua."
Com que El Periódico de Catalunya
té també una versió catalana, l'acudit
fou traduït com segueix. Un diu: "Va morir
amb 85 tacos..." i l'altre contesta: "Però
ningú, més ben parlat, va fer tant per
la llengua ."
Aquest exemple és un cas clar
que el més important no és parlar una
llengua, sinó què s'hi diu. És
a dir, el discurs (el sentit) que es construeix amb
una llengua. En aquest cas, tot i l'ús de la
llengua catalana, és es tracta dun discurs
nacional espanyol.
És obvi que, tenint en compte
que es parla de Cela, el sintagma "la llengua"
a què es refereix el dibuixant Nando és
la llengua espanyola i que en cap cas no pot ser català.
A més, cal recordar que larticle (la, el,
les i els) permet fer referència a lúnica
entitat existent en un context determinat que sadigui
amb el contingut descrit pel sintagma nominal. És
el que podríem anomenar unicitat referencial.
Doncs bé, un dels eixos del discurs nacional
espanyol que es pot constatar quotidianament és
la negació de la diversitat lingüística
al si de lEstat espanyol. Lacudit comentat
nés un bon exemple ja que el sintagma "la
llengua" pressuposa lexistència duna
sola llengua dins daquest Estat i seria inimaginable
(i inintel·ligible) si es partís dun
altre punt de vista. No deixa de ser paradoxal que El
Periódico, un diari llegit bàsicament
per catalanes i catalans i que els considera ciutadans
espanyols, tradueixi al català un acudit que
nega lexistència de la llengua catalana.
Es tracta, doncs, d'un cas més,
un de tants, que demostra que l'edició catalana
d'aquest diari no és una altra cosa que la simple
traducció automàtica (mai més ben
dit) dun diari concebut i escrit en espanyol.
|