El dia 19 de gener de 2002, amb motiu de la mort de l'escriptor espanyol Camilo José Cela El Periódico de Catalunya publicà en espanyol, que era la versió original, el següent acudit de Nando. Dues persones estant llegint un llibre de Cela i un comenta: "Murió con 85 tacos...". L'altre respon: "pero nadie, mejor hablado, hizo tanto por la llengua."

Com que El Periódico de Catalunya té també una versió catalana, l'acudit fou traduït com segueix. Un diu: "Va morir amb 85 tacos..." i l'altre contesta: "Però ningú, més ben parlat, va fer tant per la llengua ."

Aquest exemple és un cas clar que el més important no és parlar una llengua, sinó què s'hi diu. És a dir, el discurs (el sentit) que es construeix amb una llengua. En aquest cas, tot i l'ús de la llengua catalana, és es tracta d’un discurs nacional espanyol.

És obvi que, tenint en compte que es parla de Cela, el sintagma "la llengua" a què es refereix el dibuixant Nando és la llengua espanyola i que en cap cas no pot ser català. A més, cal recordar que l’article (la, el, les i els) permet fer referència a l’única entitat existent en un context determinat que s’adigui amb el contingut descrit pel sintagma nominal. És el que podríem anomenar unicitat referencial. Doncs bé, un dels eixos del discurs nacional espanyol que es pot constatar quotidianament és la negació de la diversitat lingüística al si de l’Estat espanyol. L’acudit comentat n’és un bon exemple ja que el sintagma "la llengua" pressuposa l’existència d’una sola llengua dins d’aquest Estat i seria inimaginable (i inintel·ligible) si es partís d’un altre punt de vista. No deixa de ser paradoxal que El Periódico, un diari llegit bàsicament per catalanes i catalans i que els considera ciutadans espanyols, tradueixi al català un acudit que nega l’existència de la llengua catalana.

Es tracta, doncs, d'un cas més, un de tants, que demostra que l'edició catalana d'aquest diari no és una altra cosa que la simple traducció automàtica (mai més ben dit) d’un diari concebut i escrit en espanyol.