El dijous 25 d’octubre de 2001 el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Manuel Castellet, va comparèixer davant del Senat d’Espanya, a petició del senador de CiU Josep Varela. En la seva intervenció Castellet va fer un repàs de la història de la llengua catalana i va aportar dades i opinions sobre la situació actual del català. Castellet va presentar les dades i informacions següents:

1. Hi ha 10,8 de catalanoparlants potencials, és a dir, bilingües.

2. Hi ha 7,2 milions que tenen el català com a primera llengua.

3. El català no és una llengua minoritària, però potser és una llengua minoritzada.

4. Per nombre de parlants se situa per damunt del portuguès, l’islandès i el suec.

5. El català es parla tant com el grec o l’holandès.

6. Alguns dels que parlen de desaparició del català en realitat en temen l’evolució

D'això es dedueix que:

1. Castellet situa la normalitat de què gaudeixen altres llengües fora de l’abast del català en negar-li la possibilitat de tenir parlants monolingües.

2. La xifra de 7,2 milions de persones que tenen el català com a primera llengua és contradictòria amb les dades que proporcionen els censos i les enquestes. Tenint en compte que a Catalunya aquesta xifra se situa al voltant dels tres milions de persones, per aribar als 7,2 milions de què parla Castellet caldria que als altres territoris de llengua catalana el percentatge se situés per sobre del 90%, i tots sabem, inclòs el senyor Castellet, que això no és així. En efecte, dels quatre milions de valencians tan sols el 55% deien el 1999 que sabien parlar el català, la qual cosa vol dir que el nombre de persones que diuen que el català és la seva primera llengua en aquesta regió mai no pot excedir els dos milions. A l’altre territori que aporta un gruix importants de parlants al català, les Balears, la xifra dels que diuen que parlen el català és del 71% de la població, que és d’uns 800.000 habitants. Tot sembla indicar, doncs, que la xifra que dóna Castellet cal rebaixar-la com a mínim d’un milió i mig de persones.

3. Des del punt de vista tècnic, el català és una llengua minoritària perquè els seus parlants són minoria en els estats on viuen. En un sentit no tècnic el català també és minoritari perquè dins del seu territori hi ha més persones que parlen altres llengües que no pas catalanoparlants.

4. El català en cap cas se situa per damunt del portuguès (9,9 milions de parlants a Portugal) ni del suec (8,7 milions de parlants), encara que adoptem el criteri més favorable al català, que és el del nombre de persones que diuen que tenen capacitat per parlar el català, ja que aquest criteri dóna una xifra (79% a Catalunya, 71% a les Balears i 55% al País Valencià) que no arriba als 8 milions.

5. El grec té uns 10 milions de parlants i el neerlandès 21, mentre que el català, s’adopti el criteri que s’adopti (coneixement, ús, identificació amb la llengua), en té menys de 8.

6. Totes les llengües evolucionen, però hi ha determinades formes d’evolució que són característiques dels processos de substitució lingüística.

El més sorprenent de l’article del diari Avui de l'endemà que ens ha servit de font d’informació, però, no són les inexactituds del senyor Castellet, impròpies de qui dirigeix la màxima autoritat en matèria de llengua del nostre país, sinó la transformació que opera l’autora sobre la frase de Castellet que nosaltres hem recollit al punt 5. En efecte, en el cos de l’article la periodista fa dir a Castellet que "el català es parla tant com el grec o l’holandès", mentre que en el titular del destacat en un quadre li fa dir que "el català es parla més que el grec o l’holandès". Qui diu que el català recula? Som 21 milions, o més!