Programa al Canal 9 de Televisió, dimecres 17 de novembre. En exclusiva entrevista el senyor Esteban González Pons, conseller de la Generalitat Valenciana. Com era d'esperar, el diàleg, dedicat quasi monogràficament a la llegenda dels valencians, és tot en espanyol. Al conseller se'l veu un pelet irritat. Diu que, ja el 1991, la UE va reconèixer el valencià i que ara Carod-Rovira, amb la complicitat de Zapatero "i amb un estil anys 30 de Chicago" (!), inicia una nova agressió. Tampoc no oblida -per tal de fer sang- que Carod va entrevistar-se amb ETA. Entre altres coses, el conseller reivindica ser la cinquena comunitat històrica, posar al dia l'Estatut i deixar clar que l'idioma valencià és diferent del català.

Però anem a pams. Pel que fa a la llengua el conseller repeteix diverses vegades que ell no és filòleg i que aquesta és una qüestió política. Doncs no, senyor. Podrà ser política, però mai contradictòria amb el rigor filològic. ¿Per ventura pot un Estatut -qualsevol Estatut- dictaminar que el Sol gira al voltant de la Terra? Miri, senyor González Pons: a Tortosa parlem el tortosí, però a ningú se li acut que el tortosí no sigui català. Així de senzill. I l'adversativa tan sols pretén embolicar la troca. El conseller afirma (sempre en espanyol, per descomptat) que ell és valencià de soca-rel i que ja els seus rebesiaios parlaven en valencià. La qual cosa em recorda aquell Felix Fabri que, a començaments del XVI, ponderava l'alemany com "la més noble, la més distingida i més humana de les llengües". Llàstima que tal defensa estava redactada en llatí. Tirant lo Blanc -assevera també el conseller- està escrit en llengua valenciana. Sí, i també els preciosíssims versos d'Ausiàs March -nat a Gandia-, que Jorge de Montemayor qualificava de "grande catalán, de amor maestro", i no per la seva pàtria sinó pel seu idioma. Creguin-me que fa angúnia sentir dir al senyor Francisco Camps, president de la Comunitat Valenciana, que "el principal patrimonio de los valencianos es su lengua". I en castellà. (Congrés del PP, a Castelló, diumenge 21 de novembre.) ¿S'imaginen vostès un president de la Generalitat de Catalunya no sabent parlar la llengua del país? I consti que no assenyalo el senyor Camps, que sí que la sap encara que la utilitza més aviat poc, sinó al seu predecessor en el càrrec, Eduardo Zaplana. En fi, un sainet ben poc divertit, quan només caldria consultar el diccionari de la Real Academia Española -gens sospitosa- per veure què diu del valencià. Per cert que aquests dies l'Academia està consensuant amb les acadèmies de Llatinoamèrica els problemes que es poden derivar de la diversitat i pluralitat -d'altra banda enriquidores- de l'espanyol en terres americanes.

Quan el senyor González Pons era entrevistat, encara no s'havia pronunciat el govern central (això fou divendres 19 de novembre). I diu el govern: "Els textos enviats a la UE corresponen a tres llengües: l'euskera, el gallec i la llengua que es coneix com a valencià a la Comunitat Valenciana, i que com a tal figura en el seu Estatut d'autonomia, i que es coneix amb la denominació de català a la comunitat científica i universitària". A l'entrevista televisada l'altra nit tan sols vaig sentir cinc paraules no castellanes, i al final. Periodista: "Un plaer". Conseller: "Moltes gràcies. Bona nit". I, curtet de mi, no vaig saber esbrinar si parlaven en valencià o en català.