Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
10 d'octubre de 2004
Novetats  
   
La unitat de la llengua
Josep-Maria Terricabras
  Avui, 10 d'octubre de 2004
   
 

Fa anys que dura. Hi ha qui defensa que el català i el valencià són dues llengües distintes. La cosa és absolutament ridícula, sense cap ni peus. De llengua catalana només n'hi ha una. I aquesta llengua, com qualsevol altra, també pot presumir de variants en els diversos territoris en què es parla. A Gandia, Llucmajor o Girona no es parla de la mateixa manera, però es parla la mateixa llengua. Això ho saben els romanistes de tot el món i també els parlants d'aquests llocs, que es comuniquen amb naturalitat, parlen i s'entenen entre ells. Quan, al País Valencià, algú diu "aquest parla foraster" no es refereix mai a algú que parli català, sinó a algú que parla espanyol.

Tot plegat resulta més estrany si observem que els espanyols són extraordinàriament contundents en la defensa de la unitat de la seva llengua. Ningú no dubta que els argentins, els mexicans o els uruguaians parlen espanyol, tot i que les diferències entre els seus parlars i l'espanyol de la Península són molt més grans que les que hi ha entre la manera de parlar dels valencians i la dels catalans.

El 1952 es constituí l'Asociación de Academias de la Lengua Española per agrupar les acadèmies dels països de llengua castellana. La Real Academia Española, però, hi manté una posició hegemònica i presta ben poca atenció a les variants espanyoles d'ultramar. Ella fa l'únic Diccionario oficial existent i, les poques variants no peninsulars que hi recull, les assenyala sovint amb el rètol genèric América, sense especificar on s'usen. En el cas de l'espanyol, doncs, la unitat és forta, rígida. Prou se'n queixen, amargament, els amics llatinoamericans.

I no s'hi val a dir que valencià i català són llengües diferents perquè tenen noms diferents en els Estatuts del País Valencià i de Catalunya. La Constitució espanyola, a l'article 3, diu que la llengua de l'Estat és "el castellano". En canvi, la nova Constitució Europea es refereix a "la llengua espanyola". Com que aquests textos usen noms diferents, direm que el castellà és una llengua diferent de l'espanyol?

Es miri per on es miri, no hi ha cap raó mínimament seriosa per intentar dividir el català. L'intent no té cap fonament, però té, en canvi, molta malícia. El que pretén és clar: vol dividir la llengua per arribar a dividir els germans. La llengua només és el primer pas. L'objectiu últim és la divisió nacional.