|
Fa anys que
dura. Hi ha qui defensa que el català i el valencià
són dues llengües distintes. La cosa és
absolutament ridícula, sense cap ni peus. De
llengua catalana només n'hi ha una. I aquesta
llengua, com qualsevol altra, també pot presumir
de variants en els diversos territoris en què
es parla. A Gandia, Llucmajor o Girona no es parla de
la mateixa manera, però es parla la mateixa llengua.
Això ho saben els romanistes de tot el món
i també els parlants d'aquests llocs, que es
comuniquen amb naturalitat, parlen i s'entenen entre
ells. Quan, al País Valencià, algú
diu "aquest parla foraster" no es refereix
mai a algú que parli català, sinó
a algú que parla espanyol.
Tot plegat
resulta més estrany si observem que els espanyols
són extraordinàriament contundents en
la defensa de la unitat de la seva llengua. Ningú
no dubta que els argentins, els mexicans o els uruguaians
parlen espanyol, tot i que les diferències entre
els seus parlars i l'espanyol de la Península
són molt més grans que les que hi ha entre
la manera de parlar dels valencians i la dels catalans.
El 1952 es
constituí l'Asociación de Academias de
la Lengua Española per agrupar les acadèmies
dels països de llengua castellana. La Real Academia
Española, però, hi manté una posició
hegemònica i presta ben poca atenció a
les variants espanyoles d'ultramar. Ella fa l'únic
Diccionario oficial existent i, les poques variants
no peninsulars que hi recull, les assenyala sovint amb
el rètol genèric América, sense
especificar on s'usen. En el cas de l'espanyol, doncs,
la unitat és forta, rígida. Prou se'n
queixen, amargament, els amics llatinoamericans.
I no s'hi
val a dir que valencià i català són
llengües diferents perquè tenen noms diferents
en els Estatuts del País Valencià i de
Catalunya. La Constitució espanyola, a l'article
3, diu que la llengua de l'Estat és "el
castellano". En canvi, la nova Constitució
Europea es refereix a "la llengua espanyola".
Com que aquests textos usen noms diferents, direm que
el castellà és una llengua diferent de
l'espanyol?
Es miri per
on es miri, no hi ha cap raó mínimament
seriosa per intentar dividir el català. L'intent
no té cap fonament, però té, en
canvi, molta malícia. El que pretén és
clar: vol dividir la llengua per arribar a dividir els
germans. La llengua només és el primer
pas. L'objectiu últim és la divisió
nacional.
|