Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
ç
 



© Magma3
 
18 de maig de 2004
Novetats  
   
El tall de la diversitat
Toni Strubell
  Avui, 18 de maig de 2004
   
 

Ben mirat, és Fòrum amb accent o Forum sense accent? Aquest Fòrum inclou la catalanitat dins la diversitat o la foragita a surar -sense accent- en l'almívar dels "desdiversificats"? Aquestes són preguntes que cinc mesos d'intensa programació i il·lusió col·lectiva ens contestaran en un sentit o altre. Passi el que passi, els catalans, amants enviagrats de la modernitat i de la gresca col·lectiva -l'auster Fernando Savater no ens ho perdona-, ens dedicarem en cos i ànima a mirar amb curiositat tot el que ens portarà un esdeveniment que no podem permetre'ns que no sigui un èxit.

D'entrada, per començar bé, ja sabem que molts dels programes, molts dels comissaris d'exposicions i molts dels directors de diàlegs ens donen garanties sobrades de bon nivell i de catalanitat. Així, que persones com Fèlix Martí, Ramon Folch i Adolfo Pérez Esquivel siguin els responsables de diferents àrees del Fòrum només ens pot omplir de satisfacció i bons presagis. Però hi ha altres aspectes del Fòrum que resulten més inquietants per als qui hi haurçíem volgut veure més respecte envers la identitat catalana.

L'editorial de la revista musical Enderrock, publicat a Vilaweb el passat 5 de maig sota el títol de Hi ha alguna cosa que fa ferum, ha estat un clar propagador d'aquesta inquietud. Conté arguments de molt de pes. Fa una crítica contundent d'una àrea tan important del Fòrum com és la seva programació musical: "Una vegada més -afirma-, hem de denunciar com es menyspreen els artistes catalans i especialment aquells que s'expressen en la llengua pròpia del país". Així, segons l'esmentat editorial, només un 7% de la programació musical del Fòrum serà en català, la qual cosa xoca amb el principi de defensa de la "diversitat lingüística" que diu buscar. És, segons Enderrock, "una discriminació que clama al cel".

Però malauradament no és l'únic. Més enllà del fet que els organitzadors del Fòrum hagin considerat políticament correcte posar accent o no -potser una anècdota de la logística dels logos- hi ha un altre missatge subliminal més pervers que es desprèn de la seva programació: Catalunya no representa res. Ni els participants representen Catalunya. Així, per exemple, i segons la programació oficial, ni Roger Mas ni Rumberos Catalanes (de Perpinyà) representen "Catalunya". Representen "Espanya" i "França". A Catalunya no se la pot representar musicalment sinó dissimuladament i només fins al 7%. Tampoc l'amic Jabier Muguruza pot representar "Euskadi". No sé si ho sap encara, però al Fòrum hi ve en representació d'"Espanya". Hi estarà a l'alçada? Arran d'això algú pot pensar que al Forum de les Cultures s'hi deu haver d'anar en representació d'un Estat, com a Eurovisió, vaja. Però tampoc és així, perquè, segons el mateix programa, sí que està permès de ser escocès. Així, Shooglenifty surt al programa en representació d'"Escòcia".

Tot això ens porta a creure que, igual que les Olimpíades del 1992, el Forum del 2004 pot acabar essent una nova ocasió perquè els catalans ens entusiasmem aplaudint la diversitat permesa als altres. En el Forum -sense accent- sembla clar que hi ha identitats que passen el tall de la diversitat. I identitats que no. Aquestes serien les identitats desdiversificades. Les que no arribem a diverses. Les que només tenim dret a existir com a part d'una altra. Som les identitats que mirem, però no toquem. Les identitats a qui en tot cas se'ns permet de fer la gara-gara a bells conceptes universals i abstractes com ara la Memòria compartida -diàleg del Fòrum-, però no tenir una memòria compartida com a tal. Així s'explica el fet que la placa dedicada als 1.600 catalans afusellats al Camp de la Bota -lloc damunt del qual estan construïts els equipaments del Forum- n'hagi quedat eliminada. En definitiva, som d'aquelles identitats sense dret a la identitat, amb idioma menyspreat a Europa i Espanya. Una identitat que en necessita una altra per introduir-se en l'universalisme políticament correcte. Escòcia passa el tall. Nosaltres, que juguem a casa, no.