Aprendre català, parlar-lo, apreciar-lo... Un idioma es parla per motius d'hàbit i de sentiment, pel que fa a aquells que el tenen com a llengua materna, però es conserva, o fins i tot guanya usuaris, en relació al seu pes en l'economia i en la política. En temps del franquisme, el català, tot i estar prohibit durant els primers anys i marginat cap a la seva fi, va perdurar per sentiment d'identitat, per una banda, i perquè políticament es considerava una eina de rebel·lia. Per aquest motiu va ser defensat també per grups socials i partits polítics que no el tenien com a llengua pròpia.

En una situació política normalitzada, com la democràtica en què ens movem, no és el voluntarisme, i potser ni tan sols el sentiment, el que farà que el català s'utilitzi socialment i persisteixi. Què fa que un idioma sobrevisqui? Sens dubte, el nombre de persones que el parlen, però sobretot, els avantatges que comporta fer-lo servir. Es tracta d'un binomi que camina junt, de tal manera que, quan el segon element falla, és de preveure el retrocés del primer. El govern i les administracions públiques hi poden intervenir amb regulacions per atenuar la catàstrofe; tanmateix, és una artificialitat que per si mateixa no comporta cap garantia.

A Catalunya, el castellà s'imposa no sols perquè és l'idioma oficial hegemònic a nivell estatal sinó perquè les relacions comercials i de producció, tan nacionals com internacionals, funcionen en aquesta llengua. Com un peix que es mossega la cua, en ser l'Estat el que determina l'idioma preponderant, l'economia esdevé més eficaç si es fa en castellà. Les empreses espanyoles, intrínsecament, i les estrangeres, per lògica empresarial, adopten l'idioma dominant. Els immigrants fan el mateix, atès que no els cal aprendre una llengua minoritària si no els reporta cap benefici. Per canviar d'actitud, haurien de percebre que conèixer i utilitzar el català els recompensa socialment i, en especial, econòmicament.

Les institucions públiques, des de les universitats fins a les oficines governamentals, són les úniques amb capacitat per fomentar l'ús del català tot exigint-lo per als seus membres i empleats. Aquest és l'apartat del pes polític, tan minso que per ser efectiu requereix un pes econòmic. Corporacions catalanes o foranes amb seu a Catalunya, gestió dels aeroports i els ferrocarrils des d'aquí i relacions econòmiques internacionals directes atorgarien una força econòmica capaç de convertir el català en una llengua alhora necessària i de prestigi. La gent sol ser d'aquesta fusta, gens romàntica ni considerada. Una llegua és útil i té poder, o no val la pena d'amoïnar-s'hi.

Per això és tan important que el nou Estatut aconsegueixi per a Catalunya llibertat suficient per recuperar el vigor econòmic que ha anat perdent. Si no és així, ens trobaríem davant d'un pedaç que tindria trets de burla i estafa. És indispensable establir de manera irrevocable un sistema de finançament just. A partir d'aquí, no solament millorarà la vida quotidiana de tots i cadascun dels habitants d'aquest país sinó que es comptarà amb un aval de supervivència per a la llengua identitària d'un territori que tornarà a ser pròsper.