Eva García, diputada del PP, creu que la literatura catalana no és la que es fa en català, com l'anglesa és la que es fa en anglès o la italiana en italià, sinó "en qualsevol de les tres llengües oficials del nostre país: català, castellà o aranès". Per això el seu partit va rebutjar dijous donar suport a moció del Parlament sobre la Fira del Llibre a Frankfurt de 2007. No sé què els deu semblar als catalans Marsé o Cercas, per exemple, que algú els digui que no formen ni podran formar part de la literatura castellana, ja que que aquesta llengua és oficial a Catalunya. Potser pensen que hi ha gent a qui li convé entrar en alguna biblioteca i descobrir que la literatura es classifica, a tot al món, segons la llengua. Llàstima, d'altra banda, que García no hagi difós les seves teories pioneres sobre literatura i oficialitat abans, perquè potser hauria evitat al govern tripartit molta feina. Feina com ara haver de canviar els estatuts de l'Institut Ramon Llull per poder incorporar-hi la literatura castellana a través del concepte cultura catalana (acord de 26 d'abril de 2005). El canvi és subtil però transcendental. On deia "la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi expressa, en especial la literària", ara hi diu "la llengua i la cultura catalanes". I voilà.