|
Vaig seguir
amb atenció l'entrevista a Juan José Ibarretxe
a Tele-5, dimecres a la nit. L'hi va fer Juan Pedro
Valentín, director d'informatius de la cadena,
és a dir, algú a qui se li suposa una
gran solvència professional. Durant tot el programa
no es produeix ni un sol senyal ni de complicitat ni
tan sols d'amabilitat o simpatia per part del periodista.
Més que d'entrevista, el to és el d'un
inspector de policia interrogant un sospitós;
sospitós, en aquest cas, d'alguna cosa que no
s'arriba a dir, potser perquè no és necessari.
A més, el periodista insisteix a posar sobre
la taula els clixés que els mitjans de comunicació
de Madrid difonen sobre el pla Ibarretxe, cosa que obliga
el lehendakari a fer-li contínues correccions
i puntualitzacions. El cas de Valentín, però,
no és excepcional. El cito a ell -que no forma
part en absolut del que podríem anomenar la caverna
mediàtica- com a símptoma de com respira
la premsa espanyola pel que fa a les reclamacions d'Euskadi
i de Catalunya. Ibarretxe, de la seva part, va mantenir
sempre el to pedagògic i auster que el caracteritza.
Va ser educat, però clar i contundent. Res a
veure amb el que fan molts polítics catalanistes,
que quan trepitgen una televisió de Madrid s'obsessionen
per fer-se perdonar, matisant constantment i somrient
sense motiu. Una actitud que, per cert, no ens ha fet
cap bé.
|