 La
llengua de 'Lo Cartanyà' |
 |
|
Marçal
Sintes |
| |
Avui,
9 d'octubre de 2005 |
| |
|
| |
Les poques entregues que TV3 ha fet de
Lo Cartanyà han bastat per engegar la polèmica
sobre, bàsicament, la varietat lingüística
(occidental) utilitzada en la sèrie còmica,
l'acció de la qual representa que passa en un poble
de les comarques lleidatanes. En aquest assumpte, com
en tants d'altres, el got es pot veure mig ple o mig buit.
D'una banda, Lo Cartanyà suposa la introducció,
en un horari preeminent, d'una parla fermament relegada
en els nostres mitjans de comunicació. Són
força les persones que aplaudeixen agraïts
la novetat que suposa la sitcom que protagonitza
Xavier Bertran. No obstant, hi ha qui no pot deixar de
considerar sospitós i en el fons ofensiu el fet
que, precisament, la parla occidental aparegui no amb
plena normalitat sinó que la seva funció
sigui justament esdevenir un dels ganxos còmics
de la sèrie. No passaria res si de forma sovintejada
trobéssim gent utilitzant l'accent que gasta lo
Cartanyà -sense les seves exageracions- en altres
espais de ficció, però la realitat és
que no succeeix d'aquesta manera. És més:
els serials de TV3 s'han caracteritzat i es caracteritzen
per la seva deslocalització lingüística
o, per ser més exactes, per aplicar pràcticament
sempre l'estàndard barceloní, sigui on sigui
que l'acció se situï. Així, ni, per
exemple, els personatges de Nissaga de poder parlaven
com ho fan la gent del Penedès ni a Ventdelplà
com en qualsevol poblet de Girona. És per això
que comprenc perfectament que a més d'un amic meu
de la banda de ponent Lo Cartanyà li hagi
fet pujar la mosca el nas i la sèrie no el faci
riure gens. |
| |
|
| |
|
|
|
|
