1. A l'estupenda novel·la de Colum McCann En la foscor es narra un fet verídic de la construcció del metro de Nova York: l'excavació sota el riu Hudson corria a càrrec de negres nord-americans i d'immigrants irlandesos i italians; un d'ells, un italià que encara no sap parlar l'anglès, veu un petit forat a la paret, senyal inequívoc que està a punt de produir-se una ensulsiada; malgrat que crida, la seva manca de recursos lingüístics endarrereix l'alerta i fa inevitable la catàstrofe. Aquest home, que tindrà remordiments tota la vida, dedica tots els seus esforços a aprendre anglès quan és rescatat. Doncs bé, a casa nostra les coses van exactament a l'inrevés: Renfe ha expedientat el cap d'estació de Reus per utilitzar el català. L'argument de la poderosa companyia és que el català no l'entén tothom i per tant podria provocar una catàstrofe. Els de casa s'han d'adaptar a la llengua dels de fora; és com si a la novel·la de McCann haguessin expedientat els treballadors de Nova York per no saber italià.

2. Un jove senegalès que viu a Granada venia còpies pirata de CD i ha estat condemnat a aprendre el castellà; és una mesura humanitària, car el jutge, en comptes de presó, ha pensat que li era molt més útil aprendre la llengua del país on viu, com ja ha fet en ocasions anteriors amb èxit. Aplaudeixo aquesta mesura didàctica del jutge andalús. Ara bé, em pregunto què passaria si un jutge català sentenciés un reu a aprendre el català: els titulars dels diaris, els conspicus tertulians de tots els mitjans i els opinadors condemnarien aquesta conducta del jutge corresponent i li dirien el nom d'un porc.

3. Ja tenim aquí Sant Jordi, un dels dies més emblemàtics de Catalunya, dedicat a la literatura catalana, nascut com a tal i puntal de la indústria del llibre en català. Doncs bé, si seguiu la premsa catalana observareu una dada aclaparadora: la majoria de l'espai de llibres està dedicat a la literatura escrita en castellà. Quan hi ha la Fira del Llibre de Madrid, per exemple, a ningú no se li ha ocorregut dedicar no ja la major part, ni tan sols una mínima part a la literatura catalana, gallega o euskera. Si ho plantejaves et dirien il·lús i fanàtic.

Aquests tres casos revelen més sobre la situació de la llengua catalana que mil discursos i mil explicacions. Són la vida mateixa: la realitat pura i dura.