El document de RTVE Reflexions sobre els mitjans de comunicació i terrorisme és més que preocupant: és inadmissible. Resulta que el consell d'administració de Radiotelevisió Espanyola ha redactat un document adreçat a tots els mitjans de comunicació públics i privats, en què regula el tractament informatiu del terrorisme. Trobo gravíssim que un organisme que depèn de l'administració es permeti el luxe d'explicar als mitjans de comunicació, que tenen constitucionalment garantida la llibertat informativa, com han de tractar determinat problema, tant si és greu com si és lleu. Els únics límits que té la informació són els que marca el codi penal, la resta és dirigisme i és intolerable en un règim de llibertats. En aquest document, l'organisme estatal diu coses tan greus o fal·làcies tan clares com les següents: que la transparència informativa ha de tenir excepcions en els "casos en què altres drets essencials de les persones puguin ser amenaçats", però no diu qui determina quins són aquests casos excepcionals ni a quin estat d'excepció es refereix. Un article que fes apologia de la legalització de les drogues, ¿entra en aquesta definició? ¿I una dissertació sobre els mals (o els béns!) que ha causat el colonialisme? Si es fa un retrat de les zones miserables de qualsevol ciutat, ¿no s'està disculpant i per tant fomentant la delinqüència, en atribuir-la a unes causes socials?.
Després, el document diu: "El silenci i l'ocultació no resolen el problema del terrorisme"; se m'acuden dues preguntes: ¿la divulgació sí que resol el terrorisme?, ¿els mitjans de comunicació tenen per objectiu resoldre problemes polítics i d'ordre públic? Afirma també que un tractament equidistant "provoca l'efecte contrari a l'objectivitat", afirmació impossible de demostrar, i que "els mitjans de comunicació no poden ser neutrals", qüestió que, deontologia professional en mà, només poden resoldre els mateixos mitjans de comunicació, però no cap mena de dirigisme polític.
No cal dir que els sindicats ja han protestat i han dit que el document pot obrir un conflicte entre polítics i periodistes. No hi ha dubte que qualsevol dany a la llibertat informativa, pel motiu que sigui, seria extraordinàriament nociva per al sistema democràtic. I més en un país governat per nostàlgics d'una dictadura.