Dues entitats privades, que han fet tradicionalment una tasca aglutinadora de la llengua i la cultura catalanes, Òmnium Cultural i l'Obra Cultural Balear, han coincidit en una anàlisi molt preocupant sobre la salut de la llengua catalana. A la Nit de Santa Llúcia Jordi Porta va dir, en nom d'Òmnium Cultural, que donar per superat el procés identitari només es podrà fer quan ja no calgui, aquest debat, cosa que ara estem lluny d'aconseguir; per la seva banda, Tomeu Martí, com a coordinador de l'Obra Cultural Balear, va descriure un panorama desolador pel que fa a la llengua a les Illes: el tancament de Som Ràdio -l'única emissora en català-, la retallada del pressupost per a la normalització lingüística, la reducció dels requisits del català per als funcionaris, etc., han marcat un retrocés espectacular de l'ús de la llengua a les Illes.

El problema és que cada avenç, per tímid que sigui, significa una histèria mediàtica que arriba al paroxisme; un altre problema és que bona part del territori dels Països Catalans està regida per forces adverses a la nostra llengua, per més que sovint l'animadversió es disfressi sota eufemismes tals com bilingüisme o convivència pacífica (que en la pràctica vol dir la cessió total dels drets lingüístics per part dels catalanoparlants).

Deia Fuster que si la llengua no la salvem nosaltres no vindrà ningú a salvar-la, i més encara en una situació en què el nombre de sipais ha augmentat considerablement. Ho sento pels cofois neoliberals, que detesten qualsevol forma de protesta, però si cal tornar al resistencialisme, servidora s'hi apunta. Amb tot el lleu.