Que els tres poders tradicionals no estiguessin separats, com deia Montesquieu, seria mortal per a la democràcia; ara bé, que estiguin enfrontats i disposats a fer-se la punyeta és una desgràcia, car atempta contra les llibertats i conculca l'esperit de la democràcia. Això és el que hem viscut amb el veredicte de Fernando Grande-Marlaska, jutge de l'Audiència Nacional, que ha prohibit el congrés d'Herri Batasuna. Discrepo d'aquest veredicte, sobretot perquè la base de l'argumentació em sembla falsa. La base és una llei de partits que, aquesta sí, és contrària a la Constitució espanyola, que tant diuen defensar quan es tracta del problema catalán. Dissortadament, aquesta llei ha estat signada i sustentada per Partit Socialista Espanyol, avui en el poder.

A més, Herri Batasuna té una situació molt peculiar: té territori en un altre Estat, el francès, on és perfectament legal, per tant té on celebrar tota mena d'actes polítics, una contradicció que els dos Estats, ambdós membres de la Unió Europea, haurien de rumiar. I encara més, Herri Batasuna té la mà trencada en la clandestinitat i pot fer tants congressos i actes polítics com vulgui en clandestinitat. És això el que volen? És això el que és bo per al País Basc? És això el que convé a la pacificació d'Euskadi? L'Ángel Acebes podrà continuar traient fruits de l'existència d'ETA, i no sols això, sinó que ho aprofita per atacar Zapatero amb l'acusació que ell el que vol és la desaparició d'ETA per rendibilitzar-ho políticament. Acebes, tio, ¿qui és el qui ha rendibilitzat ETA fins a l'extenuació? I fins i tot, mentint-hi, oi que ens en recordem?