|
Tot veient les imatges de l'anomenat
macrojudici a l'entorn d'ETA, la primera sensació
que tens és que estàs contemplant un anacronisme.
Has de recordar les èpoques més dures
i més arbitràries d'Aznar per fer-te'n
una composició mental. Tot aquest judici és
una farsa, iniciat pel PP però no oblidem que
aprovat i aplaudit pel PSOE i pel jutge estrella Baltasar
Garzón. No tinc cap dubte, sense ser jurista,
que la llei ha estat obviada. En primer lloc, perquè
no és constitucional culpabilitzar gent per la
seva ideologia; en segon lloc, perquè la presumpció
d'innocència ha estat menyspreada; i en tercer
lloc, perquè el terme entorn és
ajurídic. Només en plena campanya mediàtica
contra ETA (contra ETA es vivia millor, oi, peperos?),
i abusant d'una llei tan inconstitucional com la llei
antiterrorista -i que té, ai las, molts imitadors-,
hom es pot permetre fer seure ciutadans en el banc dels
acusats sense cap prova i només pel rèdit
polític que ocasionen.
Sumem-hi la llei de partits, indefensable
en qualsevol context, i sumem-hi el tancament de mitjans
de comunicació, que no s'han atrevit a imitar
ni els més porucs dels dirigents francesos ni
els més pusil·lànimes dirigents
britànics. Tot plegat és especialment
dolorós quan, fins ara, el mateix Estat ha estat
incomplint la llei de l'acostament dels presos al seu
lloc d'origen.
Ara per ara, a més, tot
fa preveure, i així ho desitgem, que ETA deposi
les armes. Si es dóna aquest fet, ja pot Rajoy
i el trio calavera cantar maitines, que ho tenen cru
davant les urnes. En tota aquesta trista història
només cal destacar la dignitat dels acusats.
Que no és poca cosa.
|