|
Tot i que els
canvis polítics a Espanya fan presagiar nous
aires també al País Valencià, les
notícies sobre la llengua són ben dolentes.
La pressió sobre la nostra llengua -la meva,
la vostra, principatins, illencs o de Fraga- continua
essent fortíssima, i no en farem res de dir-nos,
orgullosos i emocionats, que tot i això la llengua
sobreviu, perquè no es tracta de sobreviure,
sinó de viure. Ester Pinter, des del País
Valencià, ens envia unes cròniques descoratjadores:
que la trobada, famosa per la seva gran participació,
d'escoles en valencià va ser ignorada pel govern
de la Generalitat valenciana, que només el 20%
dels alumnes de ciutat de València estudien en
valencià, que les escoles concertades no fan
servir la llengua del país -què passaria
si estudiessin una mica de pedagogia?-, que els instituts
reben llibres de la Generalitat en valencià no
normatiu, en contra de la mateixa Acadèmia Valenciana
de la Llengua... En fi, un enfilall de penes a les quals
no ens podem resignar. Cal un pacte lingüístic,
promogut des de la societat civil, que obligui els polítics
de tots els colors a defensar la llengua dels valencians
i que possibiliti un compromís comú, per
sobre de partits, car és un tema de salvació
nacional. Per ara, l'única bona notícia
és que el Tribunal Superior de Justícia
del País Valencià ha tornat a sentenciar
a favor de la unitat de la llengua, tot afirmant que
ser llicenciat en filologia catalana capacita per donar
classes de valencià. Que els déus ens
ajudin: som un país que necessita els tribunals
per a qüestions acadèmiques.
En un altre
ordre de coses, llegeixo que els naturalistes estan
greument preocupats per l'accelerada extinció
d'espècies que s'està produint al nostre
planeta -on, si no?- i que estan comparant la nostra
època amb la dels dinosaures -ells no assenyalen
ningú-, i també diuen que han quantificat
l'extinció d'espècies vegetals i animals
en un nombre que em deixa estupefacta: 12.259 espècies
a punt de desaparèixer! Com que prendrem mesures
serioses contra aquest terrible daltabaix, se m'acut
que igualment podríem prendre mesures internacionals
a favor de les llengües en perill d'extinció
-se'n calculen unes mil, en poques dècades-.
La idea és de Patrimoni natural de Jesús
Tuson; seria un pacte internacional que comprometés
tots els governs i que abastés totes les llengües.
Apa, som-hi.
|