Fa pocs dies, i davant de l'amenaça de retallar el català a les escoles, vèiem als informatius una massiva manifestació a les Illes. Ara aquella amenaça s'ha fet realitat; amb una vella cançó que canta les excel·lències del bilingüisme -unes excel·lències que els qui el prediquen no aprofiten-, i potenciant el paper santificador de la família, el president Matas ha complert el seu objectiu: fer que el català sigui optatiu, en contra del que són totes les llengües civilitzades del món i en contra del que diu la Constitució i l'Estatut de les Illes. I no sols això, sinó que ha imposat un programa segons el qual queden prioritzades les variants dialectals per sobre de la llengua estàndard. És el que solen fer els colonitzadors amb els colonitzats: suprimir la seva llengua a base d'esmicolar-la i arraconar-la. No cal dir que els partits de l'oposició han manifestat el seu rebuig, molt en especial el Partit Socialista de Mallorca, però ja sabem quin cas fa el PP de les manifestacions i de les protestes. Com que l'espanyolització els sembla encara insuficient, el PP ha ficat l'himne espanyol a la Diada de Menorca, enmig del desconcert dels menorquins. Tot plegat no és, per previsible, menys lamentable, i la capacitat de destrucció de les nacions i de les llengües altres que la castellana és un dels eixos del programa del PP i del president Matas.

I no és que odiïn la diversitat (bé que la defensen a Europa), sinó que tenen una idea monolítica de la convivència. Aquesta idea es basa en els vells conceptes sociològics de la "integració" i l'"assimilació". Si vostès fan memòria recordaran que aquests dos termes vas ser molt explicats i molt utilitzats a partir de les primeres onades immigratòries cap als Països Catalans procedents d'Espanya. Dèiem -i continuem dient- que el qui arriba de fora -per necessitat, no ho oblidem, i amb un trencament dolorós a l'esquena- ha de ser integrat a la nova societat, perquè no ha de ser un marginal ni formar part d'un gueto; ara bé, no ha de ser assimilat, que significaria esborrar els seus orígens, anorrear-li la seva personalitat. Doncs aquesta és precisament la idea de convivència del PP: no volen integrar les nacions altres que la castellana, sinó que volen la seva assimilació. Aquesta és la distància, l'enorme distància, entre dretes i esquerres. Que existeixen, ja ho crec que existeixen.