Diumenge a la nit, amb l'equip del programa radiofònic, i solidari, Tots per tots, repassàvem la premsa internacional per comprovar com havien informat sobre la gran manifestació de dissabte al cor de Barcelona. L'exercici resultava del tot decebedor: aquella no era la manifestació que havíem viscut en directe, ni el clima descrit el que s'havia viscut a la capital catalana una setmana sencera. Ens vam entretenir en l'anàlisi de tres diaris, considerats prestigiosos: La Repubblica -"Guer-riglia a Barcellona fra No global e polizia "-, BBC News -"Running battles conclude EU summit"- i Der Spiegel on line -"Globalisierungsgegner zetteln Randale an"-. Les fotografies per il·lustrar els articles eren clonades: cops d'estopa de la policia contra joves esverats. Si havíem guanyat la dignitat d'una resposta serena, un cop més havíem perdut la batalla mediàtica. I això desanima. No sabia com qualificar-ho: el vell Fabra, que fa anys que viu, tranquil, a la meva taula caòtica, i que n'és l'única referència immutable, defineix així el verb tergiversar: "Contar deformats els fets, reportar canviades les paraules d'algú a fi que prevalgui l'error". Tergiversar: la premsa internacional i, al cap d'unes quantes hores, el president del govern, en la seva compareixença a les Corts. Els uns i els altres volen "que prevalgui l'error" perquè no suporten que els fets els facin canviar, ni una sola coma, del pensament apriorístic, prefixat, dogmàticament establert. A fi que prevalgui l'error, a fi que prevalgui l'error, a fi que prevalgui l'error: gràcies, mestre Fabra!