L'inefable Albert Boadella, escortat per Félix de Azúa, Arcadi Espada, Francesc de Carreras, etc., ja prepara la resurrecció del Foro Babel. Sembla que el títol serà: La guerra de los nacionalismos. Episodio II: El Imperio contraataca, i que el detonant de les hostilitats és la presència catalana a la Fira de Frankfurt 2007. Jo, que sóc un paio de mentalitat oberta, els suggereixo algunes raons per afegir al seu argumentari.

1. L'escriptor en castellà a Catalunya està discriminat. Només té un públic potencial de 400 milions de lectors, mentre que el català en té (tirant llarguíssim) 10 milions.

2. És indignant que, a qualsevol llibreria de Barcelona només el 90%-95% de l'espai estigui dedicat a llibres en castellà.

3. Els autors en castellà pertanyen a la literatura catalana. És evident. Oi que Kavafis apareix als manuals de literatura egípcia? Oi que Joseph Conrad és un autor polonès? Oi que la Lolita de Nabókov és una obra mestra de la literatura russa?

4. La millor prova que els escriptors castellans estan oprimits és que molts abandonen la seva llengua per passar-se al català (ara no se m'acut cap nom, però n'hi ha a cabassos). El fenomen invers no es produeix. Casos com el de Maria de la Pau Janer o Ferran Torrent no són gens significatius.

5. Ben bé aquests autors, però els catalans no els atorguen l'atenció que mereixen. TV3 és una vergonya: una televisió pública que, molt de tant en tant, fa aparèixer un autor en llengua autonòmica!

6. Els escriptors en castellà només gaudeixen del suport de l'Institut Cervantes. Els que escriuen en català compten amb el Ramon Llull, que, com tothom sap, té un pressupost enorme. Catalunya ha de pagar la promoció dels autors en castellà per partida doble: via Cervantes i via Ramon Llull.

7. Els autors castellans ja tenen les portes obertes a Frankfurt en el mercat literari mundial, des de fa dècades. Cal reforçar-los. És perdre el temps fer el mateix amb els catalans.

8. Tenim un govern progressista i d'esquerres. Què ha de fer, per definició, un govern així? Donar suport al feble davant del fort. En aquest cas, és claríssim: el govern ha d'afavorir la literatura i la llengua castellanes (paupèrrimes i maltractades), en contra del predomini total i absolut de la literatura i llengua catalanes. El progressisme és això: defensar el dèbil, defensar el castellà.