L'inefable Albert Boadella, escortat
per Félix de Azúa, Arcadi Espada, Francesc
de Carreras, etc., ja prepara la resurrecció
del Foro Babel. Sembla que el títol serà:
La guerra de los nacionalismos.
Episodio II: El Imperio contraataca,
i que el detonant de les hostilitats és la presència
catalana a la Fira de Frankfurt 2007. Jo, que sóc
un paio de mentalitat oberta, els suggereixo algunes
raons per afegir al seu argumentari.
1. L'escriptor en castellà a
Catalunya està discriminat. Només té
un públic potencial de 400 milions de lectors,
mentre que el català en té (tirant llarguíssim)
10 milions.
2. És indignant que, a qualsevol
llibreria de Barcelona només el 90%-95% de l'espai
estigui dedicat a llibres en castellà.
3. Els autors en castellà pertanyen
a la literatura catalana. És evident. Oi que
Kavafis apareix als manuals de literatura egípcia?
Oi que Joseph Conrad és un autor polonès?
Oi que la Lolita de Nabókov és una obra
mestra de la literatura russa?
4. La millor prova que els escriptors
castellans estan oprimits és que molts abandonen
la seva llengua per passar-se al català (ara
no se m'acut cap nom, però n'hi ha a cabassos).
El fenomen invers no es produeix. Casos com el de Maria
de la Pau Janer o Ferran Torrent no són gens
significatius.
5. Ben bé aquests autors, però
els catalans no els atorguen l'atenció que mereixen.
TV3 és una vergonya: una televisió pública
que, molt de tant en tant, fa aparèixer un autor
en llengua autonòmica!
6. Els escriptors en castellà
només gaudeixen del suport de l'Institut Cervantes.
Els que escriuen en català compten amb el Ramon
Llull, que, com tothom sap, té un pressupost
enorme. Catalunya ha de pagar la promoció dels
autors en castellà per partida doble: via Cervantes
i via Ramon Llull.
7. Els autors castellans ja tenen les
portes obertes a Frankfurt en el mercat literari mundial,
des de fa dècades. Cal reforçar-los. És
perdre el temps fer el mateix amb els catalans.
8. Tenim un govern progressista i d'esquerres.
Què ha de fer, per definició, un govern
així? Donar suport al feble davant del fort.
En aquest cas, és claríssim: el govern
ha d'afavorir la literatura i la llengua castellanes
(paupèrrimes i maltractades), en contra del predomini
total i absolut de la literatura i llengua catalanes.
El progressisme és això: defensar el dèbil,
defensar el castellà.
|