Entre les 300 llengües que es parlen a Catalunya, hi ha la de l'illa de Pasqua: podem dir-ne l'illadepasqüès. Dades d'enciclopèdia per als curiosos: l'illa de Pasqua és a 3.760 quilòmetres de la costa americana, té 2.800 habitants, pertany a la província de Valparaíso (Xile) i és famosa per les seves estàtues gegantines, d'origen, segons alguns, extraterrestre.

Sembla que els catalans ens hem de sentir la mar de feliços de tenir amb nosaltres persones que parlen illadepasqüès. Com d'altres que utilitzen l'urdu, el coreà, l'àrab, el berber o el suahili. La Generalitat ens ho ven com una mostra de pluralitat i de vitalitat cultural. I també ens explica que tot plegat no és cap amenaça per al català. El missatge oficial és que la Catalunya bilingüe ha passat a la història: a casa nostra s'hi parlen 300 llengües (no dues) i, d'aquestes 300, n'hi ha una que és la pròpia i és la vehicular de l'ensenyament, el català. La teoria és que tots els immigrants es retran a l'evidència que el català és utilíssim per viure a Catalunya i que l'adoptaran en un tres i no res.

Una teoria molt bonica, que permet adormir consciències. És tan agradable ser plural i multicultural! Vesteix i fa progre, oi? Ara: per dir-ho en castellà, del dicho al hecho, hay mucho trecho. La realitat és que, d'aquestes 300 llengües que es parlen a Catalunya, només n'hi ha una d'imprescindible, el castellà, i 299 d'accessòries. Quan entrevisten un immigrant a TV3, quina llengua parla, en el 99% dels casos? No parla l'illapasqüès, ni el suahili, ni l'urdu, ni el berber: parla en castellà. I quan es troben un senyor que ve del Pakistan, amb un altre del Senegal i un del Marroc, parlen en castellà. I quan el senyor de l'illa de Pasqua topa amb un col·lega de nacionalitat xilena, parla en castellà. I quan tots aquests senyors immigrants s'adrecen a algú del país (i quan els del país s'adrecen a ells) ho fan en castellà.

Entre la realitat virtual de la Generalitat (feta de lleis de paper mullat i enquestes increïbles) i la realitat virtual d'El Mundo (que denuncia la persecució del castellà), ningú no vol veure aquesta realitat real: el català se'ns mor. A Catalunya hi ha una sola llengua útil i imprescindible: el castellà. N'hi ha una altra que forma part de la ficció administrativa i legal de la comunitat autònoma: el català. I hi ha 298 llengües més que es parlen en la intimidad. El fet és tan evident que fins i tot Maragall se n'ha adonat, com recollia fa uns dies l'AVUI. Fiem-nos de l'opinió dels immigrants, perquè el nas del supervivent no enganya: el que val és l'espanyol.

I compte, que la culpa del desastre no l'hem de donar als immigrants, que ja fan prou a arribar a final de mes. El problema ha estat la Generalitat, que ha fet (amb CiU) i fa (amb el tripartit) una política lingüística autocomplaent i erràtica. Una política que aconseguirà reduir el pes del català al nivell del de l'illadepasqüès, del qual tothom està tan orgullós.