Una de les coses que espero amb més expectació del nou tripartit català és la política lingüística. I, com que aquesta nit hi ha la cavalcada, escric una breu carta als reis lingüístics de la nova Generalitat: Maragall, Carod-Rovira i Miquel Pueyo. Vull demanar-los que tinguin en compte tres coses:

1) Que filin prim amb el diagnòstic sobre la salut del català. Amb CiU, la política lingüística ha estat llastada en la seva base per diagnòstics triomfalistes i, en general, poc creïbles. Allò que cada any el català està més bé que l'anterior, amb percentatges i enquestes que, molts cops, contrasten amb les impressions negatives de molts ciutadans. Per això ha revifat periòdicament la polèmica sobre el futur del català.

2) Que la cobertura legal del català sigui més bona que l'actual. Primer: fer complir la llei actual i posar sancions quan calgui. Segon: desenvolupar la llei actual amb decrets o reglaments. Un camp és el dels doblatges, i cal recordar-ne la història. CiU va intentar assegurar un 25% de còpies doblades, i el partit de l'ara president Maragall no hi va donar suport. En bona lògica, el que caldria ara és aconseguir un 50% de les còpies en català, com a mínim. I la pregunta del milió és: ¿què hi dirà Maragall? ¿Està desactivat el forobabelisme polític i el mediàtic? O revifarà tot just començar? Tercer: cal una nova llei de política lingüística més dura. ERC va votar contra l'actual per tova. ¿La promulgarà Carod-Rovira? ¿Quina serà la posició del PSC-PSOE, que ja va rebaixar el contingut de l'anterior, promoguda per CiU? I, un altre cop: ¿reapareixerà el Foro Babel, i les complicitats amb el Foro Babel dins del PSC-PSOE?

3) Incidir en l'ús privat del català. Bona part del jovent castellanoparlant de l'àrea de Barcelona, malgrat que ha estudiat en català, no l'utilitza quasi mai. Aquest és un problema central. A les enquestes surt que el 98% del jovent sap parlar en català. Però, ¿de què ens serveix això si, en la pràctica, molts no el parlen mai? ¿De què ens serveix, si la llengua de relació entre els joves és cada cop més el castellà? Es diu que una política lingüística no pot incidir en l'ús privat de la llengua, i és veritat. Però la tria d'una llengua o una altra té a veure amb idees, prejudicis, clixés, fílies, fòbies i altres elements, sobre els quals sí que es pot incidir. Cal augmentar el prestigi del català i la identificació dels catalans (tots) amb la llengua. Com? No ho sé. Cal pensar-hi. Només sé que, si no es resol aquest problema, totes les mesures legals i polítiques seran inútils.