|
Cal treure's el barret davant
la solidesa del discurs de Rajoy de dissabte passat
a la Puerta del Sol. Amb quina convicció va defensar
el valor de l'individu com a únic dipositari
de drets en una societat democràtica. És
gratificant sentir el líder del PP assumir amb
passió els principis de les revolucions liberals.
Ja se sap, en aquest país la dreta arriba tard
a gairebé tot, però quan hi arriba i fa
seva una idea o una causa, demostra una obsessió
desmesurada per patrimonialitzar-la.
Una d'aquestes manifestacions
tan típiques de la fe dels conversos la vam tenir
dissabte. "Nosaltres no vivim mirant enrere. No
parlem el llenguatge antic dels drets històrics,
les sobiranies medievals o els pobles irredempts",
va clamar Rajoy. Fals, encara que només sigui
perquè la Constitució espanyola, que tant
venera, sí que es permet mirar enrere per proclamar
que "empara i respecta els drets històrics
dels territoris forals", on els avatars de la història
van ser més propicis que a Catalunya, perquè
se'ls va respectar l'envejable concert econòmic.
Per no citar Suárez, a qui l'existència
d'una institució històrica com la Generalitat
--d'arrels medievals, però d'enorme legitimitat
democràtica-- va permetre arreglar la jugada
política del retorn de Tarradellas el 1977, quan
la Constitució només era un somni.
Però la cosa més carregosa és el
doble tracte que subjau darrere de la contundent oratòria.
Si Rajoy fos conseqüent, avui mateix renunciaria
a tota reivindicació espanyola sobre Gibraltar.
Perquè, ¿quina legitimitat s'invoca? Ni
més ni menys que un rebutjat dret històric.
Ni tan sols es pot apel.lar a la voluntat dels ciutadans,
que prefereixen continuar sent súbdits de sa
majestat britànica. Els fets són aquests:
Castella va incorporar Gibraltar a la corona el 1462,
els britànics el van ocupar el 1704 i Espanya
en va firmar la pèrdua de la sobirania el 1713.
És a dir, que el penyal va estar 251 anys sota
bandera espanyola, i ja en fa 292 que està sota
bandera britànica. ¿De què parlem,
doncs, si no és de sobirania medieval i de drets
històrics?
|