Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
ç
 



© Magma3
 
25 de gener de 2006
Novetats  
   
Cop d'estat o estat de cop?
Vicent Partal
  Vilaweb, 25 de gener de 2006
   
  Aquestes darreres hores veus molt diverses han parlat de 'cop d'estat' per fer referència a l'actuació de l'Audiència Nacional espanyola sobre els 'papers de Salamanca'. Més en general, s'ha posat en relleu que un sector important de la justícia s'ha conjurat, a les ordres del PP, per fer impossible la normalitat democràtica. Hi estic d'acord. Però la cosa és més greu: l'Audiència espanyola, durant tota la democràcia, ha propiciat, amb una actuació intensament política, un estat de cop permanent que molts hem viscut de prop. La diferència és, únicament, que ara també fa mal al govern espanyol.

L'Audiència espanyola va heretar el Tribunal d'Ordre Públic de Franco i n'ha estat una perfecta continuadora, totes aquestes dècades de democràcia. És, avui encara, un tribunal excepcional, en el sentit de tribunal d'excepció, fora de la normalitat del sistema judicial, estrany i al marge, basat explícitament en criteris polítics d'agressió. S'ha dit un munt de vegades totes aquestes dècades que l'Audiència Nacional espanyola ha convertit per a molta gent la democràcia en paper mullat (sobretot en conjunció amb la nefasta llei antiterrorista). Doncs bé: la degeneració indeturable de la vida política espanyola ha fet que allò que fins ara havia estat realitat per als marges de la vida política, però que rarament havia afectat els partits o els grups centrals, haja començat a mossegar aquests també. Durant dècades l'Audiència Nacional espanyola ha estat un instrument conjunt, sobretot del PSOE i el PP, en la mesura que la seua unitat en l'anomenada lluita antiterrorista era de ferro. Però ara, com que el PP ja ha trencat, en la seva bogeria, fins i tot les polítiques unitàries d'àmbit estatal, l'arbitrarietat de l'Audiència afecta fins i tot el PSOE. En una setmana, per exemple, ha rebentat, com sempre d'una manera capriciosa i políticament partidista, dues decisions polítiques transcendentals del govern de Zapatero: facilitar el congrés de Batasuna i tornar els papers de Salamanca.

Ara que en sofreixen els socialistes potser també entendran que cal dissoldre aquesta Audiència per a garantir la democràcia i posar fi a l'estat de cop permanent que els seus jutges practiquen.