Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
ç
 



© Magma3
 
15 de gener de 2005
Novetats  
   
Periodisme a l'esburdada
Teresa Pàmies
  Avui, 14 de gener de 2005
   
 

La irada reacció del gremi mediàtic al protocol per a "la cobertura informativa" sobre els despreniments del túnel de la línia 5 del Carmel sembla obeir a un intent de desviar l'atenció de la lleugeresa amb la qual els mitjans han tractat i tracten aquesta desgràcia i altres d'incidència més gran o més petita en l'opinió pública. Una mica d'autocrítica no perjudicaria els professionals de la informació i els lectors i oïdors ho agrairien. Molts periodistes formats en les nombroses facultats de Ciències de la Informació, amb màsters d'universitats espanyoles, catalanes i estrangeres, no engalten les crítiques que poden suscitar eventualment entre col·legues i usuaris dels mass media. El Carmel ha generat moltes crítiques però no autocrítica i tanmateix no sabrem mai el que hi ha passat ni quins en són els responsables.

El dimecres 9 de febrer vaig rebre una trucada d'algú que s'identificà com a periodista d'un veterà diari local de difusió estatal. Em demanava "respostes breus i concises" a unes preguntes sobre "el tema Carmel", respostes destinades a la seva publicació junt amb les d'altres "personalitats de la vida política, artística i cultural de Catalunya". Vaig dir-li que em sentia incapaç d'opinar "breument" i amb "precisió" sobre una qüestió tan embullada sobre la qual, d'altra banda, informaria aquella mateixa tarda el conseller Joaquim Nadal al Parlament de Catalunya. Li vaig fer avinent que em semblava poc seriós opinar a l'esburbada, improvisar i especular, sense dades objectives, sobre uns fets carregats d'incògnites i contradiccions. El periodista insistí. La meva reticència podia interpretar-se com un rebuig a facilitar-li la feina d'informador. Va rebaixar el llistó de les condicions inicials. Ja no demanà "brevetat i precisió" sobre "el tema Carmel", les causes, efectes, reacció dels veïns, mesures de les administracions, etc. etc., i mostrant-se condescendent ho deixà en mínims: em demanà l'autorització per publicar els motius adduïts per no contestar al qüestionari. Donà per acabada la minienquesta telefònica, de la qual foren publicades cinc línies el divendres 11 de febrer a La Vanguardia. Fou la més breu de les onze respostes recollides pel periodista. La meva és un prodigi de síntesi, perquè el redactor prescindí dels arguments de l'entrevistada i, sense canviar-ne el contingut, engiponà una versió digest bastant potable. Però no era la meva.

Suposo que són procediments informatius com aquest els que s'intenta corregir amb mesures restrictives com les del protocol sobre els despreniments i esfondrades del túnel de la línia 5 al Carmel, mesures que calia haver consensuat amb representants dels mitjans d'informació de la premsa, ràdio i televisió. Si no s'ha fet tampoc es justifica l'enuig dels professionals, però invocar la llibertat de premsa i els drets de la ciutadania a ser informada no autoritza cap professional a treure informació pel procediment que sigui, sense respectar la intimitat i la pena de les persones afectades per un accident dramàtic a fi i efecte de donar una notícia impactant i torbadora.