|
La irada
reacció del gremi mediàtic al protocol
per a "la cobertura informativa" sobre els
despreniments del túnel de la línia 5
del Carmel sembla obeir a un intent de desviar l'atenció
de la lleugeresa amb la qual els mitjans han tractat
i tracten aquesta desgràcia i altres d'incidència
més gran o més petita en l'opinió
pública. Una mica d'autocrítica no perjudicaria
els professionals de la informació i els lectors
i oïdors ho agrairien. Molts periodistes formats
en les nombroses facultats de Ciències de la
Informació, amb màsters d'universitats
espanyoles, catalanes i estrangeres, no engalten les
crítiques que poden suscitar eventualment entre
col·legues i usuaris dels mass media. El Carmel
ha generat moltes crítiques però no autocrítica
i tanmateix no sabrem mai el que hi ha passat ni quins
en són els responsables.
El dimecres
9 de febrer vaig rebre una trucada d'algú que
s'identificà com a periodista d'un veterà
diari local de difusió estatal. Em demanava "respostes
breus i concises" a unes preguntes sobre "el
tema Carmel", respostes destinades a la seva publicació
junt amb les d'altres "personalitats de la vida
política, artística i cultural de Catalunya".
Vaig dir-li que em sentia incapaç d'opinar "breument"
i amb "precisió" sobre una qüestió
tan embullada sobre la qual, d'altra banda, informaria
aquella mateixa tarda el conseller Joaquim Nadal al
Parlament de Catalunya. Li vaig fer avinent que em semblava
poc seriós opinar a l'esburbada, improvisar i
especular, sense dades objectives, sobre uns fets carregats
d'incògnites i contradiccions. El periodista
insistí. La meva reticència podia interpretar-se
com un rebuig a facilitar-li la feina d'informador.
Va rebaixar el llistó de les condicions inicials.
Ja no demanà "brevetat i precisió"
sobre "el tema Carmel", les causes, efectes,
reacció dels veïns, mesures de les administracions,
etc. etc., i mostrant-se condescendent ho deixà
en mínims: em demanà l'autorització
per publicar els motius adduïts per no contestar
al qüestionari. Donà per acabada la minienquesta
telefònica, de la qual foren publicades cinc
línies el divendres 11 de febrer a La Vanguardia.
Fou la més breu de les onze respostes recollides
pel periodista. La meva és un prodigi de síntesi,
perquè el redactor prescindí dels arguments
de l'entrevistada i, sense canviar-ne el contingut,
engiponà una versió digest bastant potable.
Però no era la meva.
Suposo que
són procediments informatius com aquest els que
s'intenta corregir amb mesures restrictives com les
del protocol sobre els despreniments i esfondrades del
túnel de la línia 5 al Carmel, mesures
que calia haver consensuat amb representants dels mitjans
d'informació de la premsa, ràdio i televisió.
Si no s'ha fet tampoc es justifica l'enuig dels professionals,
però invocar la llibertat de premsa i els drets
de la ciutadania a ser informada no autoritza cap professional
a treure informació pel procediment que sigui,
sense respectar la intimitat i la pena de les persones
afectades per un accident dramàtic a fi i efecte
de donar una notícia impactant i torbadora.
|