L'anunci d'ETA d'un alto el foc permanent és una bona notícia, es miri per on es miri. Tant per a les víctimes d'ETA com per a les de la violència de l'Estat, tant per a un ciutadà sense implicació en el conflicte com per al que sí que hi està implicat. Es pot considerar suficient o no, però en qualsevol cas és una bona notícia.

A partir d'aquesta notícia s'obre un panorama polític tan interessant com incert. Podríem afirmar que és el més interessant i incert període dels últims anys de la política basca.

¿Què ha de passar d'ara endavant? No ho sé, no ho sabem. Però a més del que ens depari el full de ruta dels cuiners que han possibilitat la decisió d'ETA, la resta dependrà de l'actitud dels partits polítics i organitzacions sindicals i socials basques. Convé aclarir algunes qüestions. La pau no tindrà preu, és a dir, el Govern espanyol no farà cap concessió política a ETA. Però això, que està bastant clar entre els polítics bascos, no vol dir que en el procés de negociació dels partits bascos, en la tantes vegades esmentada taula de partits, no es pugui parlar de política, no es pugui intentar acordar un nou codi de decisió del futur del País Basc. I no serà una concessió a ningú, serà un acord, si es tanca, que marcarà el futur d'Euskadi. On serà possible parlar de tot, però també on es podrà, és la clau, decidir tot.

Una vegada fixada i acordada la metodologia de la taula de partits, s'haurà de veure amb quina actitud s'hi incorpora cada força. El PP no hi participarà fins que passin les eleccions del 2008. Fins a aquesta data seguirà disparant amb sal gruixuda tot el que es mogui. Si guanya les eleccions del 2008 i recupera la presidència d'Espanya, dissoldrà el procés i ens farà tornar al quadrienni 2000-2004. Si les perd, girarà el transatlàntic.
En absència del PP, la taula es configurarà amb la presència de tots els partits bascos sense vetos ni condicions prèvies, en dos blocs que a priori hauran de treballar molt per arribar a un acord. Els que consideren que els bascos som espanyols i per tant hem de seguir sent-ho, apujant només en certa mesura l'actual nivell d'autonomia. I els que creuen que els bascos no som espanyols i tenim dret que es reconegui la facultat de decidir el futur del nostre país, sense condicionants externs (Parlament espanyol...).
En el primer grup es trobarà en solitari, per l'actitud del PP, el PSE-EE. En el segon, les forces sobiranistes basques amb Eusko Alkartasuna, Batasuna... És més difícil de preveure l'actitud del PNB en aquest procés que durarà anys. Procurarà col.locar-se entre els dos blocs amb un discurs de concòrdia. Al marge de la taula, però seguint molt de prop el seu desenvolupament, se situaran la majoria sindical basca amb ELA, que és el sindicat majoritari amb més de 100.000 afiliats, i LAB; acompanyats tots ells, del que s'anomena la "majoria social" basca.

Aquest bloc sobiranista està convençut que al final d'aquest procés hi haurà acord sobre el dret a decidir dels bascos, en qualsevol de les seves possibles formulacions; i que hi haurà acord per solucionar el problema de la definició del territori basc. I aquest bloc mourà molt el carrer, una altra de les característiques del procés de pau basc. Mostra d'aquesta clara intenció de no deixar-ho només en mans de polítics és la demostració de força que el sector sobiranista farà des dels carrers de Bilbao l'1 d'abril, en una manifestació que s'espera que sigui de les grans. El binomi taula- carrer serà una constant en el procés basc.

Com es pot veure, les posicions de partida són, si no antagòniques, sí difícils de conciliar. Per això es diu, ho repeteixen una vegada i una altra tots els agents, que el procés serà llarg i estarà ple de dificultats. Però que, per això mateix, valdrà la pena. Tots vostès hi estan convidats.