|
Vidal. Ahir els parlava d'en
Juanito, aquest xicot que es diu Johann Muehlegg, que
va néixer a Marktoberdoff, que es va fer espanyol gràcies
a una bruixa portuguesa i que ha guanyat una medalla
d'or als Jocs Olímpics d'Hivern. En Juanito segueix
sent l'estrella dels mitjans de comunicació desplaçats
a Salt Lake City, inclosos els catalans, que reprodueixen
a tota hora les seves incomprensibles paraules en espanyol.
És curiós que els mitjans de comunicació catalans dediquin
tanta atenció a en Juanito i gairebé ningú no s'hagi
fixat en la Doriane Vidal. La senyora Vidal ha aconseguit
la plata en el mig tub de surf de neu i, segons les
cròniques, es mereixia l'or, que finalment va recaure
en la nord-americana Kelly Clark, afavorida injustament
-diuen- pel jurat. La senyora Vidal és de Ribesaltes
i és tan catalana com vostè o com jo encara que, coses
del Tractat dels Pirineus, competeixi amb l'equip olímpic
francès. Potser que deixem de fer el paperina amb en
Juanito i ens dediquem a parlar dels nostres, dels catalans
dels Pirineus, uns Pirineus que mai no ens han dividit
i que com deia el mestre Coromines són el bressol d'Europa.
Moderns. Ara que Europa és ja per a nosaltres
una realitat plena, hauríem de començar a desempallegar-nos
d'alguns complexos del passat i aprendre a pensar i
parlar lliurement. Ara que ja no hi ha fronteres físiques
i tots tenim la mateixa moneda, també hauríem de ser
capaços d'eliminar les fronteres estatals del nostre
cap. Hauríem de ser capaços de perdre la por que ens
diguin carrinclons, provincians o antropològics
quan parlem del nostre país i el defensem. I hauríem
de ser capaços d'entendre, per damunt de tot i d'una
punyetera vegada, que la manera de ser universals
i moderns no és ser espanyols. Parlar d'en Juanito
no és més modern que parlar de la Vidal, i escoltar
en Sabina no és més modern que escoltar en Raimon.
Els carrinclons, provincians i antropològics són ells!
|