Quan es diu que Catalunya avança cada cop més cap a un govern d'esquerres i progressista, resulta que una part gens menyspreable d'aquest govern incrementa les ajudes a un esdeveniment obsolet, nostàlgic i atrotinat, polsós, deixat o, encara pitjor, involucionista: la Fira d'Abril catalana.

I a això s'hi afegeix que la federació dirigent de la Fira, la FECAC del senyor Francisco García Prieto, no s'està de dissentir cada cop que aquest mateix govern o alguna de les seves conselleries intenten avançar en la recuperació de la cultura, la llengua i les llibertats de la nació catalana, i surt argumentant coses com que "està en perill el castellà a Catalunya" o, encara pitjor, "que s'estan retallant els drets del col·lectiu andalús de Catalunya". -¿Col·lectiu després de 50 anys? Quan arribarem a ser catalans de ple dret?-. No sols això; s'han arribat a escoltar conjectures que ranegen la injúria més menyspreable cap a Catalunya, com la sorgida d'una roda de premsa convocada per la FECAC i la Federació de Cases Regionals: "L'Euroregió propugnada pel senyor Pasqual Maragall margina Extremadura", quan tots sabem, de fa molts anys, que l'Extremadura de Rodríguez Ibarra i l'Andalusia de Manuel Chaves González sobreviuen gràcies a la detracció econòmica que pateixen Catalunya, València i les Illes Balears per part de l'Estat central, a causa del seu inaguantable dèficit fiscal. Curiosament ho sabem per les nombroses i clarividents investigacions universitàries realitzades, entre d'altres, per l'actual conseller d'Economia, Antoni Castells (PSC).

Ideals diferenciats

Intento dir que si bé el govern actual de Catalunya és o tendeix a ser d'esquerres i progressista, ni la FECAC ni algunes de les federacions que segueixen els seus passos (manipulades sempre per García Prieto) formen part d'aquests ideals. Més aviat s'han estroncat en el temps i serien dignes de ser recolzades per cert partit conservador, l'emblema del qual és una gavina. Però, és clar, aquí arriba la paradoxa i l'encreuament en què ens trobem a Catalunya: en algunes qüestions puntuals el bipartidisme espanyolista uneix les seves coordenades i vèrtexs amb referència a la unidad indivisible de España.

García Prieto i els seus aliats han arribat encara més lluny, s'han queixat que "ningú els ha consultat sobre el nou Estatut", cosa que consideren una ofensa al col·lectiu andalús, extremeny, gallec o aragonès. No s'han donat per assabentats de l'existència d'un Bus de l'Estatut, impulsat pel senyor Saura, que ha recorregut tot Catalunya demanant aportacions. El que ells volen és participar directament en les decisions del govern català o formar-ne part com a col·lectius diferenciats, saltant-se conscientment que, cada quatre anys, es fan unes eleccions democràtiques en què participen tots els ciutadans de Catalunya, sense cap distinció pel seu origen. Aquesta postura retrògrada i involucionista l'únic que demostra és un no-acatament de la Constitució Espanyola (precisament), un retrocés important en el joc democràtic ciutadà i uns interessos particulars que tothom pot veure.

Interessos creats

El col·lectiu Els Altres Andalusos està denunciant a totes les autoritats catalanes i des de fa molts mesos aquests i molts altres i dubtosos interessos creats. S'han mantingut converses amb els portaveus de tots els grups parlamentaris, líders polítics i departaments, tant de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona, relacionats directament o indirectament amb la Fira d'Abril catalana. S'ha presentat una denúncia al Síndic de Greuges, que està en tràmit, per si pot deduir-se alguna irregularitat en les escandaloses subvencions que rep l'esdeveniment per part de totes les administracions catalanes i de la Junta d'Andalusia per simple greuge comparatiu amb referència a altres associacions o federacions semblants.

Els polítics catalans en el poder s'han donat per assabentats i la resposta ha estat un augment de 100.000 euros en el pressupost total de la present edició de la Fira que se celebra a partir de dissabte (es passa de 600.000 a 700.000 euros). Si ha quedat demostrat que l'Ajuntament de Barcelona ha aportat menys de la meitat que l'any passat, ¿qui ha aportat aquests 100.000 euros de més? I encara ens trobem amb l'agreujant que aquest any el firal se situa exactament en el mateix lloc en què es va celebrar l'any passat el Fòrum de les Cultures. ¿Tan apropiat, oi, aquest recinte per fregir pescaíto, despatxar calamars i fino o vendre xoriços i botifarres de pagès! Cap lloc serà més digne que aquest per a l'eloqüent i docte discurs inaugural que efectuarà el senyor García Prieto, envoltat de totes les autoritats catalanes.

És clar que no hi ha mal que per bé no vingui, com sentencia la dita. Gràcies al canvi d'ubicació, ens alliberarem de l'esperpèntic espectacle de veure genets a l'andalusa amb vestits arrugats i amb llànties a les senyorials solapes, atès que les ferradures de les nobles bèsties no estan fetes per al ric paviment del Fòrum.

Dossier

Un dossier en poder del col·lectiu Els Altres Andalusos suposadament demostra, entre moltes altres coses, que l'any 2001 els visitants de la Fira d'Abril no van sobrepassar els 100.000 visitants, ni de bon tros! Aquest dossier és fruit d'un estudi elaborat i pagat a petició de l'Ajuntament de Barcelona. Com sigui que el document ens ha arribat a les mans enviat per algú de qui desconeixem la identitat, s'ha demanat per mediació d'un escrit amb número de registre, a tots els grups municipals en el govern municipal (PSC, ERC i ICV) i a l'oposició (PP i CIU), que ens sigui aportat l'original.

Demanem per mediació d'aquest escrit que es compleixi el dret a la informació que assisteix a tots els ciutadans. Volem que surti a la llum aquest document donant per suposat que és real, i pot ser-ho perquè en una reunió que van mantenir vuit membres del nostre col·lectiu el març passat a l'Ajuntament de Barcelona, amb els senyors Ferran Mascarell, regidor de Cultura i portaveu del govern municipal; Joaquim Balsera, cap de gabinet d'alcaldia, i la senyora Katy Carreras, regidora de Relacions Institucionals, aquesta última va confirmar clarament de paraula l'existència d'aquest estudi. Si es confirma la veracitat del document, ens trobaríem davant d'un gran engany, i massiu, als ciutadans de tot Catalunya. Quedaria també demostrat que darrere les bambalines d'aquesta Fira s'oculten uns interessos personals i potser polítics contraris a l'avanç progressista de la nació catalana, i que les llums del Reial de la Fira només serveixen per enlluernar els partidaris del lerrouxisme i que els cascos dels cavalls de pas rítmic i guarnits a l'estil senyoret andalús trepitgen les aspiracions d'una Catalunya més lliure.

A favor i en contra

D'altra banda ha de quedar prou clar que cap membre d'Els Altres Andalusos s'oposa que se celebri la Fira. No deixa de ser un esdeveniment lúdic d'envergadura que també s'ho val. Ens oposem que s'utilitzin vares de mesura diferents a l'hora de concedir subvencions, que els recursos econòmics els manipuli una capelleta d'amagat dels seus associats, que les diverses associacions i federacions de ciutadans nascuts en altres autonomies facin rodes de premsa massives sense consultar els seus socis i arrogant-se'n la representació en temes importants i, a sobre, que s'intervingui en la política del govern català sense haver-se presentat a unes eleccions democràtiques.

Tampoc passem amb el favoritisme a l'hora d'assignar casetes a les entitats, amb la manipulació i les exclusives dels productes que es venen a la fira, amb la vulgaritat d'alguns espectacles que s'ofereixen, a la marginació de la cultura autòctona en els actes que es programen (entre els marginats s'inclouen artistes flamencs d'origen català) i sobretot a l'increïble i sospitós suport que certs polítics fan a aquesta festa que ens remunta als anys 60 i que ens recorda l'Andalusia dels germans Quintero, amb caires molt variats d'El Séneca de l'extint José María Pemán.