|
El nostre molt honorable president
de la Generalitat, Pasqual Maragall, va dir fa uns dies
que hauríem d'inventar un nou nom per Espanya
per quan les seleccions catalanes participin de manera
oficial en competicions internacionals. Què volia
dir el president? Que Espanya deixa de ser Espanya quan
nosaltres no hi som? Creu realment el president que,
sense nosaltres, la resta dels espanyols deixen de ser
el que han estat durant tant de temps? O potser s'està
referint al fet que els catalans som i representem l'essència
de l'espanyolitat? Perquè, si és així,
no acabo d'entendre què fan el Congrés
de Diputats i tots els ministeris del govern a Madrid
en comptes de Barcelona, com tampoc no entenc l'absència
i la no-oficialitat de l'espanyolíssima llengua
catalana a tot l'Estat, per posar només un parell
d'exemples.
El president diu que hauríem
de fer com a Gran Bretanya, on totes les nacions que
la integren (Gal·les, Escòcia, Anglaterra
i fins i tot Irlanda del Nord) tenen representació
internacional i no per això deixen de ser part
del Regne Unit. Aquesta és una gran idea. Jo
fa anys que defenso que un Estat plurinacional ha de
ser aquell que respecti i defensi igual cada una de
les nacions que té sota la seva custòdia
i no la imposició d'una d'aquestes a la resta
de les nacions del seu territori. Així, el que
ara entenem per Espanya podria passar a dir-se, per
exemple, Ibèria o Gran Ibèria o Estat
de les Nacions Ibèriques. Però no, la
solució de Maragall és nada mas ni
nada menos que deixar sense nació tots aquells
espanyols que no són ni catalans ni bascos ni
gallecs i que sobretot no tenen cap problema a ser-ho,
és més, n'estan orgullosíssims.
De fet diu, indirectament, una
cosa que el seu predecessor a la Generalitat ja deia,
i que tant va ofendre tots aquells que se senten simplement
espanyols: que Espanya no és una nació.
El president té un problema.
No pot anar en contra del seu país, al qual representa
i presideix, i per tant, ha de defensar les seves seleccions
siguin oficials o no. Però a la vegada no vol
que els seus col·legues de Madrid, que coneix
bé, s'emprenyin amb nosaltres per ensenyar al
món les vergonyes i contradiccions d'un Estat
que encara es capfica a ser una única i gran
nació. No tenen por de la independència
jurídico-política de Catalunya. Això
encara és massa utòpic per poder ser temut.
Tenen simplement pànic al fet que el món
comenci a veure Espanya com el que és i no com
a ells els agradaria que fos. És obvi, per tant,
que per a la majoria d'espanyols i dels seus representants
polítics, la plurinacionalitat de l'Estat és
acceptable mentre sigui pura retòrica política,
però mai una realitat internacional. Maragall
sap millor que ningú que a Madrid es diuen unes
coses i se'n pensen unes altres. Tant és així
que el CSD ha amenaçat de retirar Espanya de
totes les competicions en què Catalunya sigui
oficial per no haver-s'hi d'enfrontar. És increïble,
però abans d'admetre la diversitat nacional del
seu Estat estan disposats a autoimmolar-se. Si això
no és fanatisme, ja em direu què és.
Un fanatisme, per cert, que se'm fa terriblement familiar.
Però llavors Maragall,
en un intent desesperat de contentar tothom, surt amb
la idea d'inventar una nova identitat per a tots aquells
que ja en tenien una i que, per cert, no en volien cap
altra. Jo no tinc cap problema que tots aquells espanyols
que no són ni catalans ni bascos ni gallecs es
passin a anomenar el que ells creguin més convenient.
Però, qui som nosaltres per decidir-ho? No és
un pèl arrogant aquesta actitud? Després
encara ens sorprenem de no caure gaire bé més
enllà de la Franja.
Maragall confon l'amor que sent
per Espanya, cosa que puc entendre i respectaré
sempre, amb la sotmissió de Catalunya respecte
a Espanya. Maragall creu que Espanya només ens
estimarà si estem sota els seus peus. Per tant,
davant el fet consumat de l'oficialització internacional
de la Federació Catalana de Patinatge, vol deixar
tan clar el seu vassallatge que és capaç
de deixar sense nom tota una nació i els seus
ciutadans.
En defensa de la nació
espanyola i del poble espanyol penso que el president
de Catalunya no té cap dret a dir que els espanyols
deixin de ser-ho únicament perquè nosaltres
volem ser reconeguts mundialment com a catalans i no
com a espanyols. O és que Catalunya deixaria
de ser Catalunya si un dia els aranesos volguessin ser
representats per les seves pròpies seleccions?
Buscaria llavors el nostre president un nom per a la
"resta de Catalunya" que no fos Catalunya?
|