Es publica res d'important en català? És la pregunta que em turmenta quan vaig a les llibreries o quan repasso els suplements de llibres dels diaris o els catàlegs de les editorials. El seguiment de les darreres novetats d'un 2002 que s'esgota ofereix l'excusa ideal per fer-ne balanç. La meva preocupació és si, fora de les obres de narrativa, de les d'interès local i els manuals escolars, els editors publiquen amb regularitat i en català les obres d'interès universal. El dubte insinua un temor. I el temor, la por al desert cultural.

Sóc conscient que una resposta plausible requeriria una investigació sistemàtica i comparativa. Algú ho hauria de fer. Serien molt útils per exemple pistes periodístiques sobre allò publicat en català al llarg del 2002. La meva particular aproximació al tema serà subjectiva i sense voluntat d'establir conclusions ni judicis definitius. Em basta aquí deixar dibuixat l'interrogant a partir d'un itinerari personal d'exploració una mica a l'atzar per llibreries, catàlegs i suplements.

Un pas previ al recorregut editorial és decidir què considerem important. La importància d'un llibre en concret sempre és relativa. Ara bé, si el llibre és, d'acord amb Alberto Manguel, un dels quatre objectes perfectes que ha inventat la civilització humana, la disponibilitat de llibres en la llengua pròpia és un valor definitiu per a aquesta llengua i cultura. És sabut que en català es publiquen ara molts llibres (7.372 de registrats el 2000). La majoria són o bé de literatura general (15,4% el 2000) o infantil/juvenil (18,6%), o bé destinats a l'ensenyament (32,9%). La importància de disposar d'aquest volum d'edicions tant en un camp com en l'altre és inqüestionable. Quan aquí suscito la pregunta sobre la rellevància de la publicació de llibres en català, em vull referir forçosament a altres àrees d'interès.

La meva pregunta s'interessa bàsicament per la disponibilitat en català de traduccions d'obres significatives i actuals en el camp del pensament, de la recerca i de l'alta divulgació. Una cultura com la catalana, que es pretén moderna, cosmopolita, oberta als nous corrents i ben informada, ha de tenir fàcil accés -és a dir, ha de facilitar l'accés en les millors condicions de comprensió possibles- als autors i obres que originen els grans corrents d'opinió, que marquen els debats internacionals i estableixen l'agenda dels grans temes. La societat catalana i molt especialment les elits intel·lectuals i universitàries estan força ben connectades amb els nuclis generadors de pensament, d'investigació i de debat del món actual. Els mitjans de comunicació i algunes institucions culturals contribueixen en un grau important a l'actualització dels coneixements i de l'intercanvi i divulgació científica i tecnològica. Un exemple: a meitats de novembre, vaig quedar agradablement sorprès de veure aparèixer al programa Mil·lènium del Canal 33 el prestigiós economista nord-americà Jeremy Rifkin per defensar les seves innovadores tesis sobre l'economia de l'hidrogen. Naturalment, venia a fer promoció del darrer llibre que acaba de publicar sobre la matèria, i TVC li donava ple suport. Ara bé, el llibre és publicat en castellà.

M'he permès furgar aquests dies per les llibreries tot buscant llibres recents que responguessin a la triple condició de ser traduccions, de ser obres no narratives i que abordessin temàtiques actuals d'interès sociopolític, cultural o científic. Els itineraris d'exploració m'han permès localitzar a les taules de novetats una gran quantitat d'obres que he valorat d'alt interès per raons distintes. Em permeto presentar-ne una breu selecció.

A qui es preocupi per la globalització i els problemes mundials, té molt per escollir, per exemple: El malestar de la globalización, del premi Nobel J.E. Stiglitz, Un mundo desbocado, de l'infatigable A. Giddens, o Una historia del terrorismo, de l'investigador W. Laqueur, o Libertad o capitalismo, del sociòleg U. Beck. En l'àmbit de l'art, hi ha novetats dignes d'atenció, com Leer imágenes, de l'esmentat A. Manguel, o Tradición y deseo, de N. Bryson. Sobre cultura, hi ha a disposició un sucós compendi general, La cultura. Todo lo que hay que saber, de l'exprofessor de la Universitat d'Hamburg D. Schwanitz, i una història suggestiva, De Gutenberg a Internet, d'A Briggs i P. Burke. En el camp de la psicologia, sobretot infantil, hi ha um munt de novetats d'interès, per exemple la recopilació Escritos esenciales de Milton H. Erickson, per H.G.Procter, o El primer sexo, de la psicoanalista Helen Fisher. En filosofia, s'acaben de publicar obres imprescindibles, com La justicia como equidad. Una reformulación, de J. Rawls (que, per cert i com recordava en aquest diari Xavier Filella, no té cap de les seves obres traduïda al català). També hi ha notables llibres de batalla, com La Iglesia católica y el Holocausto, de D.J. Golhagen, o No matarás. Por qué es necesario abolir la pena de muerte, al·legat i recopilació a càrrec de M. Marazziti, president de la Comunitat de Sant Egidi.

El lector pot continuar personalment l'exploració. Comprovarà que d'aquests temes i de la gran majoria dels temes d'actualitat que ocupen i/o preocupen el món actual, a penes n'hi ha res disponible en català. No es tradueix gairebé res. No s'edita gairebé res. No es ven res, al·leguen els editors. Aquest desert amenaçador seria més suportable si es publiquessin moltes obres d'autors i investigadors catalans. Però no és així. Ningú publica res de valor en català que no sigui immediatament recuperable en termes de mercat. Ara bé, es gasten milions en fires, simposis i campanyes. I en promoció? I en creació de fons de qualitat? L'equació actual entre resultats immediats i qualitat augura la desertització galopant. A les universitats dels territoris del català, agrupades a l'Institut Joan Lluís Vives, la gran majoria de tesis doctorals es redacten i llegeixen en castellà, i una minoria en altres llengües (fins quan la catalana serà superior a l'anglesa?). Les poques llegides en català difícilment arriben mai a publicar-se. Facilitarà les coses ara la publicació electrònica en xarxa? Cert, la xarxa ens ofereix una nova oportunitat. Però cal no ser ingenus: els mercats lingüístics dominants imposen duríssimes condicions de subsistència als mercats reduïts. També en l'accés a la xarxa i també en productes de qualitat. La traducció dels clàssics -antics, moderns i actuals- i la de les obres de referència en ciència, pensament i tecnologia, continua sent la principal via d'accés d'una cultura al fòrum universal de les cultures. Per això, la catalana no pot renunciar a contenir la progressió del desert que ens amenaça.