Ja fa uns quants anys que el rei de ràdio esportiva era el senyor Butano, malnom de José María García. Ell va desenvolupar a Ej-paña una manera de fer periodisme consistent a omplir hores i hores d'informació insultant enemics que ell mateix es creava. Obria el micro i, au, canya fins a cansar-se'n. I amb prou convicció per convertir en grans temes qüestions que en un país normal no servirien ni per embolicar un entrepà d'arengades. Però carregar cada dia contra la mateixa persona a base de preteses grans exclusives que realment són ofertes de la secció de saldos dels supermercats Día acaba avorrint. Per això en Butano tenia molta cura de canviar cíclicament d'objectiu.

Els senyors Brunete són dignes successors d'aquesta manera de perpretar el periodisme i la posen en pràctica amb una gran habilitat. Si vostè vol saber a qui o a què li caurà pròximament una pluja d'insults, mentides i desqualificacions, només ha de mirar-se la portada d'aquest simpàtic diari patrocinat pel saló de la piscina il·legal. Ei, i no ho critico. Al contrari, perquè això facilita molt la feina. Per exemple, no falten gaires dies perquè s'aprovi una reforma light de l'Estatut i amb el consens de tothom. I al contrari del que deien, Ej-paña no es destruirà. ¿I com puc saber jo quin serà ara el pròxim objectiu? Doncs consulto la portada d'ahir i els premiats són... txatxatxan: la llengua catalana i Euskadi.

Home, això de la llengua ja ho estic llegint: aquí marginem els que no volen parlar català, als nens que parlen ej-pañol no se'ls permet estudiar... I del tema Euskadi ni l'hi explico. Han estat tan ocupats amb nosaltres que ara els surt la munició per les orelles. Ara bé, que tinguin present una coseta: al final en Butano va haver de plegar perquè la gent es va cansar que sempre cridés el llop i el llop no aparegués mai. Em sabria greu que els passés el mateix.