I per celebrar que ja som al 2006, el famós mag ZP (Zapatero Potter) li farà ara i aquí el seu famós truc de l'Ej-paña plurinacional. Prepari's perquè és brutal. De dins d'un barret, el paio va i fa aparèixer (o no) una Ej-paña moderna i allunyada de la caspa centralista i funcionarial heretada del franquisme.

Txatxatxan... res de res per aquí i res de res per allà i del barret surt... vaja, en Solbes amb les seves famoses "propostes generoses". Bé, el truc no sempre funciona a la primera. De vegades falla. És que ja se sap, això de convertir l'Ej-paña del passat en la del futur no és fàcil ni per a un mag com ZP.

Tornem-hi que no ha estat res. Flis, flas, passo de tot per aquí, passo de tot per allà i... carai, ara surt en Bono que no calla ni sota l'aigua dient que "Ej-paña ej la patriaj comunj e indivisiblej de todoj loj ejpañolej. Pagar maj impuejtoj no da maj derechoj. Y, por ciertoj, ¿ya lej he contadoj que mi padre era falangistaj?". Ui, i darrere d'en Bono surt en Guerra dient que "el Estatuto tiene pocas posibilidades de prosperar a no ser que se quiera la desaparición del Estado". Definitivament crec que la cosa ha tornat a fer llufa.

Però no podem desesperar, o sigui que ho provarem una altra vegada. Floscos, fliscos i patapam... òndia, en Jordi Sevilla i el seu famós "no apoyaré un Estatuto que sea malo para el conjunto de Ej-paña, aunque sea constitucional". Sap què? Millor deixar-ho estar perquè cada cop és més clar que en comptes de la desitjada Ej-paña plurinacional el que surt d'aquest barret és la crosta felipista dels Ibarra, els Chaves, els Leguina o els Simancas, que no marxen ni rascant amb un nanas banyat en KH-7.

Per tant, o el mag ZP practica el truc fins que li surti bé o fot el barret al foc, però continuar fent aquest ridícul davant del públic no és bo. Ni per a ell ni per als amants de la màgia.