Kent (Anglaterra), 1946
Resideix a Beirut
Autor de 'La gran guerra per la civilització' (La Magrana)

Bin Laden va recomanar a la Casa Blanca la lectura dels articles de Robert Fisk a The Independent perquè la seva veu era neutral. El periodista, que l'ha entrevistat tres vegades, inicia amb el líder d'Al-Qaida La gran guerra per la civilització, una monumental història del Pròxim Orient amb trets de memòria apassionada.

--Bin Laden ha llançat una amenaça en plena promoció del seu llibre...
--¡És una coincidència! Encara que ja m'havia passat. En una conferència als EUA en què havia de parlar d'ell, es va emetre una cinta i vaig haver d'improvisar un altre text.

--Vostè el coneix bé. ¿Com interpreta la seva oferta de treva?
--És part del joc. Bin Laden sabia que l'oferta de treva seria rebutjada. Però quan es produeixi un atac --i sospito que alguna cosa passarà--, podrà dir que va oferir una treva.

--¿Alguna cosa passarà? A la llista de candidats hi figura Espanya.
--¡Oh, no crec que aquella gent, al seu soterrani, a l'Afganistan, el Pakistan o l'Aràbia Saudita, estudiï quin país hi posa o hi deixa de posar! Els que sempre seran a la seva llista són EUA, Gran Bretanya i Austràlia. A mi, el que m'ha sorprès és que Chirac digui que respondrà a un atac amb armes nuclears. ¡És ridícul! ¿Contra qui les llançarà?

--Potser le president galleja...
--Miri, l'11-S va permetre a l'Administració de Bush la creació d'un entorn de por. I els nostres líders es van apuntar a abusar de la paraula "terror", a creure que tenien el dret de dir que el món ha canviat per sempre. Es va començar a parlar de tortura... I jo dic: "No permetré que canviïn el meu món". Els drets humans han de continuar important tant com abans de l'11-S.

--¿Tot pel petroli?
--Pel petroli i per la necessitat de projectar una força militar. El pla d'Amèrica del Nord per al segle XXI és garantir els seus recursos, per continuar sent una potència sense oponent. I per a això s'ha de convèncer la població que s'està en perill. És així com s'estableix un estat d'obediència. Però si permetem la guerra contra el terrorisme, els donem poder per torturar a Guantánamo, per exemple.

--Ho diu en plural, vostè, i la partida la juguen molt pocs.
--¡No hem de deixar que governs, militars i periodistes escriguin la història de la nostra vida! L'exemple és l'Iran. Volen que tremolem dient que té armes nuclears. I no en té.

--Això va passar amb l'Iraq i miri...
--Doncs hem d'aixecar el dit i dir: "Alto, ¿i el Pakistan? ¿i Corea del Nord?". Quan Collin Powell va llançar aquell discurs sobre les armes de destrucció massiva a l'Iraq, jo era a Nacions Unides. Vaig trucar al meu diari i els vaig dir que tot allò era porqueria. ¡Si a l'Iraq no funcionaven ni els trens!". Doncs, mentre jo escrivia això, The New York Times titulava: "Collin Powell adverteix de les armes de destrucció a l'Iraq".

--D'aquí ve el seu prestigi, senyor Fisk.
--No sóc un corresponsal únic al món. Només crec que el periodisme hauria de ser una vocació, no una manera de pagar la hipoteca. Però, quan veig la gent feliç, amb fills, em pregunto si he fet bé en aquests 30 anys. El preu ha sigut alt i no crec que hagi canviat les coses.

--¡La seva informació sobre la massacre de Qana, al Líban, sí que les va canviar!
--Potser... El 1996, l'artilleria israeliana va assassinar un centenar de refugiats libanesos en un campament de l'ONU. La meitat eren nens. Un soldat de l'ONU ho va gravar i em va deixar copiar la cinta. Vaig publicar a primera pàgina que Israel mentia al negar-ho. I Shimon Peres, que es presentava a la reelecció, va acabar perdent.

--Ho veu... ¿El conflicte palestino-israelià té una sortida?
--La base per a la creació de pau al Pròxim Orient passa pel compliment de la resolució 242 del Consell de Seguretat, que obliga a la retirada de les tropes de territoris ocupats en la guerra del 1973. Però, si Hamàs aconsegueix més poder en aquestes eleccions, la situació serà més complexa. No ho sé. Potser és tard...

--Dels errors de percepció occidental, ¿quin és el més nefast?
--Arribar amb tancs i helicòpters, i anunciar que els alliberarem. ¡Les dones a l'Afganistan encara porten burca i l'anarquia governa l'Iraq! El que els musulmans volen és alliberar-se de nosaltres. Hem creat molts dels seus dictadors i esperem que siguin clients nostres, però els tractem com si fossin nens. ¡No ens importen! ¡No ens importa la gent! El que importa és la terra i els recursos.

--Intueixo que el seu pronòstic per a aquest segle és negre.
--La situació no havia sigut mai tan perillosa com ara, i no només per a la regió. Per al món. No destruirem Al-Qaida amb tancs. S'ha de portar justícia al Pròxim Orient.